Patxi López i Gabriel Rufián. O viceversa
L'estupor per la defensa acèrrima, fanàtica, que Rufián va fer de Patxi López al congrés espanyol és tan gran que em costa fins i tot de pensar a què deu respondre
«L’estat ens va aculant a curt termini sense remei»
«El problema de l'independentisme és que s'ha enfrontat a aquesta maquinària sense ni tan sols considerar quin alçaprem havia de fer servir per desmuntar-la»
«Jo ja havia tingut cosetes després de perdre l'A. Però no duraven gens. Ara, vaig a totes. Tinc seixanta-sis anys i no puc anar jugant»
«No s'explicarà com és que puja l'independentisme, en temps de tanta lluita fratricida, i com és que baixa l'unionisme, quan el feixisme campa alegrement per Madrid i pinta d'esvàstiques la seu d'Òmnium»
«Què és, la Caixa, si no una barreja de patriciat i classe mitja, que, en la mesura que la hisenda espanyola ens asfixia, agafa més protagonisme en temps de preses de decisions nacionals?»
«No cal dir que, per a les falses ànimes de càntir, la desjudicialització i la desmobilització són condició necessària i suficient per a 'fer política', sempre, però, que aquesta resti tancada, com és natural, dins la cleda de la raó d'estat»
«Si no se sintetitzen velocitat i resistència, agilitat i organització, imaginació i autoritat, Catalunya ho té magre»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de Vilaweb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
S'ha afegit la noticia a Favorits.