Salvem el “prou”!

El mot "prou" és molt expressiu i versàtil, amb una gran quantitat d'usos · Ara com ara es manté viu, però "suficient" i "suficientment" el comencen d'amenaçar

Jordi Badia i Pujol
Jordi Badia i Pujol
04.02.2022 - 20:51
Actualització: 04.02.2022 - 17:33
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El mot prou és un dels tresors més preuats i més versàtils del català. Té, pel cap baix, una dotzena d’usos diferents: com a adverbi, com a adjectiu, com a pronom i com a interjecció. Són usos consolidats amb el pas dels segles que fins fa quatre dies no trontollaven. Però ara hi ha algun enemic que li ha declarat la guerra. Els més tenaços, l’adjectiu suficient i l’adverbi suficientment.

Vegem, amb exemples, tota aquesta varietat d’usos de prou.

La imatge no era prou clara

Heus ací l’ús segurament més habitual de prou, com a adverbi, amb el significat de ‘suficientment’.

No tinc prou coratge

És un ús semblant a l’anterior, però ací prou és adjectiu i equival a ‘suficient’. Observem que sovint en castellà en aquests casos es tradueix per bastante. Però en català prou i bastant volen dir coses ben diferents, com es pot veure si diem Té bastants diners, però no en té prou per a fer el viatge.

Prou hi insisteix, però no li serveix de res

Prou, una altra vegada com a adverbi, també pot significar ‘certament’, com en aquesta frase. Sovint, el podríem canviar per un ja duplicat (Ja hi insisteix, ja) o bé reforçar-lo amb (Bé prou que hi insisteix).

—Que en vols més? —Prou

Hi ha també aquest ús tan idiomàtic, tan genuí, amb un significat semblant a ‘i tant’, ‘és clar que sí’. Darrerament, sembla que recula. Fem-hi alguna cosa!

La culpa és seva, prou que ho saps

Ací prou serveix per a confirmar o donar per cert allò que hem dit. De vegades va precedit de (Bé prou que ho preveia) i encara és més expressiu si es reduplica (Prou el vaig entendre, prou, que equival a Sí que el vaig entendre, sí).

Diuen que estudia: prou, però encara s’hi ha d’esforçar més

Un ús que també es va perdent és el d’aquesta frase, en què prou equival a ‘d’acord’, ‘entesos’. Generalment, va seguit de la conjunció adversativa però.

Amb allò n’hi va haver prou per a exasperar-lo

De vegades va acompanyat de la preposició per a seguida d’un infinitiu. Se sol emprar per a assenyalar un límit o simplement la suficiència d’allò de què es parla. Erròniament, per influència del castellà, hi avantposem com (N’hi va haver prou *com per a exasperar-lo). Aquesta construcció té la variant amb la conjunció perquè i el verb conjugat en subjuntiu: Amb això n’hi haurà prou perquè calli.

Ja faig prou escoltant-te

És un ús molt semblant a l’anterior, però sense preposició i amb el verb en gerundi. També té variants, principalment la d’infinitiu precedit de la preposició de (Ja fa prou d’acollir-lo a casa seva) i la construïda amb una oració condicional: Faràs prou si l’hi acompanyes.

Ja tinc prou maldecaps per a afegir-n’hi més

També s’assembla als usos anteriors, però ací prou té valor d’adjectiu i acompanya un nom. Com hem vist amb l’adverbi, també hi ha la variant amb perquè i verb amb subjuntiu (Ja tinc prou maldecaps perquè m’atabalis). I, és clar, tampoc no hi hem d’avantposar la conjunció com, imitant el castellà (Ja tinc prou maldecaps *com perquè m’atabalis).

Hi havia prou gent

De vegades l’adjectiu prou té el significat precís de ‘quantitat entre regular i elevada’. En alguns parlars, especialment al País Valencià, aquest ús és molt estès. Hi podem sentir, per exemple, Havia de descansar perquè els peus li feien prou de mal.

Ja en tinc prou avui

La particularitat d’aquest ús és que ací prou és un pronom. A alguns ens fa mal d’orelles sentir aquesta frase canviada per Ja en tinc suficient avui.

El menjar no era bo, però el dinar em va costar prou

També amb un ús pronominal, trobem aquest prou que significa ‘una quantitat entre regular i elevada’. És propi d’alguns parlars, com hem vist abans amb l’adjectiu del mateix significat.

Prou!

I si hem vist l’ús de prou com a adverbi, com a adjectiu i com a pronom, ens falta la interjecció. És un ús encara prou viu, sortosament. Però, compte: hem d’evitar de reforçar aquest prou  amb l’adverbi ja (*ja prou) tot imitant el castellà ya basta. Ara com ara, aquest prou és ben viu. Sens dubte, un debat de Josep Cuní amb Pilar Rahola va contribuir a afermar-lo. Recordem-lo en aquests tres vídeos (el de debò i dos del Polònia) 

 

Locucions i frases fetes amb “prou”

A més de tots aquests usos, el mot prou forma part d’una bona colla de locucions o frases fetes. Vegem les més importants:

I, per si no fos prou, la nena va agafar la covid

La construcció per si no fos prou es fa servir per a indicar que una acció o esdeveniment s’afegeix a uns altres. Equival a a més, a sobre o damunt, però és més expressiva, amb més intensitat. Una construcció sinònima és per a acabar-ho d’adobar.

Ha passat un moment, però amb prou feines hi he parlat

Amb prou feines és una locució que recula (mentre avança a penes). Vol dir ‘gairebé no’.

Hi ha tantes notícies que a la redacció no tenim prou mans

La locució no tenir prou mans vol dir ‘no poder fer allò que hom es proposa’.

Ho pots fer perfectament. De temps, en tens prou i massa

L’expressió popular prou i massa vol dir ‘en excés’, ‘de sobres’.

Si et vas deixar la bossa en aquell banc, ja l’has vista prou

Ja veure prou és una frase feta que es fa servir per indicar que una cosa l’hem perduda definitivament. També s’aplica a persones, per dir que deixarem de veure algú.

Doncs demà li dius que plegues, i prou!

La locució i prou!, que té un significat ben transparent, ara perd terreny a favor de i punt.

No vull que me’n parleu més; ja n’hi ha prou, d’aquest color

Quan diem ja n’hi ha prou d’aquest color o ja n’hi ha prou d’aquest coll volem posar fi a una insistència.


Vegeu tots els articles de la secció Ras i curt.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies