D’ací a pocs dies començaran les proves de selectivitat. En aquest article i en el de la setmana vinent, us donarem alguns trucs per a resoldre qüestions complexes de l’examen de llengua catalana. Avui parlem de la tipologia de les oracions subordinades. 

La clau per a diferenciar els tipus d’oracions subordinades és la substitució. 

Les subordinades substantives es poden substituir per “aquella cosa” o “aquella persona”:

• Em va explicar que tot allò era mentida → Em va explicar aquella cosa.
• Qui vulgui peix que es mulli el cul → Aquella persona que es mulli el cul.

Les subordinades adjectives són encapçalades per un pronom relatiu, que fa referència a un nom de l’oració principal i que –clarament o intuïtivament– es pot substituir per el qual, la qual… (o bé és directament el qual, la qual…).

• La ciutat en què viu la seva família surt a totes les guies → La ciutat en la qual viu la seva família surt a totes les guies.
• Les proves que faré demà són difícils → Les proves les quals faré demà són difícils.

Les subordinades adverbials es poden substituir per un adverbi o expressió equivalent, com ara allà (locatives), aleshores (temporals), d’aquesta manera (modals), per aquesta raó (causals), amb aquesta finalitat (finals), en cas que (condicionals)… 

• Així que ho sàpigues, avisa’m → Aleshores avisa’m [temporal].
• Ho ha dit perquè allò semblava un infern → Ho ha dit per aquesta raó [causal].

Tres paranys

Compte amb aquestes partícules:

Que: moltes oracions substantives van encapçalades per la conjunció que, però moltes d’adjectives tenen al davant el pronom que (= el qual…). No els confonguem:

• Sé que vindrà → Sé aquella cosa [substantiva].
• Espero l’home que ha de venir → Espero l’home el qual ha de venir [adjectiva]

On: no pensem que qualsevol oració encapçalada per on és adverbial de lloc:

• No podia recordar on ho havia vist → No podia recordar aquella cosa [substantiva]
• Són d’un país on hi ha riquesa → Són d’un país en el qual hi ha riquesa [adjectiva]

Si: no totes les oracions encapçalades per si són adverbials condicionals. De vegades poden ésser substantives:

• Si vols, hi aniré jo → En cas que vulguis, hi aniré jo [adverbial condicional]
• Has de saber si vols fer aquesta carrera → Has de saber aquella cosa [substantiva]