Les quinze errades de català més freqüents del jovent

No fa gaire, vaig demanar a Twitter quines eren les errades de llengua més freqüents dels nostres joves –fills, néts, alumnes…–, tant en l’ús escrit com en l’oral. I les respostes rebudes han servit per a elaborar-ne un petit inventari. 

Heus ací les quinze faltes principals que cometen els nostres joves quan parlen o escriuen (ordenades per nombre de respostes).

1. Pronoms febles

L’absència de pronoms febles és una errada d’abast molt ampli, però n’esmentarem tres casos. Si els esmenem, ja li tindrem un peu al coll.

• Ha vingut, però ja s’ha anat → Ha vingut, però ja se n’ha anat
• Havia molta gent → Hi havia molta gent
• Vols saber quants anys té? Té quatre → Vols saber quants anys té? En té quatre

2. “Tenir que”

Quan expressem obligació, no hem de fer servir el calc tenir que, sinó haver de o caldre:

• Em tinc que afanyar → M’he d’afanyar
• Teniu que ser més polits → Cal que sigueu més polits

3. “Caure’s”

Hi ha verbs que no són pronominals en català i sí que ho són en castellà. N’és un exemple caure:

• S’ha caigut a l’escala → Ha caigut a l’escala
• Se li ha caigut el llapis → Li ha caigut el llapis

Tampoc no hem de dir relliscar-se, sinó relliscar; ni riure’s, sinó riure; ni s’ha callat, sinó ha callat; ni marxar-se, sinó marxar…

4. “Sentir” i “escoltar”

Per influència del castellà, molts joves diuen escoltar quan han de dir sentir. Només hem de fer servir escoltar quan hi posem atenció. Escoltar és una acció voluntària; sentir no.

• Parlava tan fluix que no l’escoltava → Parlava tan fluix que no el sentia
• Aquesta paraula no l’he escoltada mai → Aquesta paraula no l’he sentida mai

Seria possible una frase com ara: 

• Tothom el sentia, perquè parlava amb veu clara i forta, però gairebé no l’escoltava ningú perquè no deia res d’interessant.

5. “Em” i “hem”

Entre les parelles de mots que es diferencien solament per una hac, la que origina més confusions és em-hem. Per a distingir-los, n’hi ha prou de recordar que hem és un verb auxiliar que va relacionat amb nosaltres. No ens cal saber res més:

• Vols saber per què hem dimitit? [nosaltres]
• Avui [nosaltres] hem matinat

En canvi:

• No em facis mal [tu]
• Em podeu dir qui sou [vosaltres]

6. Accents

Per a accentuar bé n’hi ha prou de tenir en compte això: “Els mots aguts s’accentuen si acaben en vocal, vocal+s, -en i -in; els mots plans s’accentuen quan no s’accentuen els aguts; i els mots esdrúixols s’accentuen sempre.” Caldria afegir-hi algun matís, però si aprenem i apliquem aquesta norma ja en tenim prou. Vegem-ho amb un exemple:

• fa-bri-CÀ (s’accentua perquè és aguda i acaba en vocal)
• fa-BRI-ca (no s’accentua perquè és plana i l’aguda l’hem accentuada)
• FÀ-bri-ca (s’accentua perquè és esdrúixola)

7. “Donar” per a donar i per a vendre

Moltes accions que en castellà es designen amb el verb donar en català es diuen d’una altra manera. Alguns exemples del jovent d’avui:

• m’ha donat amb la pilota → m’ha donat un cop amb la pilota
• donar-li fort → pegar-li fort
• donar-li a la tecla → pitjar la tecla
• donar ràbia → fer ràbia
• donar-se compte → adonar-se
• donar vergonya → fer vergonya
• em dóna igual → m’és igual
• donar un petó → fer un petó

8. Absència de majúscules

Per culpa d’una manera d’escriure ràpida en els missatges electrònics, molts joves s’han avesat a prescindir de les majúscules. Recordem que hem d’escriure amb majúscula inicial, sobretot:

–Al començament d’un text o després de punt.

–Els noms propis (de persona, de països, de pobles i ciutats, de rius i muntanyes, d’institucions o organitzacions, de dates assenyalades…).

9. Sense apòstrof

Una altra errada molt elemental consisteix a no apostrofar quan toca. Recordem-ho: els articles el i la i la preposició de s’apostrofen quan van seguits de vocal o hac (llevat d’algunes excepcions). 

• el + ordre → L’ordre
• la + Anna → L’Anna
• de + avui → D’avui

També s’apostrofen els pronoms que tenen una vocal neutra i van davant o darrere d’un verb. Per exemple:

• em + agrada → M’agrada
• agafa + els → agafa’LS

10. Abús del verb “estar”

Ja fa anys que els filòlegs lluitem contra la invasió del verb estar en detriment d’ésser (o ser). Vegem-ne tres exemples:

• On estàs, que no et veig? → On ets, que no et veig?
• Aquest suc està boníssim → Aquest suc és boníssim
• La música està molt ben parida → La música és molt ben parida

11. Ús erroni de “olorar”

Una errada que s’ha escampat molt és l’ús del verb olorar amb el significat de fer olor de (o fer pudor de). És molt elemental, però hem de recordar que olorar només ho poden fer les persones i els animals perquè vol dir ‘aspirar l’aire pel nas per sentir l’olor’. Per tant, sí que podem dir Jo oloro una rosa, però no és correcte:

• Això olora a menta → Això fa olor de menta
• La casa olora molt bé → La casa fa molt bona olor
• La carn olorava a podrit → La carn feia pudor de podrit

12. Les hores (en alguns dialectes)

És un fet que els joves cada vegada dominen menys l’hora de campanar, és a dir, l’expressió de les hores agafant com a fracció bàsica el quart i esmentant sempre l’hora següent. Aquest sistema és propi d’una bona part del català central i nord-occidental. En aquests indrets, en compte de dir “les deu i mitja” es diu “dos quarts d’onze” i en lloc de dir “les tres menys quart” es diu “tres quarts de tres”.

13. “Ningun”

Cada vegada hi ha més joves que, en lloc de fer servir el determinant o pronom cap, diuen ningun, ninguna per imitació del castellà. Els diccionaris l’accepten (perquè s’emprava antigament i es manté viu en alguns indrets), però la gramàtica diu que en registres formals s’ha d’evitar a tot arreu. 

• No hi ha ninguna botiga oberta → No hi ha cap botiga oberta
• No en trobem ningun → No en trobem cap

14. Abús de “ficar”

El verb ficar s’ha escampat entre els joves, no tan sols amb el valor de ‘posar’, sinó amb tot de significats que no li són propis:

• Fica-ho bé, que no caigui → Posa-ho bé, que no caigui
• Aquí què hi fica? → Aquí què hi diu?
• Fica-ho damunt la taula → Deixa-ho damunt la taula
• A la carta, hi he ficat ximpleries → A la carta hi he escrit ximpleries

15. Vocabulari ple de castellanismes

Moltes de les errades que hem dit en aquest recull són culpa de la interferència del castellà. I també hi ha mots concrets que el jovent fa servir com si fossin catalans i no ho són. Uns quants exemples:

• vale → d’acord, entesos
• emputxar → empènyer
• sentar-se → seure, asseure’s
• sudadera → dessuadora
• asco → fàstic
• patada → puntada de peu
• enfermetat → malaltia
• xulo → bonic, ben parit
• borrar → esborrar
• bassura → escombraries, fem
• pillar → atrapar
• el dia següent → l’endemà
• motxila → motxilla