Ara cal que el Consell de la República treballe
Si creiem en les institucions que hem creat, tots hauríem de ser els primers interessats que funcionen bé sempre, amb independència de qui les ocupa transitòriament
Aquí no obliguem pas a menjar conill rostit a un japonès o un entrecot a un vegetarià, només demanem que no ens atabalin amb discursets i que cadascú faci el que li sembli amb el seu menú
A la vida quotidiana, poques vegades tenim accés a la cadena de raonaments que porta els catalans a autocensurar-se l'idioma
En les parelles home-dona, en general, ha resultat que no tothom rivalitza per la mateixa part del pastís de la criança
Als debats sobre mòbils sí i mòbils no a la primera adolescència sempre hi ha qui confon la prohibició de la pantalla íntima i personal amb la prohibició de la tecnologia compartida
De què té por, doncs, el pare desorientat davant d’una petició dissident de son fill? Que a col·legi li diguin “nena” si demana un cotxet o una escombra als Reis?
Les noves generacions de menopàusiques no estan disposades a repetir el patró del silenci, i busquen, investiguen, comparteixen inquietuds
Els partits han esdevingut màquines pensades per a ser votades, més que no instruments per a complir compromisos amb els votants
La història de la humanitat és el resultat d’una interminable concatenació de guerres de naps, disputades en lligues i lliguetes de totes les categories
Els enemics d’Espanya hem passat de ser un desafiament a l'estat a ser un mer instrument en les seues batalles internes
Per a una IA, generar dones a imatge i semblança del cànon imperant –la fantasia de l’home blanc, cis, hetero, occidental– és bufar i fer ampolles
Cada dia que passa som més pobres, pobres de varietats dialectals, d’expressions, de lèxic, de fonètica; d'autoestima, també, que mina la seguretat en el propi parlar
S’ha de ser un sac de pedra per a no saber interpretar en l’actitud d'un vertebrat de mil quilos els indicis d’aquest malestar induït, que no ens el recitarà en vers
La xarxa de Musk és un tro, una màquina d'entreteniment global que estableix i condiciona el tractament de l’actualitat, que s’alimenta del món exterior i el passa per la batedora
Mentre fan la gran defensa de la normalització de la llengua a les corts de Madrid, als Països Catalans en continuen desnormalitzant l’ús com més va més a cada legislatura
Haver abandonat els nostres nanos primer als carrers, després als jutjats i ara a les pantalles esdevé una dificultat afegida per a l’independentisme que pretén tornar-ho a fer
Mentalitats fòssils que exciten la ràbia impacient dels nostres xiquets, a qui esperen calendaris de més de cent nits tropicals l’any, precipitacions catastròfiques, sequeres interminables
Encara ara, la veu greu de l’home es considera la veu de confiança, i la de les dones, amb la freqüència que hi contrasta, massa vegades es tracta com a complementària
La feliç coincidència amb els millors anys d'aquestes plataformes, esdevingudes corretges de transmissió de la voluntat popular, va accelerar els ritmes paquidèrmics de la nostra política institucional
Fins i tot quan el votant independentista s’abandona, les urnes i la inèrcia del procés li regalen la ironia de tornar a ser decisius
Per a l’independentisme fatigat i necessitat d’un bon sotrac, la possibilitat real de forçar un escenari diferent, que no vol dir bo, és una temptació difícil d'ignorar
Com més propens sigui el nostre entorn a deixar perdre la llengua –al carrer, a l’escola, al comerç, a les institucions–, amb més raó tenim dret d'exigir-li-ho lingüísticament tot
Si la cosa no fa un tomb distòpic i radical, tots aquests pisos i pisets que en les últimes recessions han permès de prorrogar certa pau social acabaran tard o d’hora lliurats al mercat
A les xarxes d'opinió, el predomini dels totòlegs per sobre de les totòlogues és un reflex massa exacte del que veiem a fora
L’independentisme a sou, esporuguit, blasma el que considera una 'campanya' per l’abstenció, però jo no diria tant: més que campanya, és un procés natural d’una gent que n’està tipa i farta, com després de dilluns ve dimarts
És aquesta idea mal entesa de l’autosuficiència que, ves quina cosa, fa que un senyor resti obert a les cures de la dona quan les ha de menester, però que es tanca com un musclo quan les ha de proporcionar ell