Deu idees per a encomanar el català als infants i als joves

El futur del català dependrà de l'ús que en facin els infants i joves d'avui · Què podem fer per ajudar-los?

Jordi Badia i Pujol
Jordi Badia i Pujol
15.04.2022 - 21:30
Actualització: 15.04.2022 - 19:22
VilaWeb
Fotografia: Yan Krukov (Pexels).

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Si és veritat que som en un moment d’emergència lingüística, no ens podem pas estar plegats de braços. La preocupació social pel futur de la llengua pot esdevenir pessimisme, però també la podem convertir en activisme. Per capgirar la situació hem de canviar els costums, hem de fer coses que no hem fet fins ara: hem d’ésser lingüísticament actius.

Què podem fer? Sou pares, avis, mestres, monitors d’esplai…? Teniu una certa capacitat d’influir en infants i joves? Doncs us proposem un seguit d’accions per a transmetre la consciència de llengua als infants i joves i aconseguir que siguin lingüísticament responsables.

1. Els primers contes

Tots els nens petits volen que els expliquin contes. Si teniu memòria o imaginació i capacitat de contar-ne sense llegir sou molt afortunats. I si no, no passa res: a les biblioteques i llibreries en trobarem per a donar i per a vendre. Així doncs, expliquem o llegim contes en català als nens petits. No tan sols els deixarem embadalits, sinó que els desvetllarem la capacitat d’imaginar-se històries i algun dia ells mateixos en crearan. Si no sabeu per on començar, us recomano la col·lecció dels Llibres del Tat, amb unes magnífiques traduccions d’Albert Jané. Qualitat lingüística garantida.

2. L’escola no ho ha de fer tot

Si volem que el nen aprengui a llegir bé, no podem delegar tota la feina a l’escola. A casa o a la biblioteca, llegiu vosaltres amb ell al costat, a poc a poc, perquè pugui anar seguint. I quan comenci tingueu molta paciència perquè no li sortirà bé de seguida. No tingueu por pel mètode: ell mateix us anirà marcant el camí. Hi ha un moment essencial de l’aprenentatge, que és quan la criatura s’adona de la utilitat de llegir, quan veu l’autonomia que li proporciona. És el moment d’anar a triar un llibre o una revista infantil: que decideixi ell.

3. L’edat difícil

Vindrà un moment, a la pubertat, en què la capacitat d’influir dels adults minvarà. Potser voldrà triar coses que no prevèiem. Sense renunciar a transmetre-li consciència lingüística, l’hem de deixar volar. Si l’hem pogut ajudar a tenir bons fonaments, triarà llibres, programes, vídeos i xarxes en català. Però quan no sigui possible els voldrà en castellà, en francès o en anglès. Tant com puguem, fem-nos-en còmplices i reclamem a editorials i a institucions que actuïn per fer créixer la presència del català en la literatura juvenil, la televisió, les xarxes socials… (I en l’ensenyament: quants professors es troben obligats a emprar material audiovisual en castellà perquè no n’hi ha en català?). També tindrà amics que fan vídeos de TikTok en castellà amb la il·lusió d’arribar a més gent. Si ell té aquesta temptació, donem-li entenent que això és esnob. I ineficaç. Ja ho diu lo Pau de Ponts: “Dius que així els teus seguidors ara tots ho entendran. Però xiquet, què coi fots, fotre-ho en anglès? Són d’aquí al Penedès.”

4. Les eines adequades, a l’abast

Internet ens ofereix eines de consulta de tota mena. Hi ha, per exemple, un magnífic diccionari infantil il·lustrat, el Didac (d’Enciclopèdia Catalana), actualment disponible tan sols en paper, segons que sembla. Els estudiants joves (a partir dels darrers cursos de primària), és important que s’acostumin a fer servir el corrector de Softcatalà, que va molt més enllà que un corrector ortogràfic: és una eina excel·lent per a polir el text i per a aprendre llengua. I els qui en vulguin saber més, que consultin sense por —però de primer amb un cert guiatge— el gran Diccionari Català-valencià-balear (Alcover-Moll), una obra única, quasi sense parió en les llengües romàniques. (En aquesta pàgina del govern de Catalunya, hi trobareu enllaços a un munt de diccionaris i vocabularis. I encara és més completa aquesta altra de la Universitat de València.)

