Junqueras, la solució?

Obra en un sol acte (i breu)

L’acció transcorre en un vagó dels trens de Sarrià. Dos vells amics, la Mercè i el Quim, parlen. L’espectador veurà que per la finestra del fons van passant imatges de manifestacions independentistes, repressions policíaques, els exiliats i els empresonats; i, de tant en tant, el rostre de Salvador Illa.

MERCÈ: Ara que hi penso, tu ets militant d’Esquerra.

QUIM: De sempre, ja ho eren el meu avi i el meu pare.

MERCÈ: Vols dir que et van donar el carnet de ben petit, com si fossis del Barça?

QUIM: Ja te’n pots fotre, sempre et surt la vena perica, però recorda que el teu club és d’un xinès…

MERCÈ: Tens raó. I el teu, el del som més que un club, és en mans de fons d’inversió que vés a saber on inverteix els calés. Perdona, tots estem ben cardats. Jo, però, et volia preguntar qui vas votar per a la nova executiva del partit.

QUIM: Jo vaig votar en Junqueras.

MERCÈ: Caram! Ara sí que m’has sorprès: però si t’he sentit més d’una vegada deixar-lo com un drap brut. Que era un oportunista, que havia enfonsat el partit, que Macià i Companys es rebolcaven a la tomba…

QUIM: Tens raó, però què volies que fes? Jo no em veia votant els de la Marta Rovira. Ni cap candidatura dels que, mentre en treien un benefici, callaven com morts.

MERCÈ: De manera que a la segona volta el tornaràs a votar.

QUIM: Sí.

MERCÈ: Tu  creus que ell no en sabia res, dels cartells de l’Alzheimer?

QUIM: No. Ho havia de saber. O això o el seu Déu li ho havia d’haver transmès, ell que és tan creient.

MERCÈ: No t’entenc. I tu creus que Junqueras no hauria fet Illa president.

 QUIM: I tant que l’hauria fet president; el seu paladí, en Tardà, va trigar un segon a manifestar-s’hi a favor. Una altra cosa és que ara deuen veure que posar els sociates a la Generalitat ha estat la perversió més grossa que han perpetrat en anys i anys.

MERCÈ: Però, aleshores, per què votes la seva candidatura? Et penses que Junqueras aconseguirà de tornar Esquerra als vots que havia tingut?

QUIM: Segur que no. És un incapacitat, un cregut. Si hi ha algú a Catalunya que torna a confiar en ell és que la cosa està pitjor del que ens pensem.

[Pels altaveus del tren anuncien l’estació següent.]

MERCÈ: Qui t’entengui, que et compri, Quim. Tret que…

QUIM: Això mateix.

TELÓ