Aquesta nova “era de les fronteres difuses”
El món d'ahir es va acabant i el d'avui ja no respon a les regles que crèiem comunes. Hem entrat en un món patrimonialista, de presidents-reis i insensible a la democràcia i a la voluntat dels pobles
Repassem cinc errades de pronoms que han guanyat terreny aquests darrers temps i expliquem com s’han d’esmenar
Repassem més d'una vintena de formes per a anomenar les pessigolles, usades de cap a cap dels Països Catalans
Fem una tria de deu refranys catalans, nascuts de la saviesa popular
Normes clares i simples per a no equivocar-se en les formes d'imperatiu
Un llibre nou del gran paremiòleg Víctor Pàmies, dedicat a mots, expressions, frases fetes i refranys de l'hort, comentats i magníficament il·lustrats
D’on vénen “carmanyola” i “ensaïmada”? I “xano-xano”? I per què en diem “mussol” d’aquell granet de vora l’ull?
Ens servim de l’‘Atles lingüístic del domini català’ per repassar la diversitat de maneres de dir ‘albercoc’ que trobem de nord a sud i d’est a oest
Repassem quatre casos en què fem servir la coma inadequadament i un en què sí que hi ha d’anar
Expliquem les errades més freqüents en l’ús de “si” sense accent i “sí” amb accent, i donem un consell per a no errar mai
Repassem els termes per a designar les parts o peces de la pica, el vàter i la banyera
El castellà "quedar" ha agafat molts significats i el català els ha copiats · Repassem alternatives per a evitar aquest empobriment
Entrevista amb profunditat als dialectòlegs Joan Veny i Lídia Pons, amb motiu de l'acabament de la fase cartogràfica de l’‘Atles lingüístic del domini català’
El refranyer és un pou sense fons i ens serveix per a definir els habitants de tots els racons del país
La distinció subtil entre “veure”, “veure-hi” i “veure-s’hi” encara es manté viva
Tot i que “català” i “Catalunya” tenen un origen desconegut, Joan Coromines ens n’ofereix una explicació plausible i algunes de descartables
Els nostres dialectes ens forneixen solucions de sobres, riques i expressives per a suplir el maleït ‘gilipollas’
Demà, dissabte, l’associació de defensa de la varietat dialectal dels Països Catalans fa la primera assemblea oberta · S’hi presentarà la nova junta, s’hi obrirà la inscripció de socis i s’anunciarà la data i el lloc del segon festival
Un article per a recuperar mots, expressions i frases fetes col·loquials a l'hora de referir-se a la gent que vol aparentar
Els crits i els cants dels ocells han originat verbs precisos i expressius, que palesen la riquesa de la llengua
De la broixina i el taro al matafred i el penelló: més de trenta mots que cal saber per a parlar del fred amb propietat
Us fem tres propostes –tres propòsits– per a contribuir a millorar la situació del català · Són accions individuals que poden tenir conseqüències de gran magnitud
De refranys referits a les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis en tenim centenars, i toquen temes ben variats
Poemes de Nadal de tota mena i de tots els Països Catalans · De les nadales recollides al segle XVI als poemes reivindicatius o irreverents del segle XXI
En general, el plural de “Nadal” no és català, però hi ha un cas en què sí
Un article de servei: deu frases (i algun poema) que podem fer servir per escriure felicitacions de Nadal
Us oferim cinc mètodes per a distingir el significat de "sentir" i "escoltar", que darrerament molta gent confon
Repassem els noms de les eines i peces més importants que podem comprar en una ferreteria
Repassem els usos de l’adverbi ‘pas’, un element de reforç genuí en oracions negatives i comparatives
Repassem cinc construccions copiades del castellà i no admeses per la normativa, amb les alternatives catalanes
La normativa diu que el verb ‘haver-hi’ ha d’anar sempre en singular, però alguns lingüistes no s’hi avenen
Parlem amb la professora Ester Baiget, sociolingüista de la Universitat de Lleida, que fa una dissecció completa de la situació del català
Expliquem d’on vénen –o d’on se suposa que vénen– deu locucions i frases fetes populars
Repassem els noms dels mecanismes i les peces de les portes
Sabeu què és un escocell? Un banc de pedra té un nom específic? Com es diu la part de teulada que sobresurt de la façana?
El llibre ‘Les llengües de l’Anaconda - 2’, de David Valls Botet, ens presenta de manera didàctica la diversitat lingüística del món
Cada llengua té una manera diferent de dividir les síl·labes · Com ho fa el català?
Oferim centenars de mots col·loquials, locucions i refranys referits als genitals femenins
Recull de locucions i frases fetes relacionades amb la roba, els fils, els cabdells i les troques
Fina, Ton, Txell, Veva, Vador...: expliquem la manera de formar els hipocorístics catalans
Un 54% dels registres inicials del diccionari han estat revisats i millorats