12.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 13.05.2023 - 18:15
No fa gaires mesos, un lector de VilaWeb, en un comentari lingüístic, proposava aquesta esmena:
“La segona frase del primer paràgraf diu: ‘Fins la setmana passada hauria jurat que es tractava de l’àpat de presentació…’ En bon català caldria dir: ‘Fins a la setmana passada hauria jurat que…’”
Escric l’esborrany d’aquest article en un document sotmès a la supervisió del corrector ortogràfic i gramatical LanguageTool. I mentre vaig escrivint m’assenyala la mateixa suposada errada que indicava el lector:
Observeu que a la part superior del quadre hi diu que ho recomanen “la majoria de llibres d’estil”. Però l’observació emergent de LanguageTool permet d’ampliar la informació amb una fitxa d’Optimot, que fa una explicació a partir de l’exposició que ofereix la gramàtica oficial de l’Institut d’Estudis Catalans. Mirem què diu.
Quan hem d’escriure “fins a”?
La preposició fins a pot tenir valor de temps (fins a un moment determinat) o d’espai (fins a un lloc determinat).
La normativa diu que quan té valor temporal hem d’escriure fins a en aquests casos:
–Amb oracions d’infinitiu: No reposarem fins a aconseguir la victòria.
–Amb expressions que en uns altres contexts apareixen precedides de a: No arribarem fins a la una (igual com diem Arribarem a la una), Fins a la nit no cal pensar-hi (igual com A la nit no cal pensar-hi).
Semblantment, quan té valor espacial es manté fins a en aquests casos:
–En general, davant un nom o un sintagma nominal: Acabeu d’arribar fins a Sitges, si us plau. Caminarem fins a la mina. Aneu fins a la segona cantonada.
–Habitualment, davant les preposicions sobre i sota: Corre fins a sota aquell balcó. Va volar i volar fins a sobre la flor.
Quan hem d’escriure “fins”?
Escrivim fins (sense a) amb expressions que en uns altres contexts no porten a:
–Per exemple, amb valor temporal: Fins quan plourà? (igual com diem Quan plourà?), Prendrem el sol fins d’ací a mitja hora (igual com Prendrem el sol d’ací a mitja hora). Fins dimecres no cal que m’esperis (igual que Dimecres no cal que m’esperis).
–I amb valor espacial: Haureu de saltar fins allà (igual com Haureu de saltar allà). Fins ací no hem vist res de sospitós (perquè diem Ací no hem vist res de sospitós). Va rodolar fins arran del penya-segat (que es correspon amb Va rodolar arran del penya-segat).
Un cas especial
La normativa considera un cas especial el dels sintagmes començats per aquest, aqueix i aquell. Però no hi ha cap problema: en aquests casos el IEC permet fins, fins a i fins en. L’exemple que ens dóna la gramàtica és aquest:
–No ens vam assabentar de res fins aquella data, o
–No ens vam assabentar de res fins a aquella data, o
–No ens vam assabentar de res fins en aquella data.
La manera de no errar
Segurament ja ho heu deduït, però la normativa insinua una manera de saber sempre si hem de dir fins o fins a:
Escrivim “fins a” amb expressions que en uns altres contexts apareixen precedides de “a”.
I escrivim “fins” amb expressions que en uns altres contexts no apareixen precedides de “a”.
Vegem-ne uns quants exemples:
–Vine al vespre → No vinguis fins al vespre.
–T’esperarem a les sis → T’esperarem fins a les sis.
–T’hi has de presentar el dia 20 → No t’hi has de presentar fins el dia 20.
–L’any vinent no hi haurà novetats → Fins l’any vinent no hi haurà novetats.
–Havent dinat et volem a casa → Fins havent dinat et volem a casa.
–Demà hi serà → Fins demà no hi serà.
I ara tornem a mirar la frase que el lector (i LanguageTool) va trobar incorrecta: Fins la setmana passada hauria jurat que es tractava de l’àpat de presentació. Era correcta? Sí, perquè es correspon amb La setmana passada hauria jurat que es tractava de l’àpat de presentació (no diem pas *A la setmana passada hauria jurat…).
Amb una mica de pràctica, doncs, veureu que seguir la normativa no costa pas gens.
