Junts s’encalla amb el candidat de Barcelona

Ni Joaquim Forn, ni Artur Mas, ni Tatxo Benet. Quan falta poc més d’un any per a les eleccions municipals, Junts s’ha encallat amb l’elecció del candidat a Barcelona. La direcció diu que vol proposar un nom de consens amb expectatives electorals més bones. Prova d’evitar un enfrontament entre els que fins ara han estat els dos candidats amb més opcions: el portaveu del partit i regidor, Josep Rius, i el cap de files a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí. Després d’un ball de noms que s’ha allargat durant mesos, pocs confien ja en l’aparició d’un candidat inesperat que desfaci el nus actual, i el temps corre. Darrerament, s’hi ha mostrat disposat, no obstant això, l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que va fer un pas públic en una entrevista a El Món i que té contacte periòdic amb Carles Puigdemont.

L’aparició del nom de l’empresari Tatxo Benet a les travesses va desconcertar internament el partit. L’impacte de la proposta es va fer ben palesa en unes declaracions de l’ex-batlle Xavier Trias i no és l’únic del mateix parer: “Crec que no deu ser veritat. És una persona extraordinària, li tinc estima personal, però tinc molta estima personal a molta gent que estic segur que ells, no el partit, no volen ser-ho. Tu creus que el senyor Tatxo Benet ara ha decidit fer una carrera política a l’Ajuntament de Barcelona? No ho veig. Algú ha inventat una cosa, algú ha perdut els papers”, va declarar fa poques setmanes al programa Cafè d’Idees de RTVE. Fonts consultades divergeixen sobre la formalitat del sondatge a Benet, que es va produir en dues ocasions amb resultats negatius, tal com va avançar Nació. En qualsevol cas, la reunió a Waterloo de Benet amb Puigdemont es va produir en tant que president de FemCat i no va ser, segons que ha confirmat VilaWeb, per a abordar la possibilitat que encapçalés la llista.

Junts fa tard, i res no fa pensar que el partit pugui salvar el temps perdut per a promocionar el seu candidat amb una carta com la de Xavier Trias, ara que la majoria dels partits n’han escollit els seus. L’elecció de Trias encara va ser més tardana, però va permetre a Junts de batallar realment per la batllia i guanyar els comicis. Amb una llarga trajectòria política, el seu perfil d’ex-batlle i el gran coneixement popular, Trias va esprintar i va promoure la seva marca per sobre de les sigles, tot i que no va poder repetir com a batlle per la decisió dels Comuns i del PP de votar a favor del socialista Jaume Collboni. En les eleccions del 2023, el llistó electoral va quedar alt per al partit, amb onze regidors. En canvi, el camí per a les pròximes municipals es presenta més costerut. Trias no ha amagat que el seu candidat és Martí. Tanmateix, hi ha la rivalitat amb Rius. I darrere tots dos noms s’amaga un possible xoc entre sectors que la direcció vol evitar.

La topada es projecta per la percepció generalitzada que cap dels dos no té un perfil potencialment guanyador com Trias, i la disputa latent arrela en la mateixa gènesi de Junts. Martí comptaria amb el suport majoritari de la federació de Barcelona i podria sortir guanyador d’unes possibles primàries en què votessin els afiliats. El president del grup municipal de Junts és el candidat del sector més pròxim a l’antiga Convergència, prové de la JNC i es dóna per fet que controla l’estructura. Rius, en canvi, ha estat sempre un dirigent de confiança de Puigdemont i compta amb l’aval del sector més sobiranista i allunyat de les antigues estructures heretades del PdeCat i CDC. Aquest és l’enfrontament que la cúpula pretén esquivar i que algunes fonts no descarten que es pogués produir si, arribat el moment, la direcció es decantés per designar Rius directament. Tot i que al desembre semblava imminent el moviment que situés Rius com a favorit, no es va arribar a produir i, en canvi, tornava a planar la possibilitat de situar un independent que no rebés contestació interna. Es tractava de Tatxo Benet que, al gener, va assumir la presidència de FemCat després de sortir de MediaPro.

No és cap secret que darrere les travesses dels candidats hi ha sovint sondatges no autoritzats i moviments de sectors que voldrien un nom afí. Artur Mas explicava el setembre passat, en una entrevista a VilaWeb, que no havia rebut cap oferta oficial per a ser el candidat a Barcelona, però sí que li ho havien demanat persones a títol individual, que l’havien sondat amb coneixement dels que poden decidir a Junts, i per tant amb ganes de saber quina era la seva posició. A tots els va dir que no. “No sóc la persona per a fer això en aquest moment”, els va respondre l’ex-president de la Generalitat. De fet, Mas va acabar tenint una conversa amb el secretari general del partit, Jordi Turull. El mateix Turull ho va explicar en una entrevista a RTVE. Segons Turull, molta gent li feia arribar que Mas estava disposat a ser candidat, i per aquesta raó li ho va preguntar. L’ex-president li va aclarir que no havia entès la pregunta de Turull com un oferiment formal. Per contra, per al secretari general de Junts no ho va arribar a ser mai, un oferiment formal. “No vaig anar a dir-li que havia de ser candidat”, va afirmar Turull.

Per una altra banda, la hipotètica candidatura de Mas desafiava la lògica política de l’ordre de les responsabilitats institucionals: no és habitual que un dirigent que ha estat president de la Generalitat opti a presidir una institució de menor rang com la batllia, encara que sigui la de Barcelona, sinó més aviat a l’inrevés. I, en qualsevol cas, contradeia l’opció política que Mas ha tingut d’ençà que va fer el pas al costat. Mas està decidit a prioritzar la seva tasca institucional com a ex-president. No és un detall sense importància que no hagi fet el pas d’afiliar-se a Junts.

Qui sí qui té carnet és l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que ara apareix com una tercera via enmig de la discòrdia entre Martí i Rius. Cuevillas sempre ha manifestat la seva vocació política i l’octubre passat va comunicar a Puigdemont, en una visita a Waterloo, la disponibilitat per a encapçalar la candidatura de Barcelona. El seu nom ja va sonar fa temps en la mateixa posició i també com a cap de cartell per a les europees el 2019, abans no es tanqués la candidatura de Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Cuevillas va ser finalment cap de llista per Girona a les eleccions espanyoles d’aquell any i, en la repetició electoral, el número 3 per Barcelona, abans de fer el salt com a diputat al Parlament de Catalunya. El febrer del 2024 va deixar l’escó per dedicar-se plenament a l’exercici professional com a advocat.

Més noms que han aparegut en les llargues travesses de la candidatura per Barcelona han estat Joaquim Forn, enretirat fa temps de la primera línia, el també ex-conseller Josep Maria Argimon, inclòs en una enquesta interna, i l’advocat Jordi Cabré. Segons fonts consultades, la proposta de Cabré va sorgir de militants de base d’alguns districtes de la ciutat i de persones de la societat civil com una solució alternativa.

El reglament que regirà el procés dóna carta blanca a la direcció per seguir la via que més li convingui. La Comissió Municipal Territorial de Barcelona té tres opcions: proclamar directament un candidat, proposar-ne un i que sigui ratificat en assemblea i obrir un procés democràtic entre els aspirants que disposin de prou suports. Tanmateix, el xoc entre sectors es podria traslladar a la mateixa comissió si no segellen abans un acord. Fa dies que Turull va prometre que anunciarien el cap de cartell abans de l’estiu. La direcció també ha garantit que el candidat serà avalat pels militants en votació, en espera que se’n concreti el procediment.