23.05.2026 - 21:37
|
Actualització: 23.05.2026 - 22:22
Dies abans que començara la vaga indefinida, la consellera d’Educació, Carmen Ortí, va enviar una carta a les famílies. La pretensió d’enfrontar els professors amb les famílies era més que evident. Ràpidament, les AFA, les coordinadores d’AMPA, les federacions, o la Plataforma per l’Ensenyament Públic van veure la jugada i es van decantar per donar suport als ensenyants.
Avui ho han tornat a fer en una gran manifestació que ha recorregut València i l’ha omplida de música i de colors. De verd, sobretot, però també de rosa i de groc i de roig. Segons la delegació del govern espanyol, més de 30.000 persones han desfilat entre la plaça de Sant Agustí i la plaça de l’Ajuntament, en un recorregut marcat per un sol molt intens que accentuava la sensació de calor.
La pretensió de la Generalitat ha estat una constant al llarg d’aquestes dues setmanes. Tant el president Pérez Llorca com la consellera Ortí han insistit en això. Fins i tot avui, just a l’hora prevista per al començament de la manifestació, el president de la Generalitat ha publicat un enfilall a X per a recordar quina és la darrera oferta de la conselleria. Aquella que una majoria aclaparadora d’ensenyants van rebutjar en la consulta feta entre dimarts i dimecres, i la que el secretari McEvoy va presentar com un ultimàtum.
Lluitar pel sistema educatiu
Són dues setmanes de manifestacions, concentracions, i tota mena d’actes que fan molt visible aquesta vaga que fan els professors i que defensen les famílies.
“Els nostres avantpassats han lluitat tant perquè tinguem un sistema d’educació pública, i nosaltres hem de lluitar sempre. No només ara, en els temps en què hi ha bona economia i en la que no”, ha dit Otoño, a VilaWeb, una manifestant canadenca casada amb un valencià, i amb fills valencians. “Mai m’hauria imaginat que estaria en un altre país, criant fills i lluitant pel seu sistema educatiu”, ha dit, tot aguantant un cor roig, amb el lema “Gràcies, profes”.
I Pilar Galan, que és mare i docent d’FP, té clar que els polítics estan equivocats quan diuen que això només és una qüestió dels professors que volen més sou. Diu que és la quarta manifestació a què va aquests dies, però que avui ha volgut fer-ho amb tota la família. “Estem molt preocupats per l’escola pública. La protesta no és només pels docents, ni per un sou. Ens barallem pel futur de les generacions que venen darrere”, diu. I adverteix als polítics que estan molt equivocats si es pensen que els docents estan tots sols. “Les famílies saben com estan les classes, els xiquets saben perfectament quan no substitueixen un professor de baixa. Ningú els ho ha d’explicar.”
Més de tres hores de marea verda
La marxa ha estat molt llarga. Tant, que ha començat a les sis de la vesprada, i a les nou del vespre encara entrava gent a la plaça de l’Ajuntament per presenciar les actuacions i els discursos finals.
L’ambient ha combinat, com en dies anteriors, la reivindicació amb l’humor i la festa. Els crits que més s’han sentit són els de “consellera dimissió”. Carmen Ortí ha estat constantment assenyalada, i no solament per les cantarelles, sinó per infinitat de cartells i pancartes amb la seua fotografia o el seu nom. També s’han escoltat uns altres lemes com ara “Educació pública i de qualitat”, “Que no, que no, que no volem retallades en educació”, o “Avui i demà, escola en valencià”.
El protagonisme de les famílies amb xiquets menuts ha estat especial. Rebeca diu que entén els professors i els dóna suport, i per això ha anat a la manifestació: “Les famílies i l’escola hem d’anar a una, hem de treballar conjuntament perquè són els nostres fills, el que més ens importa, i els mestres donen el millor per a ells”.
Pilar és tia de tres mestres, i àvia de tres xiquetes, i ha volgut estar en la marxa de suport als professors. “És que els ho lleven tot. No és només el salari, és que quan hi ha una baixa no els posen substitutes. Hi ha moltes altres carències”.
Alícia és docent i mare. Reconeix que els xiquets fa molts dies que no tenen escola, però també diu que els mestres estan saturats. “Havíem d’eixir ja. Ja ha esclatat. Ho demanen des del setembre i no han fet res. Se’n riuen de nosaltres”, diu.
L’estratègia fracassada de l’enfrontament
En els discursos, els representants sindicals han fet referència a aquesta comunió necessària de tota la comunitat educativa, i han repetit una frase que ha filat pràcticament tota la manifestació: “Els alumnes són el nostre tresor més preuat”. En aquest sentit, han respost a la conselleria que dimecres, després d’aixecar-se de la taula negociadora, va fer una roda de premsa on va voler posar exemples de xiquets perjudicats per aquesta vaga i va proclamar que l’educació era la raó de ser de la seua conselleria.
Mercè Viana, escriptora i mestra jubilada s’ha manifestat en solidaritat amb els companys més joves. Defensa una escola pública de qualitat i en valencià. “L’escola pública l’estan convertint en una mena de gueto, i no. Volem una escola pública digna per a totes les persones, igualitària. I no cap reivindicació si no és en la nostra llengua”.
Mónica pensa que l’administració juga amb el cansament dels professors, i que per això se’ls ha de fer costat. “Es tracta de la infància, no només del malestar, i per lluitar pels teus drets. No s’ha de parar”.
Cap a la tercera setmana de mobilització
La manifestació d’avui de València tanca dues setmanes de mobilitzacions i obri el gran interrogant de què es trobaran dilluns quan els sindicats vagen a la conselleria amb una nova proposta. Ells demanen d’asseure’s a negociar immediatament. La conselleria no ha respost, a això. Només ha dit que espera el document.
El moviment que sí que ha fet la conselleria és el de citar per a dijous els representants de les famílies que fa setmanes que li van demanar una reunió. Quant al president, el cap de setmana passat va aprofitar un acte públic per a avançar l’oferta que faria la conselleria l’endemà. Ara ja són moltes les veus que demanen que aparte la cúpula d’Educació i siga ell qui agafe les regnes de la negociació.
