“Maniquís” o “maniquins”? Plurals que ens fan ballar el cap (I)

  • Primer article sobre plurals que ens fan dubtar

Jordi Badia i Pujol
21.06.2024 - 21:40
Actualització: 21.06.2024 - 21:45
VilaWeb
Fotografia: GuBra (Pexels).

Tothom sap que en català el plural es fa afegint una -s al singular. De vegades hi afegim alguna lletra més, com ara a peixos (-os) i pans (-ns), però aquests casos tampoc no presenten cap dificultat per a un catalanoparlant.

Tanmateix, en els plurals hi trobem una colla de variacions, matisos i excepcions que ens poden fer ballar el cap. En aquest “Ras i curt” en veurem uns quants i en el següent, uns quants més.

Les vaques cegues

El fet d’afegir una -s a un mot pot implicar canvis ortogràfics. En els noms femenins, la -a final es transforma en -e-:

  • casa → cases

Sovint cal modificar també les lletres que hi ha abans de la terminació, seguint les regles ortogràfiques bàsiques:

  • vaca → vaques
  • cega → cegues
  • platja → platges
  • ambigua → ambigües
  • pasqua → pasqües
  • escorça → escorces

Maniquins amb robins

La major part de noms i adjectius acabats amb una vocal tònica fan el plural amb -ns. Això ho sabem i ho solem fer bé:

  • pa → pans
  • opció → opcions
  • eslovè → eslovens

Però, per raons diverses, cometem algunes errades:

  • marroquí → marroquins (no marroquís)
  • robí → robins (no robís)
  • maniquí → maniquins (no maniquís)

Per una altra banda, hi ha tot un seguit de noms aguts acabats amb vocal que no tenen cap -n- al plural, sinó tan sols una -s. Molts ja els sabem:

  • cafè → cafès
  • esquí → esquís
  • menú → menús

Però n’hi ha uns quants que ens fan dubtar:

  • bisturí → bisturís
  • plató → platós
  • oboè → oboès
  • ximpanzé → ximpanzés
  • sofà → sofàs
  • nu → nus (no nusos)

I també hi ha confusió –adés en el plural, adés en el singular– en noms que en català central es pronuncien amb vocal o -n finals:

  • pilar → pilars (no pilans)
  • senglar → senglars (no senglans)
  • dur → durs (no dusos)
  • guant (no gua) → guants
  • orangutan (no orangutà) → orangutans

Progressos i compromisos 

Quan el singular acaba amb -s, generalment, fem el plural afegint-hi -os. El dubte és si hem de duplicar la s o no. Generalment, ens podem refiar de la nostra pronúncia. També hem de tenir en compte que no farem plurals amb s ni amb ss si el singular acaba amb :

  • braç → braços (no brassos)

I, generalment, ens podem refiar de la grafia dels mots de la mateixa família:

  • fracàs → fracassos (amb -ss-, com fracassar)
  • avís → avisos (amb -s-, com avisar)

Tinguem en compte aquests casos que dupliquen la s:

  • cabàs → cabassos
  • capatàs → capatassos
  • embaràs → embarassos
  • nas → nassos
  • pas → passos
  • accés → accessos
  • excés → excessos
  • congrés → congressos
  • interès → interessos
  • progrés → progressos
  • ris → rissos
  • arròs → arrossos
  • tros → trossos
  • os → ossos
  • bus (‘persona que treballa submergit dins l’aigua’) → bussos 
  • pallús → pallussos

I, en canvi, no la dupliquen:

  • cas → casos
  • gimnàs → gimnasos
  • marquès → marquesos
  • mes → mesos
  • pes → pesos
  • compromís → compromisos
  • incís → incisos
  • matís → matisos
  • paradís → paradisos
  • permís → permisos
  • tornavís → tornavisos
  • país → països
  • ús → usos
  • abús → abusos
  • bus (‘autobús’) → busos
  • nus → nusos

Desigs complexos o desitjos complexes?

La cosa es complica una mica més quan el singular acaba amb -ig o bé amb dues consonants una de les quals és una s o una x.

Quan un singular acaba amb -ig, -xt, -sc o -st, es pot triar la terminació de plural: o bé -s o bé -os:

  • desig → desigs/desitjos
  • text → texts/textos
  • fosc → foscs/foscos
  • robust → robusts/robustos

En canvi, si acaba amb -x (tant si va precedida de vocal com de consonant), el plural es fa amb -os sempre que el singular sigui agut:

  • eix → eixos
  • sufix → sufixos
  • capritx → capritxos

Els singulars acabats en -ig, adés fan el plural amb –j-, adés amb -tj-. Ho esbrinarem si mirem els mots de la mateixa família:

  • mig → mitjos (com mitja, mitjana, etc.); també val migs
  • raig → rajos (com rajar, rajolí, etc.); també val raigs

Hi ha un error que consisteix a fer acabar amb -es alguns plurals que van amb -os:

  • text → textos (no textes); també val texts
  • complex → complexos (no complexes, que és femení)

Índexs i vèrtexs

Hi ha uns quants noms acabats amb -x o amb que fan el plural amb -s (no pas amb -os). En primer lloc, la major part de mots plans acabats amb -x:

  • índex → índexs
  • vèrtex → vèrtexs
  • apèndix → apèndixs

I també aquests noms:

  • linx → linxs
  • calç → calçs
  • falç → falçs

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor