El consorci d’inversions en infrastructures ensopega al congrés espanyol

El congrés espanyol ha tombat la proposició de llei d’ERC per a la creació del consorci d’inversions en infrastructures. Durant el debat d’aquesta tarda, Junts ha anunciat que hi votaria en contra. S’ha acabat, així, el recorregut de la llei, a causa de la falta de suports a la cambra. La creació d’aquest consoci prové d’un pacte d’ERC amb els socialistes vinculat als acords d’investidura de Salvador Illa. Malgrat la pressió que aquests darrers dies havien fet ERC i el PSC, el partit de Carles Puigdemont ha refusat el projecte, de la mateixa manera que l’havia refusat abans al Parlament de Catalunya. La proposició de llei també proposava de crear una societat mercantil de filiació estatal i participada pel govern espanyol i la Generalitat a parts iguals. El consorci es presentava com un instrument adscrit al govern espanyol, format pels dos executius, dedicat a la governança, la direcció estratègica i la supervisió de les inversions. La societat mercantil havia d’executar els projectes i les obres.

La diputada d’ERC Ines Granollers ha tornat a demanar a Junts que facilités la tramitació de la llei, però Junts s’hi ha tancat en banda. La portaveu del grup parlamentari al congrés, Míriam Nogueras, ha dit que allò que es decidia era si es normalitzava la subordinació de Catalunya a Madrid i, per tant, també una determinada manera de fer política. “No han pagat mai el que tocava als catalans per al manteniment dels nostres trens i vies, i això no ho canvia cap consorci ni un front espanyol”, ha sentenciat Nogueras, que ha acusat Esquerra de rebaixar les aspiracions de Catalunya a uns límits que haurien de fer envermellir. Junts critica que el consorci d’inversions dependria del govern espanyol i sosté que això no és el que necessiten els catalans. “El que volem és que el poder el tingui Catalunya”, ha dit Nogueras, que ha reclamat que Madrid pagui directament el dèficit d’inversions en infrastructures. Catalunya està al límit i s’ha de dir prou i sortir de la “sobredosi de titulars buits”, segons Junts.

ERC ha vist com el congrés espanyol impedia que prosperés la primera proposta vinculada amb el desplegament dels pactes d’investidura sotmesa a votació a la cambra. El partit ha defensat que el consorci d’inversions era una solució estructural al dèficit crònic de recursos per al manteniment i la millora de les infrastructures. Granollers ha al·legat que el consorci era una eina de país, i no un caprici, per a garantir la participació de la Generalitat en la direcció estratègica de les inversions. “És una qüestió d’eficiència i de justícia”, ha argumentat Granollers. Per al partit, s’ha d’admetre que Catalunya, “malauradament”,  continua essent part de l’estat espanyol i que és l’estat qui decideix com es programen i es gasten aquests recursos. Consideren que el consorci és un pas endavant perquè el govern català tingui més capacitat d’incidència per a millorar la governança i l’execució de les inversions que es planifiquen, sense que impliqui una renúncia a la plena sobirania fiscal. “Ens cal aquest consorci. No és un pas definitiu, però és un pas necessari”, ha dit Granollers, que ha provat, sense èxit, de convèncer Junts.

En representació del PSOE, el diputat català José Zaragoza ha al·legat que era un consorci que podrien tenir totes les autonomies, generalitzable. Però no ha volgut traslladar tota la càrrega de la culpa del vet a Junts. A Nogueras únicament li ha retret que digués que no hi havia res que s’assemblés més a un polític espanyol de dretes que un polític espanyol d’esquerres: “Digueu a la gent de la Franja si és el mateix el PP que el PSOE”, li ha deixat anar. En canvi, el PSOE ha criticat amb duresa el PP, coincidint amb el trentè aniversari del pacte del Majestic. Zaragoza ha recordat l’acord entre el PP i CiU com una prova que José María Aznar va veure clar que les autonomies podien contribuir a la governabilitat de l’estat i, per contra, Alberto Núñez Feijóo ha convertit els territoris en trinxeres per combatre el PSOE.

Candela López, de Sumar, també ha apuntat que el consorci es podria replicar a uns altres territoris que es trobessin en una situació similar a la de Catalunya. López ha defensat que el govern espanyol havia millorat aquests darrers anys les inversions, però ha lamentat que s’arrossegués un dèficit de tants anys. Un forat que, segons Foment del Treball, entre el 2009 i el 2023 va enfilar-se als 42.500 milions d’euros. La diputada dels Comuns ha esgrimit igualment que no era un problema únicament quantitatiu, sinó també de prioritats, i ha assenyalat la situació de crisi que hi ha a Rodalia en comparació amb els recursos que s’han destinat a la gran velocitat. A més, ha refusat l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i ha assenyalat que la mala gestió pública era una forma de desigualtat. “Alguns vénen amb superioritat moral dient que defensen els catalans i les catalanes i no defensen els que utilitzen els serveis públics”, ha dit, dirigint-se a Junts.

“Hi ha més diners que mai, més deute que mai i més imposts que mai. Com podem tenir aquesta degradació a les infrastructures?”, ha demanat la diputada del PP Cristina Agüero. Els populars han acusat el PSOE de pretendre repartir càrrecs amb el consorci d’inversions i la societat mercantil. “No es tracta de repartir més cadires, es tracta de repartir i d’utilitzar els diners”, ha al·legat el PP, que ha aprofitat l’avinentesa per criticar el PSOE pel cas Ábalos. Els populars han exigit al govern espanyol que executés les inversions i ha deixat anar que eren més altes quan ells governaven. “Algú creu que el problema de Catalunya és que li faltava un consorci més?”, ha conclòs. Vox també s’hi ha oposat. Podem hi estava a favor i haurien estat partidaris de millorar la llei durant el tràmit parlamentari. Finalment, ha quedat aparcada per 168 vots a favor i 181 vots en contra.