D’on provenen els noms dels mesos?

Ara que comença l’any és un bon moment per a aclarir d’on vénen els noms dels mesos. Primer de tot, cal saber que l’any no sempre ha tingut dotze mesos ni 365 dies (o 366, com el 2024, que és un any de traspàs). El calendari romà era, de bell començament, un calendari lunar que tenia 304 dies repartits en deu mesos. Fins al temps de Juli Cèsar (segle I abans de Crist) no es va instaurar el calendari de 365 dies, anomenat calendari julià. El 1582 el papa Gregori XIII hi féu unes correccions i de llavors ençà es fa servir l’anomenat calendari gregorià.

Els noms dels mesos també van anar variant i fins pocs anys abans del naixement de Jesucrist no es van estabilitzar els noms actuals. D’on provenen aquests noms?

Gener

El nom gener deriva del llatí vulgar jenuarius, que alhora procedeix del llatí clàssic januarius, que significa ‘que pertany a Janus’. Janus és el nom d’un déu romà de dues cares, que era considerat el guardià de la llar.

Febrer

Febrer prové del llatí februarius, ‘relatiu a les Februa’. Les Februa eren unes festes de purificació que els romans celebraven durant aquell mes. En el calendari romà més antic, el gener i el febrer no hi eren.

Març

El nom març deriva del llatí martiu, és a dir, ‘de Mart’, el déu de la guerra. Durant segles el març va ser el primer mes de l’any. Els romans eren un poble bel·licós i per això van dedicar el seu primer mes a la guerra.

Abril

Abril ve del llatí aprile, d’origen incert. Alguns autors llatins creien que venia del verb aperire, que volia dir ‘obrir’, cosa que hom relacionava amb la idea de l’“obertura” de la primavera. Però més aviat sembla que es basa en l’etrusc Apru, a partir del grec Aphro, relacionat amb el nom de la deessa Afrodita.

Maig

El nom llatí originari de maig era majus. Segons molts autors era el mes dedicat a Maia, la deessa romana –considerada la companya de Vulcà– que tenia cura dels fruits de la natura, la gestació i la salut. Tanmateix, hi ha qui creu que prové de maiores, amb el significat de ‘avantpassats’.

Juny

El nom juny prové del llatí junius, perquè era el mes dedicat a la deessa Juno, reina dels déus i esposa de Júpiter. Juno era protectora de les dones, del matrimoni i dels naixements. La invocaven amb el nom de Lucina (derivat de lux, ‘llum’) perquè ajudava a donar a llum.

Juliol

Juliol deriva del llatí julius, en memòria de l’emperador Juli Cèsar. Ell fou qui decidí la creació d’un nou calendari (que s’anomenà calendari julià), anterior al calendari gregorià que usem actualment. Abans, aquest mes es deia Quintilis –perquè era el cinquè de l’any– i se’n va canviar el nom l’any 44 abans de Crist, després de l’assassinat de Juli Cèsar.

Agost

El nom del mes d’agost prové del llatí augustus, nom posat en memòria de l’emperador Octavi Cèsar August. Anteriorment es deia Sextilis, perquè era el sisè mes segons el calendari anterior. El Sextilis tenia 29 dies, però se n’hi afegiren dos quan s’establí el calendari julià. Tanmateix, hi ha qui creu que fou August mateix qui els hi va afegir, perquè volia que tingués tants dies com el mes dedicat a Juli Cèsar (juliol), però sembla que això és fals.

Setembre

Setembre deriva del llatí september (de septem, ‘set’), perquè antigament era el setè mes de l’any. A proposta de l’emperador Calígula, el nom de September es va canviar per Germanicus, en honor del seu pare, el general Germànic. Però el canvi va durar molt poc.

Octubre

El nom octubre prové de october (del llatí octo, ‘vuit’) perquè aquest mes era, antigament, el mes que feia vuit.

Novembre

El nom del mes de novembre ve del llatí november (derivat de novem, ‘nou’), perquè segons el calendari antic era el mes que feia nou.

Desembre

Semblantment, desembre prové del llatí december (derivat de decem, ‘deu’), perquè era el desè mes en el calendari romà antic.