15.09.2023 - 21:40
La confusió en l’ús dels verbs llançar, llençar i tirar és deguda no tan sols a la influència del castellà, sinó també a les diferències entre els diversos parlars. A més, els diccionaris procuren delimitar el significat de cada terme, però no acaben de posar-se d’acord, cosa que no ajuda a treure’n l’entrellat, ni tan sols als professionals.
La primera cosa que hem de dir és que llançar i llençar són formes equivalents. Tanmateix, no tots els diccionaris ho veuen igual. El de l’Institut d’Estudis Catalans diu que llençar vol dir, específicament, ‘tirar (alguna cosa) a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-se’n’. I en posa aquests exemples: El paquet em feia nosa, i l’he llençat. Ja ho pots llençar, això: no serveix per a res.
Aquesta distinció específica per a la forma llençar no la fan ni el diccionari de l’Acadèmica Valenciana de la Llengua ni l’Alcover-Moll. Perquè, de fet, llençar no és res més que una variant de llançar emprada tan sols en català oriental. Sembla lògic, doncs, que si és una variant que es fa servir en una part del domini i prou no hagi de tenir un significat específic.
En segon lloc, hi ha la creença estesa que tirar és castellà. Però això no és cert. Amb el significat de ‘deixar anar amb un cert impuls’ s’ha fet servir pel cap baix del segle XIV ençà. Ara, amb el valor de ‘desfer-se’ (d’alguna cosa) sembla que té un ús més recent, segurament degut a la influència del castellà i, per tant, no és recomanable.
Quan fem servir ‘llançar’?
- El significat principal de llançar és ‘deixar anar amb un fort impuls’:
Llançar una fletxa.
Llançar un satèl·lit artificial a l’espai.
El volcà llançava cendra.
- Així mateix, es fa servir figuradament:
Llançar una mirada terrible.
Llançar un crit.
Llançar un atac.
- Partint d’aquest significat darrer, també vol dir ‘fer conèixer algú o alguna cosa, sobretot amb publicitat (fer-ne el llançament)’:
Llançar un autor.
Llançar un producte al mercat.
- Un altre significat de llançar és ‘posar una cosa en un lloc on es recullin els rebuigs o tirar-la a una certa distància per desfer-se’n’.
He llançat la fruita que s’havia podrit.
Llancem-ho a les escombraries.
Això no serveix de res: llança-ho.
- Usat pronominalment, vol dir ‘deixar-se anar amb violència daltabaix, en l’aire, contra algú, etc.’
Llançar-se a l’aigua.
Llançar-se contra algú.
Llançar-se a l’atac.
Quan fem servir ‘llençar’?
Com ja hem dit, llençar és simplement una variant formal de llançar i, per tant, té els mateixos significats.
Tanmateix, el diccionari del IEC atorga específicament a llençar el significat 4, és a dir, ‘posar una cosa en un lloc on es recullin els rebuigs o tirar-la a una certa distància per desfer-se’n’.
He llençat la fruita que s’havia podrit.
Llencem-ho a les escombraries.
Això no serveix de res: llença-ho.
Com ja hem dit, llençar és propi dels parlars orientals. A la resta del domini no es fa aquesta distinció que indica el DIEC.
Quan es fa servir ‘tirar’?
El verb tirar és un dels verbs amb més significats del nostre cabal lèxic. En primer lloc, hi ha tot d’accepcions que tenen a veure amb la ‘tracció’ o ‘atracció’:
Els cavalls tiren la carrossa.
Els musicals em tiren.
També vol dir, literalment o figuradament, ‘agafar una direcció’:
Quan arribis a la cantonada, tira a la dreta.
Aquesta noia tira per a enginyera.
O bé ‘durar, amb dificultats’:
Aquesta cadira encara pot tirar dos anys.
Vaig tirant.
I també ‘moure’, amb diversos matisos:
Tirem la taula cap a l’esquerra.
Per què tires el cap endavant?
Em vaig tirar endarrere.
Però els significats que ens interessen avui són els que es poden confondre amb llançar (o llençar).
- Primerament, ‘deixar anar amb un cert impuls’.
Tirar una pedra a algú.
Recordem que una definició de llançar és ‘deixar anar amb un fort impuls’. La frontera entre “un cert impuls” i “un fort impuls” no és sempre prou evident, de manera que hi ha casos d’ambigüitat en l’ús d’aquests dos verbs.
- Sense moure’ns d’aquest significat, pronominalment –tirar-se– és sinònim de llançar-se (significat 5):
Tirar-se de cap a l’aigua.
- Per una altra banda, tirar vol dir ‘deixar caure dins un recipient, en una superfície, etc.’:
Tirar sal a l’olla.
Tirar sucre al te.
Tirar els daus.
Tirar una carta a la bústia.
- O bé ‘fer caure’:
Tirar a terra algú.
- I també ‘fer sortir disparat un projectil’:
Tirar un tret.
Tirar petards.
Tirar coets.
Darrerament, s’ha estès un ús figurat de tirar combinat amb la preposició de (tirar de) que sembla manllevat del castellà. És recomanable de canviar aquesta construcció per recórrer a, servir-se de, fer servir, fer ús de…
L’entrenador haurà de recórrer al planter (i no pas L’entrenador haurà de *tirar de planter)
Ens haurem de servir dels avis (i no pas Haurem de *tirar d’avis).
Si se t’acaben els diners del portamonedes fes servir la targeta (i no pas …*tira de targeta).
Així mateix, cal no confondre tirar i estirar:
Tu estira d’un cap i jo estiraré de l’altre (i no pas Tira d’un cap i jo tiraré de l’altre).
També és incorrecte quan vol dir ‘passar un temps’:
Va passar dos anys a la presó (i no pas Es va tirar dos anys a la presó).
I, finalment, l’expressió *deixar tirat és deixar a l’estacada.
