Gràcies, Clara Ponsatí
Ahir va tornar a trepitjar Barcelona, com una persona lliure, plenament lliure, immensament més lliure que tothom que l'envoltava
«El català es defensa parlant-lo, hòstia, apropiant-se’l, fent-lo servir, fent-lo útil, i no plorant que els indepes no són prou simpàtics i per això ningú no el voldrà aprendre»
«L'abusador madur va fent anys, i perfecciona la tècnica, la capacitat de confondre i manipular, mentre que les seues joves víctimes sempre són al mateix estadi, perquè les va renovant»
«Em demano quina mena de vocacions no deu haver despertat l''a por ellos' entre els nanos i nanes que s'han après el 'Cara al sol' per cantar-lo a l’institut»
«Si el virus s’hagués acarnissat amb la població activa, o amb la canalla que un dia ens haurà de salvar el cul, qui dubta que l’actuació hauria estat una altra?»
«Una cosa tan bèstia com la malaltia o la mort d’algú que t’estimes, publicada a Facebook o a Twitter, pot circular entre un gif de ‘Friends’ i un titular d'El Mundo Today»
«En un moment delicadíssim per a les llengües en regressió, aquest és el gran avenç del nou catalanisme: parlar en castellà al parlament espanyol i parlar en castellà al parlament català»
«Per a les llengües amb estats en contra tots els llibres són més que llibres, i amb el preu que valen sempre adquirim alguna cosa més»
«Amb la tornada a la feina de molts ‘no essencials’, els avis i la canalla que en depenen podran exposar-se al risc de les seues anades i vingudes des de la comoditat de la llar»
«Amb coronavirus o sense, la voluntat històrica d’emancipació dels catalans sempre toca, que per alguna cosa és històrica, i no deixarà de tocar per una pandèmia mal portada»
Això, xiquet, passa amb pandèmies o sense, perquè la llengua que parlem ens és indissociable de la vida, en la riquesa i en la pobresa, en la salut i en la malaltia
La romantització del confinament és una temptació efímera, intel·lectual, que no resisteix un telenotícies ni una rentadora espatllada
La plantilla de ‘els impostos els paguen les persones, no els territoris', aplicada a una pandèmia: què pot sortir malament?
El problema dels petons no volguts va més enllà d'una simple qüestió de gust personal
«Siguem una mica vius: si no sabem ser unitaris, sapiguem ser complementaris»
Citen catalans difonent cultura espanyola en castellà, que està molt bé, però atès que els consideren a tots espanyols, no sé on hi veuen el què
El contrari d’aquest autoboicot 'catalanista' seria la pel·lícula del País Basc, on fins i tot els partits d’arrel espanyola escombren cap amunt amb la potència d’un aspirador industrial
Fleumes defensors dels vulnerables, fets els uns per als altres: animetes sentimentals que no han tingut en sa puta vida una inversió per la qual vetllar
Dins la bombolla indepe ressonen les crides de suport a tota aquesta mà de víctimes de la repressió silenciosa, altrament dita 'de baixa intensitat'
El rebuig ‘de l’altre’ ha arrelat fins a les profunditats més profundes de les dones i les ha convertides en les primeres combatents contra els seus cossos naturals
Si la brutalitat de la repressió i les sentències salvatges no van estovar cap catalanet més, els greuges que vindran ara seran fluixos en comparació
Ensurt o mort, com diuen els castellans, no és cap sortida digna per a cap moviment d'emancipació, ni nacional ni personal
En un estat on les recluses no arriben al 9% de la població interna, les preses polítiques, i en concret les polítiques preses, són l'excepció dins l'excepció
És per a plorar que aquestes qüestions amb prou feines siguin de debat públic si no és penjant del ganxo de les violacions
És Greta Thunberg viatjant amb veler barrejada amb una cimera climàtica patrocinada per Endesa
No hem recorregut tot aquest camí per conformar-nos a sentir que el ‘pessebre’ de la plaça de Sant Jaume és ‘una muntanya de trastos’