Un parlament incapaç, indigne, que s’ha tornat a posar en evidència
La retirada de l’escó a Laura Borràs, com abans el cas Pau Juvillà, és el certificat visible de la inutilitat de la cambra catalana per a representar-nos als ciutadans
El mot “postureig”, probablement pres del castellà, es pot evitar perfectament amb solucions genuïnes · Les repassem i en posem exemples
Normes i exemples per a entendre quan hem de fer servir “fins” i quan hem de fer servir “fins a” · La gramàtica ens ensenya un truc per a no errar mai
Totes les llengües són aptes per a expressar tots els conceptes: el català té recursos de sobres per a evitar el castellanisme ‘cutre’
El pronom feble 'hi', que moltes vegades se suprimeix inapropiadament, també hi ha qui el fa servir massa · En parlem amb exemples i explicacions
El català té moltes expressions –vulgars– en què intervé el mot “merda” · En repassem significats figurats, locucions, frases fetes i refranys
El català té una munió d’interjeccions per a expressar sorpresa, enuig, admiració, espant, conformitat… · Fem una tria de les més genuïnes, amb el propòsit de preservar-les
El “Ras i curt” d’aquesta setmana serveix per a commemorar el primer Dia de la Ce Trencada
"Arri, arri, tatanet", "Aquest és el pare", "Mixinetes"...: els jocs de falda són un petit tresor cultural i lingüístic · N'hi ha de propis d'un territori i de comuns a tots els Països Catalans
La ela catalana és diferent de l’espanyola i la francesa · Aquests darrers anys, per imitació de la pronúncia forana, ha anat reculant aquest tret propi de la nostra llengua
El refranyer conté centenars de dites referides al mes de gener · N’hem seleccionades quinze que ens parlen de l’oratge, dels arbres, del bestiar, del menjar, de l’amor…
'Brutejar', 'amplejar', 'verdejar', 'rossejar'...: el sufix '-ejar' és un tresor per a crear mots nous i intraduïbles
Un recull de poemes infantils, per a xics i no tan xics, que poden recitar per les festes de Nadal · De Jacint Verdaguer a Roc Casagran, passant per Joana Raspall i Maria Beneyto i recollint la creativitat anònima i popular
Quina és la norma general en l’ús de la preposició "a" davant el complement directe i quines excepcions té? · Us ho expliquem amb exemples
Hi ha moltes alternatives per a evitar el castellanisme ‘follar’ · “Cardar” és un verb necessari, amb molts significats de registre vulgar
Com ho podem fer per a saber quan hem de dir "gran" i quan hem de dir "gros"? · Consells i exemples per a mantenir aquesta distinció
Cada vegada s'estén més la confusió entre "d'ací a cinc minuts" i "en cinc minuts" · Us presentem consells breus per a no equivocar-se a l'hora de fer servir aquestes dues construccions
Un article breu per a aclarir una confusió força estesa, sobretot en català central
Cada llengua té en els refranys l’expressió de la seva essència · Guiats per la feina feta per Víctor Pàmies, expliquem deu dites “molt catalanes” (i dues propines)
Els mitjans de comunicació catalans, sovint, fan d’altaveus d’innovacions del castellà, sense tenir en compte ni les altres llengües ni els recursos propis · Podem capgirar la tendència?
L’ús erroni del verb 'estar' en compte de ’ésser' és com més va més estès · Parlem de l'ús d'aquests dos verbs per a expressar la presència en un lloc, amb explicacions simples i exemples
Parlem d’un verb col·loquial, però antic, genuí i molt expressiu, que amb el pas dels segles ha acumulat una munió de significats
La diferència entre “eixugar” i “assecar” no és pas tan difícil, però la interferència del castellà i les vacil·lacions d’alguns diccionaris originen confusions
Repassem una bona colla d’alternatives per a evitar l’ús de “en breus” i l’abús de “en breu”
Quan diem que darrere una llengua hi ha una manera de veure el món, què volem dir? · Fem una repassada de locucions, refranys i mots intraduïbles que encaixen en les característiques col·lectives dels catalans
'Pringar' és un castellanisme que s’ha escampat innecessàriament en el català col·loquial · Us presentem una munió d’alternatives per a evitar-lo