Un Consell sense arguments protagonitza una inqualificable sessió de la comissió d’investigació de les Corts

El Consell s’encastella darrere els papers rebregats i humits, i no assumeix cap responsabilitat en la gestió de la gota freda del 29 d’octubre de 2024. Aquesta és la crònica de les tres compareixences previstes avui a la comissió d’investigació de la gota freda de les Corts Valencianes. La vice-presidenta Susana Camarero, que era la responsable dels serveis socials i, per tant, de les residències; el conseller d’Agricultura i portaveu del Consell, Miguel Barrachina, responsable de la gestió de l’únic embassament de titularitat de la Generalitat, la presa de Buseo, que va sobreeixir i va originar una avinguda al riu Sot que va fer dos morts a Sot de Xera i cinc més a Pedralba, aigües avall; i el vice-president tercer i conseller de Medi Ambient, Territori i Recuperació, Vicente Martínez Mus, responsable, entre més, dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

El format tampoc no ajuda gens a obligar els compareixents a respondre preguntes perquè no és un interrogatori, sinó una sèrie de monòlegs. Primer, tres minuts per a cada grup parlamentari, començant pel més petit. L’intervinent té quinze minuts per a respondre. A continuació hi ha un altre torn de sis minuts per a cada grup. I tanca l’intervinent amb una intervenció també de sis minuts. Per tant, diu allò que vol, sense respondre. I, per a subratllar-ho, Juan Bordera, de Compromís, ha repetit en el seu segon torn nou preguntes de les deu que havia fet en el primer a Martínez Mus.

Fernando Pastor a Martínez Mus: “Hem guanyat”

Aquesta és la crònica de prop de quatre hores malaguanyades. Tan malaguanyades com ho és la comissió d’investigació, que ja té les conclusions escrites. De fet, el síndic del PP, Fernando Pastor, que ha estat l’intervinent tota la vesprada, ja li ha dit a Martínez Mus que tot allò que ha dit avui farà part d’aquest dictamen. I allò que ha dit han estat xifres de milions gastats per a refer ponts, carreteres i tora mena d’infrastructura malmesa el dia de la gota freda. De la seua responsabilitat de no aturar la circulació dels ferrocarrils de la Generalitat, no n’ha dit ni pruna, malgrat les reiterades peticions de la diputada del PSPV, María José Salvador, que va ocupar el mateix càrrec que Martínez Mus amb el govern del Botànic. Ha retret al conseller els informes esgarrifosos dels maquinistes que veien com les vies s’inundaven quan ells passaven amb els trens plens de passatgers. Tampoc no ha respost a cap dels advertiments del diputat de Compromís, Juan Bordera, un expert en canvi climàtic i medi, que li ha recordat que el dia de la gota freda el Consell va signar un decret que permetia de construir hotels a dos-cents metres de la costa tot trinxant el Patricova. Bordera també li ha recordat que el fenomen d’El Niño previst per a enguany serà el més gran que s’haja vist mai, i que, justament, l’estiu anterior al 29 d’octubre de 2024, també va haver-hi un El Niño, encara que no tan potent com el que preveuen ara els models climatològics.

Martínez Mus, que ha estat el darrer a intervenir, ha recorregut a l’argumentari. Les mateixes respostes que ja ha donat quan li han fet preguntes a les Corts o en compareixences davant periodistes. Res. Uns papers que tenia escrits i preparats, i ha deixat la pilota botant perquè el PP i Vox rematassen tot citant una volta més el nom que més ha eixit durant tota la vesprada en la comissió. Un nom i uns quants adjectius qualificatius, cap d’amable: Miguel Polo, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. L’han citat una vegada i una altra, Fernando Pastor i Joaquín Alés, el diputat de Vox, que s’ha encarregat de fer la feina bruta al PP, probablement perquè sap que la recompensa que obtindrà per fer aquest paper tindrà molt més valor que la credibilitat que perd quan demana coses a deshora i quan diu, sense gens de vergonya, que tothom ja sap que l’única solució per a la descoordinació entre l’estat i la Generalitat és la recentralització de l’estat.

Susana Camarero, acantonada

El primer conseller a comparèixer ha estat la vice-presidenta Susana Camarero. Nathalie Torres, diputada de Compromís, li ha retret que aquell dia deixàs desemparades les persones més vulnerables, els usuaris de residències, dels centres de majors, o de les cases tutelades del complex de Picanya. Torres li ha dit també que aquell correu electrònic que va enviar passades les nou del matí era desfasat i genèric, i li ha dit que roman al Consell perquè necessita continuar aforada, com Carlos Mazón.

Camarero ha provat de desmentir tot això que li havia dit Torres i s’ha aferrat als papers que ja duia de casa, als que ja va llegir en la comissió d’investigació del congrés espanyol i a la teoria rebregadíssima de la falta d’informació. També ha dit que va intentar que l’acte de lliurament de premis de la CEV es cancel·làs, però que va ser impossible, i que per això hi va anar. Però ha matisat que no va ser ni una festa ni res semblant.

