La renúncia generacional a l’estat propi
Escoltant els discursos dels partits bascs, diumenge, feia tota la impressió que deixaven la independència per a d'ací a cent deu anys més
El “Ras i curt” d’aquesta setmana serveix per a commemorar el primer Dia de la Ce Trencada
"Arri, arri, tatanet", "Aquest és el pare", "Mixinetes"...: els jocs de falda són un petit tresor cultural i lingüístic · N'hi ha de propis d'un territori i de comuns a tots els Països Catalans
La ela catalana és diferent de l’espanyola i la francesa · Aquests darrers anys, per imitació de la pronúncia forana, ha anat reculant aquest tret propi de la nostra llengua
El refranyer conté centenars de dites referides al mes de gener · N’hem seleccionades quinze que ens parlen de l’oratge, dels arbres, del bestiar, del menjar, de l’amor…
'Brutejar', 'amplejar', 'verdejar', 'rossejar'...: el sufix '-ejar' és un tresor per a crear mots nous i intraduïbles
Un recull de poemes infantils, per a xics i no tan xics, que poden recitar per les festes de Nadal · De Jacint Verdaguer a Roc Casagran, passant per Joana Raspall i Maria Beneyto i recollint la creativitat anònima i popular
Quina és la norma general en l’ús de la preposició "a" davant el complement directe i quines excepcions té? · Us ho expliquem amb exemples
Hi ha moltes alternatives per a evitar el castellanisme ‘follar’ · “Cardar” és un verb necessari, amb molts significats de registre vulgar
Com ho podem fer per a saber quan hem de dir "gran" i quan hem de dir "gros"? · Consells i exemples per a mantenir aquesta distinció
Cada vegada s'estén més la confusió entre "d'ací a cinc minuts" i "en cinc minuts" · Us presentem consells breus per a no equivocar-se a l'hora de fer servir aquestes dues construccions
Un article breu per a aclarir una confusió força estesa, sobretot en català central
Cada llengua té en els refranys l’expressió de la seva essència · Guiats per la feina feta per Víctor Pàmies, expliquem deu dites “molt catalanes” (i dues propines)
Els mitjans de comunicació catalans, sovint, fan d’altaveus d’innovacions del castellà, sense tenir en compte ni les altres llengües ni els recursos propis · Podem capgirar la tendència?
L’ús erroni del verb 'estar' en compte de ’ésser' és com més va més estès · Parlem de l'ús d'aquests dos verbs per a expressar la presència en un lloc, amb explicacions simples i exemples
Parlem d’un verb col·loquial, però antic, genuí i molt expressiu, que amb el pas dels segles ha acumulat una munió de significats
La diferència entre “eixugar” i “assecar” no és pas tan difícil, però la interferència del castellà i les vacil·lacions d’alguns diccionaris originen confusions
Repassem una bona colla d’alternatives per a evitar l’ús de “en breus” i l’abús de “en breu”
Quan diem que darrere una llengua hi ha una manera de veure el món, què volem dir? · Fem una repassada de locucions, refranys i mots intraduïbles que encaixen en les característiques col·lectives dels catalans
'Pringar' és un castellanisme que s’ha escampat innecessàriament en el català col·loquial · Us presentem una munió d’alternatives per a evitar-lo
El futur del català dependrà de l'ús que en facin els infants i joves d'avui · Què podem fer per ajudar-los?
El pronom 'en', tan aviat el suprimim inapropiadament com el fem servir allà on no toca · Vuit consells per a anar guiats en l'ús d'aquest pronom feble
Alguns mots exclamatius tenen una presència tan aclaparadora que arraconen una munió de paraules o locucions · És una pràctica que empobreix el nostre vocabulari i el torna més imprecís
Enumerem una vintena de "falsos amics interns", mots que tenen un significat diferent segons el dialecte · Una llista valuosa si voleu evitar confusions, de vegades importants
Calcs, usos impropis i esguerros del llenguatge administratiu · L’anglès i el castellà fan créixer el català de plàstic amb un seguit de termes innecessaris
El mot "prou" és molt expressiu i versàtil, amb una gran quantitat d'usos · Ara com ara es manté viu, però "suficient" i "suficientment" el comencen d'amenaçar