Els emissaris de la por

Un migdia de tardor, quatre homes d’uns trenta anys mantenen un noi de pell fosca mig agenollat retorçant-li un braç a l’esquena. Una noia que parla molt de pressa els adverteix que no el maltractin. “Com es nota que no han entrat mai a robar a casa teva”, li diu el més decidit d’aquells homes, que sembla portar la veu cantant. (Fan pinta de policies, pensa un home gran que contempla l’escena, però no ho poden ser, raona, perquè s’haurien emportat el detingut a comissaria.)

La noia que parla molt de pressa truca a la policia però no li contesten. Una veïna jove diu als homes que no el maltractin o serà el lladre (“presumpte lladre”, precisa el senyor gran) qui els acabarà denunciant a ells per maltractaments. L’últim d’arribar és un home gras, que s’acosta al noi de pell fosca retingut pels quatre homes amb un braç retorçat a l’esquena: “Tots vosaltres sou una merda. Només veniu a robar-nos. Us enviaria a tots a casa vostra perquè us moríssiu  de fam.” Una dona que acompanya la noia que parla molt de pressa li contesta que, amb violència, no es resolen les coses. “Ja m’agradaria veure-la, a vostè, si haguessin entrat a casa seva”, contesta, molt nerviós, l’home que sembla portar la veu cantant dels que tenen retingut el noi de pell fosca, i s’encara amb el senyor gran que ha dit que és un “presumpte lladre” fins que no se’n demostri la culpabilitat. Un segon home dels qui retenen el noi retorçant-li un braç a l’esquena contesta al senyor gran: “Vostè és un polític o què?” Aleshores intervé l’home gras que ha arribat l’últim i diu que el noi entrarà al jutjat per una porta i que en sortirà per l’altra, “sempre igual, amb aquests lladregots i els seus còmplices” (“dos més, que han pogut fugir”, remarca el tercer home que reté el noi de pell fosca retorçant-li un braç a l’esquena). La noia que parla molt de pressa aconsegueix de posar-se en contacte amb la policia i els diu que vinguin de seguida, que hi ha uns homes que tenen retingut un noi i el maltracten. La veïna jove li diu que es deixi de tanta beneiteria, que el lladre ha participat en la trencadissa que ella ha vist al pis del costat de casa seva, i l’home que sembla portar la veu cantant dels que retenen el noi de pell fosca diu que, si els hagués agafat a l’acte, “els hauria trencat les cames”. Aleshores arriba amb moto un home molt més gras que l’home que havia arribat l’últim, atura la moto als morros del noi de pell fosca retingut pels quatre homes retorçant-li un braç a l’esquena i, sense baixar de la moto, li clava una puntada de bota a la cama. La noia que parla molt de pressa i la dona que l’acompanya comencen a cridar reclamant la presència de la policia-que-no-arriba-mai, mentre el senyor gran que ha parlat del “presumpte culpable” s’hi interposa i l’home que sembla portar la veu cantant dóna una empenta a la noia que parla molt de pressa, que cau de cul i topa amb el cap en un esglaó de pedra. Finalment arriben dos mossos d’esquadra motoristes; un dels agents agafa amb brusquedat el noi de pell fosca i se l’emporta a l’entrada d’un hotel, mentre la noia que parla molt de pressa i la dona que l’acompanya i el senyor gran que ha parlat del noi com a “presumpte culpable” diuen al segon mosso d’esquadra que els quatre homes i el motorista que ha arribat a última hora han maltractat el noi de pell fosca i que han donat una empenta a la noia que parla molt de pressa. El segon mosso d’esquadra els diu que escampin la boira, que ells ja s’ocuparan del cas. La noia que parla molt de pressa diu que ella també ha de ser escoltada i el segon mosso d’esquadra li diu que ja ha pres nota de tot i que ja se’n pot anar tranquil·la. La dona que acompanya la noia que parla molt de pressa diu alguna cosa sobre els drets humans i el segon mosso d’esquadra li demana el carnet d’identitat. “Vostè és argentina?”, diu el segon mosso d’esquadra. “Sí”, diu la dona que acompanya la noia que parla molt de pressa. El segon mosso d’esquadra fa una trucada i demana informació sobre la dona argentina. A continuació, li diu que se’n vagi mentre ell se’n va cap al primer mosso d’esquadra primer i els cinc homes que han retingut el noi de pell fosca retorçant-li un braç a l’esquena. I els nois del barri, que ho han vist tot, tremolen de por.

(Va passar fa una dècada al peu de l’estàtua d’Àngel Guimerà de la plaça de Sant Josep Oriol.)