Tinc gana! Menja’t una cama! Els retrucs més populars del català

  • Les respostes de rebot o retrucs són expressions col·loquials molt arrelades als Països Catalans que no podem deixar perdre

Jordi Badia i Pujol
12.04.2024 - 21:40
Actualització: 13.04.2024 - 11:29
Fotografia: Andrea Piacquadio (Pexels).

De segur que heu viscut centenars de vegades una situació com aquesta: n’hi ha dos que parlen i, en un moment determinat, l’un diu, tot resignat: “Què hi farem?” No espera cap mena de resposta, però l’altre, com si fos un joc, replica: “Mala cara quan morirem.” D’això se’n diu retruc o resposta de rebot. En la nostra llengua en tenim molts i són un autèntic tresor popular. A més, com que tenen un origen vivaç i directe, se’n continuen creant. Són, comptat i debatut, expressions col·loquials –molt sovint vulgars– que no podem deixar perdre. Avui en veurem una tria.

Els retrucs més coneguts… i amb cua

Hi ha retrucs que són molt coneguts, com el que acabem de veure. O bé com tots aquests altres. Si alguns no els heus sentits, segurament és perquè n’hi ha que s’han difós en una àrea del país i no a tot arreu.

—Tinc gana! —Menja’t una cama! 

—Tinc fam. —Pega un bram.

—Tinc set. —Jo en tinc vuit i encara no bec.

—Què hem de fer? —Vendre la casa i anar a lloguer.

—I ara què fem? —De la palla fem.

—Què passa? —Un burro per la plaça.

—Què dius? —Miranius.

—Què deies? —Miraneies.

—Què diuen? —Que sense menjar no viuen.

—Quina hora és? —L’hora de comptar diners.

—Què farem? —Farem foc o fugirem!

—Ai, Senyor! —Quanta roba i quant poc sabó.

—Cauen gotes. —No cauran pas totes!

—T’ho juro! —Que cinc pessetes fan un duro.

—Bon dia i bona hora. —I bona mort quan sigui l’hora.

—Una aranya! —Fot-li castanya!

—Ai! —Cebes amb tall.

—Què t’han portat els Reis? —Una nina, un ninot i un calbot!

Algunes d’aquestes respostes tenen una mena de cua, la contrarèplica:

—Què hi farem! —Mala cara quan morirem! —Però com que no ens la veurem…

—I ara què fem? —De la palla fem. —I del fem ja ho veurem.

—Ai, Senyor! —Quanta roba i quant poc sabó —I tan neta que la volen!

—Tinc gana! —Menja’t una cama! —I si no en tens prou, menja’t un bou.

—Què deies? —Miraneies. —Digues a ton pare que t’estiri les oreies.

—Quina hora és? —L’hora de comptar diners. —Els que en tenen.

Desvergonyits, escatològics, irreverents…

Alguns retrucs són poc amables, fins i tot barroers. I n’hi ha qui-sap-los de vulgars o escatològics. Avui probablement es considerarien políticament incorrectes, però el cas és que no fa pas tants anys eren respostes molt corrents, fins i tot d’un pare o una mare al seu fill. Respostes com aquestes:

—Què tens? —La boca plena de dents!

—Tinc set! —Pixa a la taula i beu a galet!

—Catorze. —Agafa un cagarro i esmorza.

—Tinc calor. —Posa el cul a la frescor.

—Quina pena! —Portar el cul enganxat a l’esquena.

—De veres? —Com si menjares peres i les cagares senceres!

—Què passa? —Que la burra s’escagassa.

—Què busques? —Un cagarro amb dues fustes.

—Què? —Merda amb cafè!

—A on? —A on caga Ramon.

—Merda! —Beu-te-la!

—Què diu? —Que la figa és per al piu!

—Bona nit. —Pixa’t al llit. —Totes les puces al teu melic.

—Saps què et dic? —Que si és merda clara hi posis el dit.

