Alícia Romero reconeix que parts importants de l’acord amb ERC depenen de la bona voluntat de l’estat

El govern de la Generalitat ha presentat l’acord de pressupost tancat amb Esquerra Republicana, que es podria aprovar els dies vinents si els Comuns també l’avalen. La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha enumerat mesures que ja s’havien fet públiques aquests darrers dies, com l’impuls de la línia orbital ferroviària a la segona corona metropolitana de Barcelona, la constitució del consorci d’inversions com a societat mixta, l’augment del pes de les institucions catalanes al Consorci de la Zona Franca i el desenvolupament de l’Agència Tributària de Catalunya. Però també unes altres inversions per a millorar centres educatius, actualitzar el Carnet Jove i donar suport als pobles petits.

Demà el govern de la Generalitat i l’espanyol han d’acordar en una reunió bilateral la creació de la societat mercantil del consorci d’inversions, atès que el vot de Junts en va impedir l’aprovació al congrés espanyol. L’objectiu d’aquest organisme és rebre directament els fons de l’estat per a les inversions en infrastructures, i que sigui aquesta societat l’encarregada d’executar-les, atès l’incompliment històric en les inversions que ha d’executar el govern espanyol a Catalunya. Segons que ha dit Romero, el consorci tindrà un consell assessor format pels principals agents econòmics del país.

És un dels punts de l’acord que requereix l’aprovació del govern espanyol, però no l’únic: també ho requeriria la creació d’un òrgan bilateral entre l’estat i la Generalitat per a coordinar la governança del sistema aeroportuari de Catalunya, o el traspàs de les competències de seguretat ciutadana a tots els ports i aeroports catalans. En aquests casos, Romero ha posat distància i ha insistit que caldria pactar-ho més endavant amb el govern espanyol. “Parlem d’un acord del govern de la Generalitat i ERC, no ens podem ficar en temes d’una administració que no és la nostra i on no tenim veu”, ha dit la consellera, socialista com el govern espanyol. “Amb tota l’ambició i tota la prudència”, ha dit.

Una comunicació significativament diferent d’uns altres acords, més ambiciosa en les intencions, però que ha xocat amb el mur del govern espanyol. És el cas de la cessió de l’IRPF, que l’estiu passat el president, Salvador Illa, va dir que l’Agència Tributària de Catalunya en tindria la “gestió completa i total” el 2028. De fet, l’acord d’investidura d’Illa signat amb ERC fixava aquesta possibilitat a l’any 2026, però ja fa temps que se’n va desdir. Ara Romero ha anat més enllà en el temps: “Al pla director es deia que a partir del 2028 podríem començar a gestionar elements de l’IRPF, no tot.”

Per arribar-hi, ha defensat la necessitat de “dotar de més múscul” l’Agència Tributària de Catalunya i que tingui capacitat d’assumir els tres milions de declaracions de la renda dels catalans. En aquest sentit, el pressupost inclourà una aportació addicional de 21 milions d’euros a l’agència perquè, “en el moment que pugui, pugui gestionar l’IRPF”. “Si ens el deleguessin demà, no podríem assumir-ho”, ha dit. El govern espanyol ja ha dit més d’una vegada que no volia delegar la gestió d’aquest impost i, de fet, no ho ha inclòs en el nou model de finançament autonòmic. Tot i això, Romero ha dit que esperava que durant el tràmit parlamentari es pugui arribar a incorporar aquesta cessió.

A banda, Romero ha explicat que l’acord també incloïa mesures per a desplegar el Pacte Nacional per la Llengua i ha esmentat, concretament, un programa d’impuls de continguts en català a les xarxes socials, amb una partida de 50 milions d’euros en tres anys. En l’àmbit social, ha enumerat la revisió del model d’atenció a infants i joves en salut mental, l’augment de mil places concertades noves a residències de gent gran i centres de dia, la transformació del Carnet Jove i un pla per a afavorir la rehabilitació d’habitatges antics. També inclou inversions per a la millora de la xarxa de Rodalia, l’augment del nombre d’agents dels Mossos d’Esquadra i de jutges i l’impuls de la indústria.

Marges de negociació

Aquests dies els sindicats educatius han pressionat els grups parlamentaris per fer encabir a l’acord pressupostari les seves reivindicacions. El pacte amb ERC inclou millores en centres educatius per valor de 400 milions d’euros fins al 2030 i un pla de 100 milions per a climatitzar cent equipaments escolars els dos cursos vinents. També es reforçaran les aules d’acollida i els centres d’educació escolar, però, per contra, en queden fora reclamacions dels docents com la rebaixa de la xifra d’alumnes per grup, reforçar les plantilles i augmentar la retribució dels docents.

Romero s’ha mostrat disposada a incorporar més mesures en aquest sentit si s’acorden amb els sindicats educatius. Demà, els màxims representants del Departament d’Educació estan citats amb els sindicats per a mirar d’acostar posicions per a un acord que permeti de desconvocar la vaga. Ara, la consellera d’Economia i Finances ha afirmat que l’acord que van tancar amb Comissions Obreres i la UGT –que els sindicats majoritaris refusen perquè el veuen insuficient– ja havia representat un augment de 500 milions d’euros en la despesa pública per a millorar la retribució dels docents.

El pressupost de la Generalitat preveu una despesa de 49.000 milions d’euros, una magnitud prou important perquè, segons Romero, hi hagi marge de maniobra per a encabir-hi les reivindicacions que puguin fer tant els docents com els Comuns per a afegir-se a l’acord: “El pressupost és viu. De fet, hi ha moltíssimes modificacions pressupostàries durant un any.” Els Comuns ja van tancar un acord per al pressupost a principi d’any, però ara han demanat de poder-ne actualitzar el contingut abans de permetre’n l’aprovació al parlament.