Sobre les mentides que va dir i que va mantenir durant mesos a la taula de la conferència de premsa del Consell –dient que Carlos Mazón a les sis de la vesprada ja era al Palau treballant–, no ha tornat resposta, per més que hi han insistit Nathalie Torres i el síndic José Muñoz.

Muñoz li ha retret que no fes ús del sistema de teleassistència per avisar les persones grans que podien estar en perill; a ells o a les seues famílies. I Camarero ha tornat a dir la mateixa frase que ja va dir a Madrid: la teleassistència no és teleemergència. Ha negat qualsevol responsabilitat sobre les vuit persones mortes a Picanya i ha dit que va estar pendent en tot moment de què passava a la residència de Paiporta. Un informe enviat al jutjat per qui era director de la residència en aquell moment, diu que durant tot el dia no van tenir cap contacte amb la conselleria. En una compareixença també al congrés, una psicòloga del centre va dir que Camarero, amb qui tenia relació, li va trucar hores després de l’avinguda del barranc per veure com anaven.

José Muñoz, que s’ha queixat perquè Camarero no aixecava els ulls dels papers mentre ell parlava, li ha demanat la dimissió i que després isquera fora a demanar perdó a les víctimes que hi havia concentrades en la porta. Després, Fernando Pastor ha aprofitat la seua intervenció per dir que les víctimes ja no hi eren, que ja se n’havien anat, com qui adoba el terreny per a fer florir la frase que ve després: l’oposició no fa res més que manipular les víctimes.

Miguel Barrachina, atrinxerat

El Consell s’ha atrinxerat darrere la taula de la comissió, darrere l’avantatge de la darrera paraula i darrere la falta d’habilitat parlamentària de la presidenta, que és Míriam Teruel, de Vox, i que, en un moment de micròfon indiscret, ha dit: “És que són ingovernables.” Es referia als bescanvis de retrets i d’acusacions, més freqüents a mesura que avançava la vesprada. El PP, perquè necessitava la batussa per a dissimular que no tenen cap més discurs ni cap més opció que recórrer a la falta d’informació. Han recuperat del bagul de les golfes l’expressió “apagada informativa”, rebatuda fins a l’infinit per la jutgessa de Catarroja i per tècnics com el cap de climatologia d’Aemet o la cap de meteorologia d’À Punt.

El conseller d’Agricultura i portaveu del Consell és un expert en atrinxeraments, perquè en practica cada divendres quan ha d’explicar els acords del ple i ha de respondre a les preguntes dels periodistes. Avui ha recorregut a la tesi que considera que és infal·lible: la culpa és del sanchista Pedro Sánchez (la reiteració és voluntària).

Entre les competències de la conselleria de Barrachina hi ha la gestió de la presa de Buseo, a Xera. Amb tot, durant el govern del Botànic, la gestió es va externalitzar a l’empresa TYPSA, i aquesta és la coartada del conseller per a dir que ell no té cap responsabilitat sobre la gestió de l’emergència en la presa que va vessar i va causar la crescuda del riu Sot, conegut també com a Reatillo.

Paula Espinosa, la diputada de Compromís que l’ha interpel·lat, li ha demanat què feia el 29 d’octubre a les sis de la vesprada en sa casa. I també si no li va passar pel cap que, amb la situació del moment, havia d’estar pendent del comportament d’un embassament que fa anys que té un manteniment deficient. La diputada del PSPV, Alicia Andújar li ha recordat que els responsables de l’embassament van alertar al 112 sobre el perill que implicava l’augment de volum a la presa. Fins i tot, un s’hi va jugar la vida i va intentar anar a veure què hi passava, i com que l’aigua li impedia d’avançar amb cotxe, va caminar deu quilòmetres per arribar-hi.

Barrachina, seguint el manual, ha tret papers i informes per dir que el responsable de l’embassament de Buseo era Miguel Polo i s’ha preguntat com és que, sabent el perill que representava l’embassament, va decidir de no avisar ningú. “Els qui responsabilitzen la presa de Buseo de la mort de set persones acusen un company de partit”, ha dit, sense que ningú del PSPV haja defensat Polo, que ha estat l’ase dels cops tota la vesprada. En aquest punt, cal dir que el PP i Vox han citat Miguel Polo a la comissió, i que ell ha refusat de comparèixer-hi, com ho ha refusat la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, i el cap de climatologia de l’AEMET, José Ángel Núñez. I amb aquesta coartada, el PP i Vox, amb Barrachina al capdavant, han continuat disparant. I torna a dir que algú de l’AEMET va dir que caurien 180 litres i en van caure 800, i que a les sis la gota freda marxava, i que ell no va rebre cap correu…

En la concentració que han fet els familiars de les víctimes abans de començar la comissió, Rosa Maria Álvarez, presidenta d’una de les associacions, es preguntava per què avui anaven tres consellers a les Corts. I ella mateixa es responia: vénen a respondre a les afirmacions de Núñez en el congrés espanyol. “No esperem autocrítica, sinó més mentides”, ha dit.

I per acabar d’adobar aquesta sessió, que passarà a la història parlamentària per la intranscendència, en acabar, els diputats de tots els partits s’han repartit retrets de tota mena.