Variants a desdir

Per poca recerca que facis, t’adones que els retrucs tenen moltes variants. N’hi ha que probablement són geogràfiques i n’hi ha que no:

—Tinc fam! —Pega un bram. / —Pega’t un mos al cul i menjaràs carn!

—Tinc set! —Pixa a la taula i beu a galet! / —Pixa i beu al gallet! / —Pixa i beuràs calentet! / —El càntir és buit i com que és nou, encara es deu.

—Què passa? —Un burro per la plaça. / —Que la burra s’escagassa / —Un cagarro per la bassa. / —Un burro per la bassa. / —Que el campanar és més alt que la plaça.

—Tinc fred. —Arrima’t a la paret! / —Embolica’t en un pet.

—Bon dia i bona hora. —I bona mort quan sigui l’hora. / —I a dormir quan sigui hora.

—Què hem de fer? —Vendre la casa i anar a lloguer. / —Trempar, riure i quedar bé.

—Quina hora és? —L’hora de comptar diners. / —Tres quarts de fusta i un tauló.

—Saps què et dic? —Que si és merda clara hi posis el dit. / —Que aquí hi tinc el melic.

—Què t’han portat els Reis? —Una nina, un ninot i un calbot! / —Una nina, un ninot i un castanyot! / —Una nina, un ninot i un carxot! / —Una mosca, un mosquit i un pessic.

—Què? —Merda amb cafè! / —Un cagarro sencer.

Segurament el retruc amb més variants és la resposta a “Què hi ha per a dinar?” (o “per a sopar?”, tant se val). N’hi ha d’innocents, com ara:

—Cançons i violes.

—Un plat d’aigua amb forquilla.

Però també n’hi ha de porques, com ara:

—Pets amb merda i bacallà.

I, sobretot, hi ha tot un reguitzell de retrucs amb parany, és a dir, respostes inintel·ligibles que diem perquè l’interlocutor no ens entengui, ens demani aclariments i ens el puguem rifar. Com ara:

—Què hi ha per a dinar?

—Brundes.

—I què són les brundes?

—Cagarros amb fundes.

Heus-ne ací unes quantes variants:

—Brundes. —I què són les brundes? —Et poses el dit al cul i et llepes les ungles.

—Gresos. —I què són els gresos? —Els cagarros dels francesos.

—Gresos. —I què són els gresos? —Els collons dels pagesos.

—Astoraques! —I què són les astoraques? —Pius com estaques!

—Xescos. —I què són els xescos? —Cagarros frescos!

—Jumbets. —I què són els jumbets? —Llufes i pets.

—Tibaltes. —I que són les tibaltes? —Merdes així d’altes.

—Barbassos. —I què són els barbassos. —Cagarros com braços.

—Ganguets. —I què són els ganguets? —Els collons dels flarets!

Ja ho veieu. Moltes vegades ens pensem –o ens fan creure– que tenim una llengua ensopida, poc expressiva. I sovint recorrem al castellà per a riure o fer riure. Doncs aquest article serveix per a demostrar que el català és una llengua versàtil com qualsevol altra i carregada d’ironia. Tot això ho devem als nostres avantpassats i la nostra responsabilitat és no malmenar-ho.


En voleu més? 

Fa poques setmanes vam parlar de dos llibres que incloïen respostes de rebot, però mirant per les xarxes trobarem piulets i articles que en recullen i en comenten, com ara aquests:

Els retrucs i la cultura de la procacitat, article de Vicent Marco a Culturplaza (27.4.21).
Etnopoètica: els retrucs i Retrucs II (ampliació), articles de Joan Calsapeu al bloc Ucronies (18.3.12 i 11.11.13).
Què dius? Miranius! Els retrucs, article del CNL Osona al 9 Nou (4.5.21).
Piulet del Valencià de Categoria (@terraferit), amb moltes respostes (1.4.21).
Piulet de l’Optimot, amb moltes respostes (10.3.2022).

I vosaltres, que en sabeu més? Expliqueu-nos-ho en un comentari, o bé a Twitter.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any