“L’estaca” i Timothy Garton Ash
El llibre que ha escrit Timothy Garton Ash, segur que involuntàriament, retrata molt bé la posició marginal d'Espanya dins Europa i l'europeisme
La llei atenesa fa figa en aplicar-la a la situació generada a Catalunya arran de l’actuació de l’estat espanyol i la seva policia
L’esclau pot haver estat emancipat per la llei, però romandre esclau pel costum: no és un subjecte autònom. Només una voluntat que segueixi la pròpia veu, i no les veus alienes, és veritablement lliure
Res d’estrany, doncs, que, fet i fumut, Gabriel Rufián es passegi per Santa Coloma fent mítings en la llengua dels amics i col·legues espanyols
La política espanyola es mou entre dos populismes: el paternalisme d’estat sociata i el cunyadisme populista-franquista
Qualsevol intent de canviar el sistema des de dintre està destinat a la seva dilució dins el magma autonomista: el futur embat serà insurreccional o no serà
La tasca de l’independentisme hauria de consistir a fer de les municipals una baula local de la cadena nacional i refer la unitat de base
El silenci espès acompanya, entre enquesta i enquesta, la tribu espanyola i assimilats
Caldrà endinsar-se en un nou procés de lluita per la independència que superi els límits de la fase anterior creant una nova relació entre el carrer i les institucions i forjant un poder sense fissures enfront de l’enemic
El cas és que cada dia em llevo al crit de “sóc un goi!, sóc un goi!, sóc un goi!”. I se m’ha fet la llum
És la por, la por del desordre emocional produït en ells pel canvi de rumb de la història, no pas el benestar, la cohesió o l’ordre socials, allò que preocupa de debò els sòlits fariseus unionistes
Ha calgut que transcorregués mig segle perquè l’independentisme d’esquerres veiés reeixir un independentisme hegemònic de masses
"Ucraïna ha de guanyar la guerra perquè Rússia es regeneri”, va dir un dissident rus
Quan els partits i les institucions no recullen el batec de la història, encarnat en la mobilització autoorganitzada, la gent no es mou mecànicament al seu ritme
El problema, si ho volem dir així, és que, de “classe obrera”, a Catalunya no n’hi ha. Hi ha una gent treballadora, massa pencaire, autònoms, però, de classe, no n’hi ha, en cap cas
Quan tots els escriptors catalans ja disposaven del seu lligam personal amb la comunitat política, vet aquí que algú va descobrir que només un d’ells no havia rebut cap guardó
A les terres del rei, la resposta va ser rodona i merescuda: “Ningú per damunt del rei i un sol subjecte del poder reial”
Si l’estat espanyol camina cap a l’autoritarisme, no serà pas a nosaltres que ens agafarà desprevinguts
L’independentisme de combat no pot tornar a les catacumbes per moltes provocacions, persecucions i silencis que el temptin o l’estossinin
Acabarem com els cecs captaires de Salvador Espriu o encara som a temps d'usar la paraula en lloc de la bastonada?
Si d’algun mal pateix l’actual crisi civilitzatòria europea és d’allò que Enzensberger considera el caldo de cultiu de la frustració del món islàmic: la ferida narcisista dels que es creuen més grans que no són
A diferència de les últimes eleccions municipals, l’espectre de la independència no sembla pas que hagi de sobrevolar les pròximes
Oi que sona a preqüela del transformisme del delicte de sedició en “desordres públics agreujats” a càrrec del fal·laç prestidigitador Pedro Sánchez i el seguici de babaus de perifèria?
Els futurs pressupostos de la Generalitat emanaran, doncs, una apoplèctica fortor celtibèrica i una fel·loplàstica tebior principatina
A la fira de Frankfurt, uns quants escriptors en català han participat en una operació d’estat espanyola, amb el pretext de la “diversitat”, però dins l’olla barrejada de les “literatures hispàniques”
Quan el cap ja no és sobre l'espatlla, és una nosa. Cal donar-lo. Però cal rentar-lo, perquè taca les mans de qui el rep