I ara, amb tota la barra, ressusciten ETA
Això que li passa a Bildu ensenya que quan comences a renunciar mai no renuncies prou per als qui et volen derrotat, que sempre faran tant com convinga per humiliar-te
L’abstencionista de les municipals no té davant els ulls raons de pes per a ajudar ningú més a fer perdre quatre anys més a Madrid
Als que ens diguin que els interessos socials han de ser defensats a les institucions, els contestarem que, fins ara mateix, els interessos socials s’han defensat a peu de carrer, de fàbrica, de barri, d’escola, o de llengua
Res no els atura, els amos de la ciutat i els seus esbirros, les víctimes humanes que s’han d’oferir al Déu Devorador de l’Especulació ja han estat capturades...
Amb els ressons de l’‘aporellos’ de Cornellà, sento que ens han ficat l’ou de la serp a casa, però nosaltres, amb aquella barreja casolana de supèrbia i desídia, els l’hem covat i ben covat
El fantasma sociovergent plana com un petrell sobre les tèrboles aigües barcelonines, però els temps demanen un relat distint sense tocar-ne els continguts profunds
El fet és que s’ha demostrat que, com a mínim, Catalunya està en condicions de debatre i resoldre democràticament la seva continuïtat dins Espanya
Els en faré una petita crònica d’escriptor mitjanament desconegut entre allò que se sol anomenar sociològicament “gran públic”
La cítara celestial va ser un instrument usat a distints nivells, des dels forjadors del lema “de la llei a la llei” fins als líders alçats dalts dels jeeps de la Guàrdia Civil
La llei atenesa fa figa en aplicar-la a la situació generada a Catalunya arran de l’actuació de l’estat espanyol i la seva policia
L’esclau pot haver estat emancipat per la llei, però romandre esclau pel costum: no és un subjecte autònom. Només una voluntat que segueixi la pròpia veu, i no les veus alienes, és veritablement lliure
Res d’estrany, doncs, que, fet i fumut, Gabriel Rufián es passegi per Santa Coloma fent mítings en la llengua dels amics i col·legues espanyols
La política espanyola es mou entre dos populismes: el paternalisme d’estat sociata i el cunyadisme populista-franquista
Qualsevol intent de canviar el sistema des de dintre està destinat a la seva dilució dins el magma autonomista: el futur embat serà insurreccional o no serà
La tasca de l’independentisme hauria de consistir a fer de les municipals una baula local de la cadena nacional i refer la unitat de base
El silenci espès acompanya, entre enquesta i enquesta, la tribu espanyola i assimilats
Caldrà endinsar-se en un nou procés de lluita per la independència que superi els límits de la fase anterior creant una nova relació entre el carrer i les institucions i forjant un poder sense fissures enfront de l’enemic
El cas és que cada dia em llevo al crit de “sóc un goi!, sóc un goi!, sóc un goi!”. I se m’ha fet la llum
És la por, la por del desordre emocional produït en ells pel canvi de rumb de la història, no pas el benestar, la cohesió o l’ordre socials, allò que preocupa de debò els sòlits fariseus unionistes
Ha calgut que transcorregués mig segle perquè l’independentisme d’esquerres veiés reeixir un independentisme hegemònic de masses
"Ucraïna ha de guanyar la guerra perquè Rússia es regeneri”, va dir un dissident rus
Quan els partits i les institucions no recullen el batec de la història, encarnat en la mobilització autoorganitzada, la gent no es mou mecànicament al seu ritme
El problema, si ho volem dir així, és que, de “classe obrera”, a Catalunya no n’hi ha. Hi ha una gent treballadora, massa pencaire, autònoms, però, de classe, no n’hi ha, en cap cas
Quan tots els escriptors catalans ja disposaven del seu lligam personal amb la comunitat política, vet aquí que algú va descobrir que només un d’ells no havia rebut cap guardó
A les terres del rei, la resposta va ser rodona i merescuda: “Ningú per damunt del rei i un sol subjecte del poder reial”
Si l’estat espanyol camina cap a l’autoritarisme, no serà pas a nosaltres que ens agafarà desprevinguts