The Washington Post · Emily Yahr

Després d’onze anys i uns 1.800 episodis, el programa The Late Show with Stephen Colbert de la cadena CBS acabà amb una cançó.

Fou una cançó molt simbòlica: Paul McCartney pujà a l’escenari com a darrer convidat de la història del programa i posà el fermall final a l’episodi de comiat, emès abans-d’ahir a la nit al teatre Ed Sullivan de Nova York, tot interpretant la “Hello, Goodbye”, dels Beatles. L’acompanyà la banda habitual del programa, Louis Cato and the Great Big Joy Machine; l’antic director d’orquestra de Colbert, Jon Batiste; un dels músics preferits de Colbert, Elvis Costello; i Colbert mateix.

Colbert ha presentat The Late Show d’ençà del setembre del 2015, quan substituí David Letterman, que n’havia estat el presentador des que el programa s’havia començat a emetre, l’any 1993. Encara que els primers mesos a la cadena foren una mica accidentats quant a audiència, l’antiga estrella de Comedy Central hi començà a agafar confiança després de les eleccions presidencials nord-americanes de 2016, que l’empenyeren a immiscir-se de ple en el terreny de la política; a partir d’aleshores, tot començà a rutllar.

Colbert, tanmateix, no s’estigué de fer una referència subtil a l’actualitat, tot i evitar d’esmentar Trump. Fos com fos, la polèmica per la cancel·lació del programa pesà com una llosa. Ha estat un tema recurrent d’ençà de l’estiu passat, quan la CBS anuncià que posaria fi al llegendari xou nocturn. La cadena assegura que la decisió de cancel·lar el programa es deu a motius estrictament econòmics; molts crítics, tanmateix, assenyalen que la cadena ha decidit de prescindir d’una de les veus més incisives justament en un moment en què l’empresa matriu de CBS, Paramount, vol obtenir el vist-i-plau del govern nord-americà per a fusionar-se amb Skydance, en una macrooperació valorada en uns 8.000 milions de dòlars.

Tot i no poder-se resistir a llançar algunes pulles a la seva cadena, Colbert semblà vetllar perquè el seu darrer programa com a presentador de The Late Show fos com més divertit i amè millor. Així i tot, començà amb un discurs franc en què explicà que ell i el seu equip havien treballat de valent durant anys per a fer el millor programa possible, tot agraint a l’audiència el suport.

“Érem aquí per a viure les notícies amb vosaltres. I vosaltres no ho sé, però jo sí que les he viscudes”, digué Colbert. I afegí: “L’energia que ens heu donat… ha estat clau per a poder fer el millor programa que us podíem oferir.”

Convidats de primer nivell

Colbert explicà que la idea d’ell i el seu equip, de primer, havia estat fer un programa pràcticament normal, però era evident que seria impossible. Actors com ara Bryan Cranston, Paul Rudd, Tim Meadows i Ryan Reynolds passaren pel plató: tots fingiren creure que eren el darrer convidat de la història de The Late Show. La comedianta Tig Notaro també aparegué breument en pantalla, tot i que s’afanyà a aclarir que tant li feia que l’haguessin convidat: ella, explicà, era al plató perquè li agrada viure els esdeveniments històrics en carn pròpia.

El papa, vist i no vist

En les hores prèvies al programa, alguns fans de The Late Show especularen amb la possibilitat que Colbert, catòlic reconegut, pogués aconseguir una entrevista amb el papa Lleó XIV per a culminar el programa a l’engròs. En un primer moment, el presentador insinuà que sí: a l’hora de la veritat, tanmateix, la suposada entrevista es convertí en un esquetx en què el pontífex, originari de Xicago, va refusar de sortir del seu camerino a tall de protesta per la qualitat dels frànkfurts a l’estil de Xicago que li havien servit com a aperitiu. “El papa, que sens dubte havia de ser el meu convidat aquesta nit, ha cancel·lat”, informà Colbert al públic poc després.

Trump, espectador incòmode

Colbert, evidentment, no s’acomiadà sense dirigir primer unes paraules als executius que havien decidit de cancel·lar-li el programa. Explicà que la Fundació Nacional de Mamífers Marins del seu estat natal, Carolina del Sud, fa temps que prova de fitxar-lo, tot llegint una carta oberta que explicava que els dofins del centre es mostraven “cautelosament optimistes” sobre la possibilitat que hi anés. “Els dofins saben que m’han cancel·lat el programa?!”, s’exclamà Colbert, mentre la cadena mostrava un dofí xisclant: els subtítols deien: “Fou una decisió purament econòmica!”

També llegí una notícia en què s’explicava que el propietari dels drets de la música de Peanuts, l’adaptació televisiva del famós còmic de Charles Schultz, havia presentat demandes contra diverses persones i institucions que n’havien fet servir la música sense permís, i tot seguit instruí la banda del programa que toqués la sintonia de la sèrie. “Oh, no –exclamà–. Espero que això no costi diners a la CBS!”

Colbert no esmentà el nom de Trump, però sí que es permeté el luxe de fer-hi una referència. Durant l’entrevista a Paul McCartney, el cantant parlà del seu record del cèlebre concert dels Beatles al teatre Ed Sullivan –precisament on s’enregistrà el programa de dijous– el febrer del 1984.  McCartney explicà que tant ell com alguns altres convidats havien restat una mica sorpresos quan els estilistes del programa començaren a maquillar-los de taronja resplendent. Colbert no deixà passar l’oportunitat: “Això, darrerament, està molt en voga en certs cercles”, li etzibà.

Trump tampoc no pogué estar-se de respondre a Colbert en un missatge a la seva xarxa social, Truth Social, ben entrada la matinada, en què assegurà que era “increïble” que Colbert hagués aguantat tant de temps al capdavant del programa. “Sense talent, sense audiència, sense vida. Era com un mort. Podries agafar qualsevol persona que passés pel carrer i ho faria més bé que aquest idiota total”, escrigué.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb