La pitjor esquerra que pot tenir un país és una esquerra hipòcrita. L’esquerra que clama contra la dreta i en reprodueix els pitjors vicis quan li pren el lloc. L’esquerra que apel·la a les masses populars i només les usa per arribar al poder. L’esquerra que diu que ho vol decidir tot, però que no piula quan el país que diu que defensa és reprimit i ofegat per l’estat. L’esquerra que considera que són iguals la burgesia dominant, propietària dels aparells de l’estat, i la burgesia sotmesa als dictats d’aquests aparells. L’esquerra que estableix aliances amb forces polítiques alienes, que només volen ocupar l’estat per reproduir-ne el sistema de dominació. L’esquerra que considera igualment responsables de la política econòmica la burgesia que domina l’estat i la burgesia que és ofegada per l’estat. L’esquerra que, en comptes d’establir aliances amb les classes socials que volen l’alliberament del seu país, cerca pretextos per aliar-se amb les de l’estat dominador. L’esquerra que, en lloc de posar les classes populars, que diu que defensa, al capdavant de l’alliberament social i nacional, les deixa a mercè dels interessos de l’estat dominador i les forces que se’n disputen el control. L’esquerra que estimula la rebel·lió d’altres pobles mentre nega el dret de fer-ho al seu propi poble. L’esquerra que apel·la a emocions i sentiments patriòtics de persones lligades a l’estat dominador mentre es dóna vergonya de defensar les emocions i el patriotisme de les persones del seu propi país, avui exiliades, empresonades o detingudes arbitràriament. L’esquerra que pretén utilitzar les forces populars del seu país com a subordinades dels interessos de les de l’estat dominador, sense cap garantia de rebre’n recompensa. L’esquerra que, en comptes d’aprofitar l’ofensiva de les classes populars i de sectors de la seva burgesia contra l’estat dominador, fa tot els possibles per frenar-les i desviar-les dels seus legítims interessos per l’autodeterminació. L’esquerra que agafa en préstec una consigna genuïna de la lluita per l’alliberament nacional, com el dret de decidir, i la desnaturalitza convertint-la en un contenidor on tot hi cap i res no hi té un paper específic. L’esquerra que diu que vol substituir la dreta mentre li permet que defineixi els passos polítics del moviment de les classes populars més sòlid i articulat que hi ha hagut mai al país. L’esquerra que es rendeix als estranys per assegurar-se llocs de privilegi dins el sistema establert. L’esquerra que prefereix ser cap de lluç a Espanya abans que ser cua d’estruç al seu propi país. L’esquerra que no sap on és, ni sap on va, ni coneix el seu lloc.

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.