El consorci d’inversions en infrastructures, lligat de mans per Madrid

El congrés espanyol debatrà demà a la tarda la llei del consorci d’inversions pactat per ERC i el PSC sense tenir garantit el suport de Junts. És la primera vegada que se sotmet a votació una proposta del partit d’Oriol Junqueras vinculada als acords d’investidura de Salvador Illa. Uns altres projectes tancats, com el nou sistema de finançament i fins i tot la condonació d’una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic, no han arribat al mateix punt: al primer debat al ple, quan se’n decideix la presa en consideració, el primer pas per a la tramitació parlamentària. El govern i ERC van intentar de pressionar Junts en un acte amb representants del Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç de Barcelona i la patronal Pimec, però el partit de Puigdemont s’ha manifestat fins ara en contra del consorci.

És una votació important per a ERC, que al mateix temps prova de tancar un altre acord amb els socialistes per a incrementar la participació de la Generalitat en la governança dels aeroports malgrat la resistència explícita d’AENA i del Ministeri de Transports espanyol. El conveni d’inversions és una via més amb què el partit de Junqueras intenta de mitigar el dèficit fiscal crònic que experimenta Catalunya. Un forat que, segons els darrers càlculs del govern, va ser de 21.092 milions el 2022, l’equivalent al 8,2% del PIB. L’altra via és l’acord de finançament, que el nou ministre d’Hisenda encara no ha concretat en forma de llei ni l’ha presentat al Consell de Política Fiscal i Financera, potser tot esperant que l’ex-ministra María Jesús Montero examini el suport que rep com a candidata del PSOE a les eleccions d’Andalusia del 17 de maig.

La falta d’inversions va condemnar el servei de Rodalia al col·lapse i a la prestació crònica d’un mal funcionament, a més de la conservació deficient de l’AP-7, entre més greuges. En l’exposició de motius, la proposició de llei presentada per ERC subratlla que els problemes greus que han aflorat recentment no s’han d’atribuir als responsables polítics i tècnics actuals, sinó que són el resultat de “dècades d’una priorització qüestionable de les inversions i una planificació, execució i gestió deficient de les infrastructures”, agreujades pel context d’emergència climàtica. La comissió bilateral ja va apuntar l’any passat a la creació d’un consorci paritari entre tots dos governs per a agilitar la planificació i l’execució de les inversions en infrastructures. Ara la llei d’ERC proposa de constituir-lo i crear igualment una societat mercantil de filiació estatal i participada pel govern espanyol i la Generalitat a parts iguals. El consorci seria un instrument de governança, de direcció estratègica i de supervisió, i la societat mercantil executaria els projectes i les obres.

Es tracta, per tant, d’un consorci adscrit a l’administració general de l’estat, amb la participació del Ministeri de Transports i de la Generalitat. Dependrà, així, de Madrid. La llei preveu que elabori un pla plurianual de les inversions de l’estat a Catalunya, abans que l’aprovi el consell de ministres, i que també redacti els programes anuals i sectorials que el desenvolupin. El consorci ha de controlar i avaluar les inversions de l’estat i reprogramar les actuacions “en cas que els nivells i terminis d’execució de les inversions en curs no siguin els acordats”. A més, podrà participar amb representants propis, designats pel seu consell rector, en els consells d’administració de les principals entitats estatals que executin les inversions a Catalunya. En concret, durant els tres mesos posteriors a la constitució del consorci, un representant seu s’haurà d’incorporar a ADIF.

El capital social de la societat mercantil, segons la llei registrada per ERC, serà de l’administració de l’estat i de la Generalitat segons allò que determinin els estatuts, però la proporció, en tot cas, haurà de garantir “la participació majoritària del sector públic estatal i la integració de la societat en el sector públic empresarial estatal”. A més, el règim pressupostari dependrà de l’administració espanyola i se sotmetrà als seus mateixos òrgans de control i del Ministeri d’Hisenda, per mitjà de la intervenció general de l’estat. Del govern espanyol sortiran els diners per a finançar el consorci i la societat mercantil, que no es deslliuraria d’un hipotètic ofec pressupostari sotmès a voluntats polítiques. Segons la llei, el consorci s’hauria de constituir abans de l’1 de gener de l’any vinent, quan hauria de començar a funcionar. Abans, amb tot, haurà d’aprovar els estatuts de funcionament.

En el pacte d’investidura, ERC i el PSC es van comprometre a dotar el consorci d’un finançament que tingui com a referència la mitjana d’inversió pública sobre el PIB al conjunt de l’estat. Un barem que no es concreta a la llei i que tot apunta que quedarà a mercè del govern espanyol.