Ariadna Oltra i Martí (1979) dirigeix i presenta Els matins de TV3, un dels vaixells insígnia dels informatius de la cadena. Oltra ha escrit ara Una casa sense diaris (Penguin Llibres), un llibre que viatja a la seva infantesa i joventut per explicar com la gent ens informàvem amb diaris en paper i el canvi d’hàbits que hi ha hagut. Hi descobrim els diaris que entraven a casa seva i els mil usos que la gent feia del paper imprès. I, sense ser un llibre apocalíptic, sí que aporta un cert toc d’alerta sobre la importància de saber informar-nos millor. I de ser capaços de veure que la dieta informativa hauria de ser tan equilibrada com l’alimentària. Oltra rep VilaWeb al barri de Gràcia de Barcelona, poc abans de recollir la canalla de les extraescolars.

—La vostra mare, a què es dedicava?
—El taller d’impremta, que era del meu avi i el meu pare va agafar, es va convertir en un negoci familiar on la mare també treballava. Hi imprimien de tot, de papereria d’oficina a entrades dels grans concerts de Michael Jackson, de Madonna o dels Rolling Stones. El meu pare hi havia d’aplicar una seguretat extra perquè no es podia perdre cap d’aquelles entrades. Una entrada d’aquelles valia molta pasta. I eren entrades que portaven com hologrames, perquè ningú no les pogués copiar.

—El vostre pare dieu que llegia El Ciervo i el Tele/eXpres.
—Sí, això m’ha explicat. A casa recordo una mica de tot: El Periódico, l’Avui, El País… I me’n recordo molt de quan va sortir El Observador.

—I el vostre diari, com a estudiant de periodisme o més gran, quin seria?
—Com a estudiant de periodisme em comprava diaris, en plural. I això és una cosa que he mantingut i que és molt sana. Per mi, el paper implica comprensió, aprendre i entendre. Entendre per després poder explicar.

—Un dia demaneu al vostre cosí de vint anys si s’informa per TV3.
—No, li dic, en un dinar familiar: “I tu com t’informes, Joan?” I llavors, sense cap mena d’avergonyiment –i penso: per què n’hauria de tenir?–, em diu: “A TikTok.” Allò em va fer aterrar molt a la realitat d’una generació que, essent a la universitat, et diu que s’informa per TikTok.

—A mi em fa més por encara que no llegeixin llibres.
—Però això no és veritat. Les grans editorials et diuen que, de llibres, se’n venen molts, més que no pas fa uns quants anys, i en paper. Però la gent llegeix moltes coses en pantalla. Passa que són coses inconnexes.

—Vaig entrevistar un especialista en addiccions i em va espantar molt l’addició a les pantalles.
—Jo em vaig espantar quan vaig descobrir que era addicta a TikTok, fa un parell d’anys. Vaig descarregar l’aplicació per entendre què era i jo, que miro sempre de fer una mínima migdiada, em ficava al llit i entrava en un estat narcòtic absolut amb TikTok, amb històries absurdíssimes, però no podia deixar de mirar la pantalla. I quan sonava el despertador no havia dormit. Això em va durar dos mesos o tres i vaig desinstal·lar l’aplicació. Ara l’he tornada a instal·lar, però ja no en sóc addicta.

—Quantes hores us hi podíeu estar?
—Una hora i mitja el dia. Una hora i mitja, amb dos fills petits i una feina que no s’acaba mai, era molt.

—Avui és dimecres i al llibre dieu que el dimecres hauríeu de ser a Gavà fent flexions amb l’entrenador personal. Què ha passat?
—Burpees. Sí, ho he abandonat. I no pot ser. Però ho he abandonat perquè sempre em surten coses de feina. Anava a Castelldefels.

—Expliqueu que el vostre entrenador us parla del perill de menjar sucre i processats. I acabeu comparant l’alimentació alimentària amb la informativa.
—Em sembla interessant d’establir un paral·lelisme entre què hem detectat i convingut entre tots que no és bo per a la nostra salut física i la mental (el sucre, els processats), i una cosa que crec que estaria molt bé de convenir: que hi ha una manera d’informar-se que tampoc no és bona per a nosaltres, per la salut mental i per la salut social.

—Allarguem la metàfora. No sols tenim dietistes que ens vigilen l’alimentació, sinó que també tenim inspectors que prohibeixen vendre un iogurt si porta metzines. Hauríem de prohibir també segons quins productes informatius?
—Prohibir crec que no és la solució. Eduquem: eduquem els nanos a les escoles i els adults a fora, que n’hi ha uns quants que no se saben moure en el món mediàtic. Jo preferiria més explicar i que la gent ho entengués. L’educació mediàtica no és ensenyar a un nen a fer una notícia.

—No sé si, amb aquest llibre, ens dieu que esteu espantada o no pel canvi d’hàbits informatius, la quantitat de notícies falses, l’addicció a xarxes, etc. Ho esteu?
—Tampoc no ho sé. Hi ha dies que em llevo espantada i hi ha dies que no. Fa un mes, amb la intel·ligència artificial, estava molt espantada. Supermegaespantada. Ara no tant. Crec en la resiliència. Hi ha hagut èpoques molt pitjors. Els humans no som tan imbècils. La paraula no és espantada: estic a l’expectativa. Som en un moment de transició. I no s’ha definit encara com ens acabarem informant d’aquí a deu anys o vint.

—Chomsky deia que pel mateix canal per on ens arriba la informació, la premsa, també ens arriba la propaganda. Els periodistes també fem propaganda?
—Crec que ens hi esforcem molt per fer un periodisme digne i honest. La gran majoria. Autocrítica sempre, però si em preguntes si faig propaganda, et diria que no. Intento que no.

—L’últim gol que us han marcat?
—No ho sé, no te’l diré.

—Hi ha un aspecte divertit al llibre: coses que es podien fer amb els diaris en paper. Per exemple, el paper de diari es posava al terra acabat de fregar.
—O per a embolicar calçots.

—Encendre el foc.
—Si se’t mullen les sabates, hi poses paper a dins i desapareix la humitat.

—Fer una pilota de futbol de paper i cel·lo.
—Una paperina de castanyes.

—Un llibre recent que hàgiu llegit per plaer i que recomaneu?
—Vaig conèixer Regina Rodríguez Sirvent i ens vam mig enamorar. És un fenomen literari que ha venut 100.000 exemplars. Va fer Les calces al sol i ara Crispetes de matinada.

—Què fareu en el futur? Ràdio, periodisme escrit, sereu on sou?
—No ho sé. No planifico gaire. Però canviarà tant, tot! El vídeo continuarà essent clau. Ara mateix, sí que “video killed the radio star” [lletra de cançó que vol dir: “el vídeo ha matat l’estrella de la ràdio”]. Els vídeos a internet són el format amb què es consumeix la informació.

—I com detectarem, doncs, els vídeos falsos d’Ariadna Oltra que algú farà amb IA?
—Doncs hauran de posar TV3. Els mitjans tradicionals seran un reducte on ens podrem defensar de les notícies falses deliberades i de les campanyes de desinformació: seran els mitjans ben o mal anomenats tradicionals.

—Voldríeu afegir alguna cosa que no us hagi preguntat?
—No. Em sembla bé el teu marc mental. No necessito afegir-hi res més.