22.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 22.10.2025 - 21:41
He fet un descobriment: hi ha una persona que, des d’un despatx de Barcelona, decideix com han de ser les coses a tot el territori català, especialment al món rural. Dic que és una persona, però ha de ser un home, no pot ser d’una altra manera: estadísticament, els homes tenim l’arrogància de pensar que nosaltres tenim la capacitat de planificar tot un país.
Aquest home –l’anomenarem Z– és un funcionari i sempre és al seu despatx. Els governs van canviant però Z sempre és allà. Treballant per al govern democràtic de torn? No pas: ell sempre treballa per a les grans empreses, per a fons d’inversió, per als voltors del capital. I ho fa d’amagat.
Un exemple: aquest home, Z, és qui ha decidit, des del seu despatx de Barcelona, reintroduir espècies animals (l’àguila, els cabirols, l’ós…) en territoris que no coneix de res. Perquè ell no surt mai del seu despatx; igual que el Bartleby de Melville, ha acabat dormint a l’oficina. Ell llegeix, això sí que ho té, i li agraden els mapes. Rep consignes secretes i, per mitjà d’un plànol, des del seu despatx traça plans que afecten tota la població. I, immediatament, per mecanismes que no he acabat d’esbrinar, fa que els governs posin en pràctica els seus projectes.
Va començar reintroduint les àguiles a les comarques ponentines. I, aleshores, li arriba la notícia que aquells animals no tenen res per a menjar. I Z, des de la seva oficina de la capital, decideix deixar anar conills i talps perquè les àguiles puguin alimentar-se. Però els conills proliferen de manera exponencial i esdevenen una plaga. I els talps es mengen les arrels dels cirerers i cal talar-los. És el problema de no sortir de la teva oficina, de no consultar les coses amb els qui viuen a la terra, no enmig del formigó. És el problema, també, de tenir uns polítics que fan cas del senyor Z, sempre i sense discussió.
Això seria una anècdota si no fos que aquest home decideix coses encara més transcendents. Quines? On s’han d’instal·lar incineradores, macroparcs energètics, factories de biogàs, torres d’alta tensió i més equipaments que, curiosament, el senyor Z sempre col·loca lluny de les ciutats (que són les que necessiten més que ningú que existeixin). El senyor Z té indicacions dels seus amos de fer-ho així: cal anar als pobles, on viu poca gent. Però no a tots els pobles de Catalunya, el senyor Z té les instruccions de no interferir en segons quins paisatges i comunitats del nord (l’Empordà, la Cerdanya, la Costa Brava…). Els rics no volen que el senyor Z els embruti les seves segones residències. I ell obeeix. I el govern ho aprova. Ja ho he escrit algunes altres vegades: la Catalunya-ciutat (la que va néixer en temps del Noucentisme) és classista i insolidària.
La majoria de tots aquests projectes han d’anar a Ponent, ves per on. És per això que el diumenge 5 d’octubre ens vam manifestar a Lleida sota el lema “Defensem la terra, volem pobles vius. No som un abocador ni una colònia energètica”. Diuen que el senyor Z ens observava des del seu despatx de Barcelona, per mitjà de l’helicòpter que ens anava sobrevolant. Però jo crec que no era només això, segur que té mecanismes més sofisticats per a controlar-nos. El poder ja ho té, això.
El senyor Z es devia quedar amb l’esfínter estret. Perquè érem més gent de la que ell es pensava. Érem dos mil! I si algú es pensa que això és poc ha de pensar que veníem de pobles i llogarrets petits, petits. Perquè els amos del senyor Z juguen amb això, la poca població –i envellida– del món rural. A més, compten amb la col·laboració de propietaris dels pobles que es venen per una misèria i ensarronen els veïns que es deixen ensarronar. Malgrat tot això, com deia la cançó, en som molts més dels que ells volen i diuen.
La concentració d’aquell diumenge comptava amb un manifest (el podeu llegir i apuntar-vos-hi aquí que comença així: “Nosaltres, la gent dels pobles i les comarques, de la plana i de la vall, de les serres i les vores del riu, de les muntanyes i la costa, ens alcem. Ens uneix una mateixa voluntat: viure en espais autònoms, saludables i amb futur. No volem ser una colònia energètica, ni un abocador ni cap altre tipus de territori subordinat.”
El govern de Catalunya ho ha de saber. I el senyor Z també: “S’han equivocat posant les nostres terres, els nostres pobles, les nostres vides i el nostre futur al servei d’especuladors i del desequilibri territorial. Han fet que ens trobéssim. Ara pararem l’embat i refarem la ruralitat malmesa.”
Us convido que us informeu d’aquest moviment en aquest compte d’Instagram. Seguiu-lo, si us plau. Això no ha fet sinó començar i encara que visqueu en pobles grans o en ciutats massificades no heu de deixar que els amos del senyor Z malbaratin el nostre país amb la connivència dels governs de torn. Sempre hi ha solucions que no consisteixen a fer més rics els que ja ho són.Nota al marge. Un altre dia he de continuar parlant del senyor Z. Sospito que és el responsable de moltes més coses, sorprenents i alarmants. Ho vaig investigant. Vaig per tu, malparit (rostre somrient).