5. Posem-hi cura

Si procurem que els infants llegeixin i consumeixin continguts en català, també hem de mirar que quan parlin se serveixin d’estructures genuïnes i, sobretot, que tinguin una pronunciació neta. Per poc que en sapiguem, de segur que podrem observar si fan com cal les vocals obertes (net) i tancades (nét), si diferencien les esses sordes (els sastres) de les sonores (els astres), si articulen bé les eles palatals (ai-all)… Ajudem-los a parlar bé.

6. Una llengua rica i plena

La llengua que transmetem als nostres fills o néts, o als nostres alumnes, de segur que no és la que vam aprendre nosaltres, perquè aquests darrers decennis el català s’ha empobrit força. Essent-ne conscients, hem de fer tant com puguem per recuperar les estructures i el vocabulari perduts. De llibres sobre mots que cauen en desús en trobarem qui-sap-los. Per exemple, El valencià de sempre, d’Eugeni S. Reig; 113 paraules per salvar, de Josep-Lluís Carod-Rovira; Món rural. Mots que es perden, de Josep Espunyes; En perill d’extinció, de Pau Vidal; i Salvem els mots, d’un servidor. Mestres: vegeu aquesta activitat de Sant Jordi a l’institut Mig-Món de Súria (amb una llista exhaustiva de paraules, que posen a l’abast de tothom).

7. Trepitgem comarques

Una de les maneres de prendre consciència de la diversitat i la riquesa de la nostra llengua és sortint, voltant, parlant amb la gent de fora del nostre redol. Sobretot si viviu a les àrees metropolitanes (Perpinyà, Barcelona, Tarragona, València, Alacant…), és molt convenient que els vostres fills o alumnes sentin accents diferents, que vegin que a molts indrets la llengua majoritària i d’ús comú és el català, que s’adonin que la llengua és una i diversa, i que aquesta és la gràcia. Lamentablement, els nostres mitjans de comunicació no ens en fan prou conscients, d’aquesta diversitat.

8. “Consumim” el país de cap a cap

En relació amb el punt anterior, també cal que llegim llibres escrits en variants diferents de la nostra. Per això us encoratgem vivament a tenir en compte la darrera llista de recomanacions de llibres infantils i juvenils de VilaWeb, amb obres editades a tot el país. I els mitjans audiovisuals? Tot i que la programació infantil i juvenil de les nostres televisions no sigui gaire galdosa, tinguem-la en compte: la de TV3, la d’À Punt i la d’IB3. Mirar-nos el melic de la nostra “comunitat autònoma” ens limita. IB3, per exemple, va emetre una sèrie infantil dedicada a Ramon Llull. I a À Punt hi ha la Colla, semblant al Super3 de TV3.

9. Parlem sempre en català

Donar exemple d’assertivitat lingüística és bàsic, sobretot perquè l’infant o el jove vegi quotidianament actituds que haurien d’ésser normals. La principal és parlar sempre en català. Per començar, cada vegada que ens adrecem a un desconegut. I, en segon lloc, cada vegada que trobem un interlocutor que ens parli en castellà. La fermesa dels adults és essencial per a transmetre l’estima a la llengua. És importantíssim també que els mestres es mantinguin sempre en català a l’aula, sigui quina sigui la llengua dels alumnes. I, si de debò el català és la llengua vehicular, en algun moment s’ha de començar a exigir que l’alumne parli en català. Altrament, com podem dir que un estudiant que ha acabat quart d’ESO té el nivell C1 si en quatre anys no li hem sentit dir un mot en català?

10. Siguem lingüísticament exigents i centrats

Hi ha un fet que encara és vist amb molta prevenció, sorprenentment: l’exigència d’ésser atesos en català en un establiment o en un servei, una exigència que trobaríem natural a qualsevol lloc del món. Passem vergonya a l’hora de demanar la carta en català o bé de demanar que en una botiga ens parlin en la nostra llengua. Però, si hi pensem bé, qui hauria de passar vergonya és el qui ens atén. No hauríem de perdre de vista les sis accions amb què la Plataforma per la Llengua defineix un català lingüísticament actiu: parlem, triem, demanem, reclamem, informem-nos, expliquem-ho. 

En definitiva, rebel·lem-nos.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies