‘Chilling effect’: calen depuracions als tribunals i als Mossos
La cascada d’absolucions a què assistim demostra la il·legalitat d’una tàctica sistemàtica del poder judicial i policíac, que simplement no pot restar impune
El nivell lingüístic –i general– dels alumnes és cada vegada més baix, cosa que ha esdevingut un cercle viciós · “Hi ha estudiants de la Facultat d’Educació que no han parlat mai català fora de les aules”, diu la professora Mònica Barrieras
El mot “postureig”, probablement pres del castellà, es pot evitar perfectament amb solucions genuïnes · Les repassem i en posem exemples
El llibre ‘El parlar bleda’, de Gabriel Bibiloni, descriu la propagació de la ‘ela bleda’ i dels defectes fonètics més freqüents · És fruit d’un estudi sistemàtic a tota l'illa de Mallorca
El paremiòleg Víctor Pàmies ha assolit la fita cinc anys abans de la data prevista · Més de la meitat d'aquests registres ja són a l'abast de tothom, en la 'Paremiologia catalana comparada digital'
Normes i exemples per a entendre quan hem de fer servir “fins” i quan hem de fer servir “fins a” · La gramàtica ens ensenya un truc per a no errar mai
Apunts de Llengua és un nou portal d’aprenentatge interactiu fruit de la col·laboració entre la Conselleria d’Educació i À Punt · Combina continguts breus i dinàmics de la ràdio i la televisió amb activitats de llengua
Totes les llengües són aptes per a expressar tots els conceptes: el català té recursos de sobres per a evitar el castellanisme ‘cutre’
El pronom feble 'hi', que moltes vegades se suprimeix inapropiadament, també hi ha qui el fa servir massa · En parlem amb exemples i explicacions
D'on prové el mot "caramella"? Què són les lloques i per què es diuen així? Com s'anomenen les peces de vestir dels caramellaires? · Detalls i curiositats d'aquesta festa tradicional
Els usuaris ja disposen d'una aplicació gratuïta pensada especialment per a preparar les proves oficials de llengua catalana
Andreu Carretero ha publicat 'Els noms dels ocells en el llenguatge popular català' · El llibre inclou totes les espècies dels Països Catalans i, de cada una, se’n registren sinònims, refranys, frases fetes, mimologismes...
El català té una munió d’interjeccions per a expressar sorpresa, enuig, admiració, espant, conformitat… · Fem una tria de les més genuïnes, amb el propòsit de preservar-les
El “Ras i curt” d’aquesta setmana serveix per a commemorar el primer Dia de la Ce Trencada
Entrevista al filòleg Joan Veny i Clar, ara que ha fet noranta anys, per repassar tota la seva trajectòria biogràfica i acadèmica · "La solució ideal al problema lingüístic és la independència", diu
"Arri, arri, tatanet", "Aquest és el pare", "Mixinetes"...: els jocs de falda són un petit tresor cultural i lingüístic · N'hi ha de propis d'un territori i de comuns a tots els Països Catalans
Expliquem i exemplifiquem les raons que té VilaWeb per a preferir la forma “morir-se”
S’hi accedeix mitjançant la versió digital del diccionari Alcover-Moll · La novetat s’ha activat el dia de l’aniversari del naixement d’Antoni Maria Alcover
Entrevista al president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, que analitza les dificultats sociolingüístiques a què s'encara la llengua · Dols exposa també els criteris i els projectes del seu mandat
La ela catalana és diferent de l’espanyola i la francesa · Aquests darrers anys, per imitació de la pronúncia forana, ha anat reculant aquest tret propi de la nostra llengua
El refranyer conté centenars de dites referides al mes de gener · N’hem seleccionades quinze que ens parlen de l’oratge, dels arbres, del bestiar, del menjar, de l’amor…
'Brutejar', 'amplejar', 'verdejar', 'rossejar'...: el sufix '-ejar' és un tresor per a crear mots nous i intraduïbles
L’observatori Mèdia.cat publica “El deure dels periodistes amb la llengua”, un estudi exhaustiu sobre la responsabilitat i la competència lingüístiques dels periodistes · En resumim el contingut, amb unes reflexions complementàries
Un recull de poemes infantils, per a xics i no tan xics, que poden recitar per les festes de Nadal · De Jacint Verdaguer a Roc Casagran, passant per Joana Raspall i Maria Beneyto i recollint la creativitat anònima i popular
Anàlisi de les modificacions del DIEC, aprovades fa poc per la Secció Filològica
Les enquestes indiquen que la societat continua defensant la immersió a l’educació, que és l’àmbit on cal abocar recursos, energia i coratge