L’Audiència espanyola investiga Zapatero per un cas d’emblanquiment de capital

El jutge de l’Audiència espanyola, José Luis Calama, ha decidit d’investigar l’ex-president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, pel cas Plus Ultra per presumpte emblanquiment de capitals. Calama investiga el presumpte ús irregular dels 53 milions d’euros que el govern espanyol va concedir a l’aerolínia Plus Ultra en forma de rescat durant la pandèmia.

Segons la investigació, Zapatero va percebre ingressos procedents de la consultora Análisis Relevante, fundada per l’empresari Javier Martínez Martínez –també investigat– i vinculada a operacions amb Plus Ultra. L’ex-president ha reconegut públicament que va cobrar uns 400.000 euros durant cinc anys per tasques d’assessorament, però sosté que tots els pagaments eren legals i que van ser declarats correctament a Hisenda. En la seva compareixença davant la comissió d’investigació del senat espanyol sobre el rescat de Plus Ultra, el passat març, també va negar haver cobrat cap comissió relacionada amb l’ajuda pública a l’aerolínia.

Tanmateix, segons el jutge, Zapatero era el presumpte líder “d’una estructura estable i jerarquitzada de tràfic d’influències” que tenia com a objectiu “obtenir beneficis econòmics mitjançant la intermediació i l’exercici d’influències davant instàncies públiques en favor de tercers”, principalment a l’aerolínia Plus Ultra. El magistrat ha aixecat el secret de les actuacions, cosa que ha permès de difondre l’escrit d’instrucció. Segons el jutge, la trama hauria utilitzat societats instrumentals, documentació i canals financers opacs per “exercir influències il·lícites, ocultar l’origen i el destí dels fons i obtenir beneficis econòmics” en favor del mateix entramat i per a tercers.

El jutge ha cridat a declarar Zapatero com a investigat el 2 de juny vinent i ha ordenat l’escorcoll de l’oficina de l’ex-president espanyol i de tres empreses, entre les quals la de les seves filles.

El rescat de Plus Ultra, sota sospita

El 2024, la fiscalia anticorrupció, juntament amb la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola, va concloure que els diners del rescat de l’aerolínia Plus Ultra podrien haver estat utilitzats per a emblanquir capitals provinents de la corrupció veneçolana.

Aleshores, la titular del jutjat d’instrucció número 15 de Madrid va investigar el rescat de l’aerolínia, tot i que finalment va arxivar la causa amb el suport de l’Audiència Provincial de Madrid. Reoberta la causa a instàncies de la fiscalia anticorrupció, la jutgessa s’hi va inhibir posteriorment en favor de l’Audiència espanyola.

Després de més d’un any d’investigació, el desembre del 2025 el president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola; el conseller delegat, Roberto Roselli; un advocat, i Javier Martínez Martínez van ser detinguts —i posteriorment posats en llibertat— pels agents de la UDEF, en una operació impulsada per la fiscalia anticorrupció.

El mitjà ultra El Debate va informar que Zapatero i Martínez Martínez s’havien setanta-dues hores abans de l’operació policíaca. En va publicar una fotografia abans d’accedir en cotxe en una zona restringida –controlada per Patrimoni Nacional espanyol– del parc del Pardo, al nord de Madrid, on van romandre sense cobertura durant una hora. Posteriorment, van esmorzar sols en un restaurant a la vora, El Torreón, que encara no havia obert al públic.

El PP i Vox han acusat l’ex-president espanyol d’haver alertat l’empresari sobre la imminent operació de la policia, fet que li hauria permès de destruir proves, com ara correus electrònics i missatges.

Assenyalat per Ábalos

L’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos i el seu fill gran, Víctor Ábalos, van assenyalar Zapatero pels seus contactes amb Veneçuela, i el van acusar d’haver pressionat perquè el govern espanyol declarés Plus Ultra com a “empresa estratègica” i facilitar-ne el rescat. “Zapatero és responsable de la claveguera del PSOE. Aquesta claveguera és la que té el meu pare al damunt. El meu pare té tot un estat paral·lel a sobre i Zapatero està relacionat amb aquests contrapoders incrustats en aquest estat”, va dir Víctor Ábalos en una entrevista a Voz Pópuli.

José Luís Ábalos va declarar a OK Diario que Delcy Rodríguez, llavors vice-presidenta de Veneçuela, li havia parlat de “manera afectuosa” de Zapatero quan va aterrar a Madrid tot i que estava sancionada per la Unió Europea, i que va demanar de quedar-s’hi unes quantes hores i reunir-s’hi. Tot i això, finalment no es van trobar. Segons la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, l’escala a Madrid del vol de Delcy Rodríguez –també hi viatjava el ministre de Turisme, Félix Plasencia, que va anar a la fira Fitur– havia de servir per a transportar i vendre 104 lingots d’or veneçolà per valor de més de 62 milions d’euros.

El PSOE li fa costat

El PSOE ha reaccionat a la investigació a Zapatero amb la publicació d’un comunicat que en defensa la presumpció d’innocència. Diuen que la dreta i la ultradreta no li perdonen els avenços socials que diu que va aconseguir mentre governava, i recorden el “qui pugui fer, que faci” de José Maria Aznar arran dels pactes del PSOE amb l’independentisme.

Els socialistes expressen “un missatge de tranquil·litat, de respecte a la justícia i de defensa a la presumpció d’innocència”, i en destaquen l’obra de govern: “Va ser president durant dues legislatures marcades per un programa ambiciós d’ampliació de drets, igualtat i protecció social.”

La secretària d’Organització del PSOE, Rebeca Torró, també li ha fet costat en un missatge a X en què insisteix en la mateixa frase d’Aznar.

https://twitter.com/Rebeca_Torro/status/2056654697734287534

És el primer cop que un president del govern espanyol de després del franquisme és investigat judicialment.