Els seus noms els sap tothom, però nosaltres no els hem volgut dir. A tot estirar, parlem de l’Agent 1, l’Agent 2 i l’Agent 3, els tres agents investigats, fins abans-d’ahir, per haver ajudat el president Carles Puigdemont el 8 d’agost de 2024. Amb una simple cerca, qui vulgui saber-los els trobarà. Els agents dels Mossos que, d’ençà de l’inici de l’exili i dels empresonaments dels dirigents del Primer d’Octubre, van fer un pas endavant per protegir-los i per garantir-ne la seguretat en un context irrespirable d’amenaces, espionatge i joc brut de l’estat, han sofert una repressió i un assenyalament constants, i un reconeixement escàs.

És el cas dels tres agents que aquesta setmana han vist com la jutgessa d’instrucció María Antonia Coscollola arxivava la causa que feia vint mesos que era oberta contra tots ells pel suposat delicte d’encobriment, acusats d’haver ajudat Puigdemont en la seva tornada fugaç de l’exili. És el seu cas i el de molts altres companys que, durant aquests darrers vuit anys, i amb l’ajuda de membres del cos de bombers, han permès que la Casa de la República sigui un lloc segur i han proveït una protecció a la qual el president té dret per llei, però que encara avui l’estat espanyol li denega.

I no en diem pas els noms per seguretat, conscients que una de les armes de la repressió desfermada contra aquests agents, que destinen les seves hores lliures a aquesta tasca de protecció, és, precisament, assenyalar-los. L’assenyalament ha format part de l’estratègia repressiva, que ha tingut un vessant judicial evident que ja han sofert uns altres membres del cos, com el sergent Lluís Escolà (finalment amnistiat) i en Xavi i en Carles, els dos mossos que acompanyaven Puigdemont quan fou detingut a Alemanya, absolts finalment després d’un llarg procediment a l’Audiència espanyola. Però la causa judicial és més efectiva quan va acompanyada d’una voluntat d’estigmatitzar, de posar a la diana perquè la llopada mediàtica s’hi abraoni, sobretot a les xarxes. I els tres agents detinguts el 8 i el 9 d’agost de 2024 la van sofrir, a partir d’aquell mateix dia, quan les seves identitats, currículums, trajectòries i afinitats personals i ideològiques foren convenientment filtrades i esbombades a mitjans de la dreta i de l’extrema dreta espanyola.

Vet ací l’inici d’un calvari que va anar acompanyat d’unes detencions dutes a terme amb duresa, amb vexacions incloses, amb rancor. Els van detenir perquè van veure que, en algunes de les imatges que van circular a tota velocitat de la reaparició de Puigdemont a Barcelona, ells eren a prop del president, i en algun moment fins i tot l’acompanyaven. I això, afegit a la seva afinitat ideològica, ja els feia sospitosos. Detinguts, l’un al matí, l’altre a la tarda, i el tercer l’endemà. Els van anar a detenir a casa, o al lloc d’estiueig, i el tracte inapropiat que van sofrir fou una més de les moltes males decisions que es van prendre aquelles hores dins un cos de Mossos que se sentia humiliat i que temia la reacció irada d’un jutge que desobeïa la llei d’amnistia, però de qui no dubtava que havia de complir les ordres; perquè també fou desproporcionada l’operació Gàbia que es va desplegar per mirar de detenir Puigdemont, i les càrregues i l’ús del gas pebre contra els manifestants que volien accedir al parc de la Ciutadella, i la sospitosa filtració d’una ordre de detenció inexistent contra Jordi Turull enmig del desconcert i el neguit d’aquella tarda en què s’anava coent el retorn a una jurisdicció segura.

Els tres agents detinguts, acusats de la comissió d’un suposat delicte per haver ajudat Puigdemont, van ser tractats d’empestats per comissari en cap del cos aleshores, Eduard Sallent, que en aquella conferència de premsa memorable al costat de l’ex-conseller Joan Ignasi Elena va dir que havien tingut “una actitud reprovable i inacceptable” i que “no mereixien vestir” l’uniforme perquè havien “dificultat l’actuació del cos”. I la divisió d’afers interns del cos els va obrir immediatament un expedient disciplinari intern, amb la suspensió de sou i feina de dos d’ells, i la readmissió de l’altre, però canviant-li la destinació. Una situació que es va allargar durant mesos, fins que finalment foren readmesos i l’expedient es va suspendre temporalment fins que no es resolgués el procediment judicial.

I ara arriba el moment de la resolució judicial. La jutgessa ha arxivat una causa que han empès principalment organitzacions d’extrema dreta com Vox i Hazte Oir, en un cas més que palesa una de les anomalies del sistema judicial espanyol, el pes desmesurat que tenen aquests partits i grupuscles amb la utilització de la figura de l’acusació popular. Una causa que s’ha nodrit dels atestats elaborats durant els dies i setmanes posteriors al 8 d’agost del 2024 per part del cos de Mossos d’Esquadra, que en alguns moments fins i tot ha pressionat la jutgessa per mirar d’encerclar els agents investigats, com quan li demanava que s’afanyés amb la darrera diligència practicada, la intervenció dels seus telèfons mòbils, per comprovar si havien intercanviat missatges o trucades amb Puigdemont.

No hi van trobar res. I ara la jutgessa diu que ja no es pot estirar més la corda, que de totes les diligències practicades i amb tots els reculls de fotografies i d’imatges que li han anat lliurant els Mossos d’Esquadra durant aquests mesos no es pot concloure que els tres agents “fessin actes conjuntament i coordinada per evitar la detenció i possibilitar la fugida del senyor Puigdemont”. I que: “La mera presència circumstancial de tots tres investigats en el lloc dels fets, acompanyant el president Puigdemont, no es pot entendre com un acte d’encobriment. No s’observa la realització de cap conducta activa en els investigats encaminada a l’ocultació, l’ajuda material en la fugida o l’eliminació de proves, ni tampoc l’abús de funcions públiques, és a dir, l’aprofitament del seu càrrec.”

Contradiu allò que Sallent afirmava, que havien “dificultat l’actuació del cos”, i més encara per un fet tan clar com aquest que també recull la jutgessa en la seva resolució: que cap dels tres agents no complia servei en aquells moments, un feia vacances, un altre tenia una baixa i el darrer gaudia d’uns dies de lliure disposició. “No exercien les seves funcions ni tenien competència directa per a actuar.” De manera que no van rebre cap ordre directa per a detenir Puigdemont la qual incomplissin. Per tant, no hi ha delicte, això no encaixa al codi penal, i, tot i que caldrà esperar que l’arxivament sigui definitiu en cas que alguna d’aquestes acusacions d’extrema dreta hi presenti un recurs en contra, els Mossos hauran de prendre una decisió: arxivaran definitivament l’expedient intern contra tots tres? Tindran el reconeixement i la reparació que es mereixen? No tan sols per no haver comès cap delicte sinó, precisament, per haver ajudat a assenyalar la greu anomalia que es va posar de manifest el 8 d’agost de 2024 i que encara avui perdura, que és el funcionament anòmal i fora de la llei d’uns jutges espanyols que es mouen amb un propòsit venjatiu i contrari als principis d’un estat de dret.