Julià de Jòdar
Un conte per a Nadal
"En Jordi Català tampoc no pot dir que li tinguin gaires miraments quan viatja. N’hi ha que li passen per sobre d’improvís"

El coàgul institucional
"L’independentisme civil, que és difús i necessita un reg constant, està greu pel coàgul d’un independentisme político-institucional que el manté obturat"

Escenaris
"Allò que no vingui des de fora de les institucions no té avenir per a l’independentisme"

Un cert MHP al restaurant
"Al cap de poc, aixeca el cap i es troba als morros el director del restaurant, anomenat don Pepe Ancha"

Petit pressupòsit pressupostari
"De 'transformador', el pressupost, no en té re: és una mera eina de la burocràcia pressupostària"

La sopa d’all dels esclavistes de Barcelona
No calia fer tanta forrolla amb Barcelona i l’esclavisme, quan fa gairebé quaranta anys se n'havia dit tot el que calia dir-ne

De celebracions, oblits, i fets no convenients
Se'n va dir "transició", i va deixar rere seu una ingent quantitat de danys col·laterals materials i morals que arriben als nostres dies

Una volta didascàlica per la 'Ilíada'
'A la 'Ilíada', el poble grec es troba dividit i disgregat políticament, però es reconeix en una tradició mítica, una religió, una llengua, i una praxi de lluites compartides

Les trampes dels sobiranistes
"Nosaltres, els independentistes, podem dir molt alt i clar que els primers deures republicans i populars ja els vàrem fer"

L'avorrida rutina de les renúncies
"Per molt que es vulgui pintar de rosa, la realitat és que independentisme 'democràtic', seguint les pautes de la constitució espanyola, equival a 'renúncia'"

L’1-O és una realitat material
"Déu n’hi do, si produeix efectes cap enfora, l’independentisme, per vist que és un moviment tan 'autoreferencial'!"

Transbaikàlia
Avui, el cronista tanca els ulls, fa com si s’absentés de la mesquina realitat i gosa oferir al lector benèvol i a la lectora tolerant la versió pròpia d’un fragment de 'Liberté grande', de Julien Gracq, en record i memòria de la Dona Absent

L'independentisme, herniat
"Que som molts, i molt assenyats i formals i persistents, però estem políticament herniats"

Com és que no érem 400.000...?
"On no hi ha claredat política nacional pròpia respecte de tots els problemes econòmics i socials, hi ha política nacional de l'estat opressor i espoliador"

Ens cal organitzar el poder des de baix
Els líders de les entitats miren cap amunt, en comptes de fer l'impossible per materialitzar el poder de base, el poder horitzontal del moviment

Ens caldrà un partit independentista i social
"Ens caldrà un nou partit. Independentista contra la Restauració i social contra la Reconstrucció"

Tindrem només una llengua d'internet?
"La memòria quedarà enregistrada en la llengua escrita i mancarà de transmissió oral? Serem plenament diglòssics i continuarem vius?"

L'illa de la fi del món (4)
"Actiu i intervencionista per caràcter, don Egidio aviat es va fer l’amo del poble, cosa fàcil, perquè només li calia guanyar-se l’amistat dels cacics de les fàbriques de conserves i dels pocs amos de les grans embarcacions de pesca."

L'illa de la fi del món (3)
Tercer capítol del relat de Julià de Jòdar per aquest estiu

L'illa de la fi del món (2)
Segon capítol del relat de Julià de Jódar per aquest estiu

L'illa de la fi del món (1)
Primer capítol del relat de Julià de Jódar per aquest estiu

De quan la innocència perduda...
"Per què has vingut a votar tan lluny?, m'ha dit, et feia a Barcelona, t'he anat seguint pels diaris, i jo li he dit que ja havia votat al meu col·legi electoral (eufemisme: col·legi a seques), però que volia acompanyar la tieta Josefa"

Si perdéssim els 'modos'...
"Ja hi som, en una illa, nàufrags d’un periple que semblava ben governat, però que no ho va ser. I, de promesa en promesa, d’illa en illa, pots esdevenir un aventurer romàntic, o un guaita, però no fundar un estat"

Illa paga el nòlit...
"Vet aquí, doncs, la glòria d'haver "guanyat" les eleccions del 14-F, Illa l'Impàvid: d'estrella televisiva fugaç i sanitària, a desterrat en províncies indòcils"

De la longevitat
Julià de Jòdar dedica aquest article a Eva Serra, tres anys després de la seva mort
