29.04.2026 - 21:40
|
Actualització: 29.04.2026 - 23:00
S’acosten dies clau en la negociació del pressupost de la Generalitat. El que hi ha vigent és a punt de caducar. Les Corts Valencianes el van aprovar el 28 de maig i va entrar en vigor al juny. Per tant, ara ja s’haurien de dur a les Corts els comptes del 2027 per a començar tot el tràmit parlamentari. Com que el darrer ple d’aquest període de sessions és previst que es faça l’1 i el 2 de juliol, els terminis s’escurcen si tenim en compte que per al pressupost actual van caldre dos mesos de tramitació parlamentària.
Tant el PP com Vox callen quan se’ls demana com van les negociacions. Ara fa un mes, el president Pérez Llorca va dir que no hi havia pressa, però que la seua intenció era d’aprovar-los abans del primer de juliol. José María Llanos, el síndic de Vox, també diu que no hi ha novetats. Malgrat això, tots dos partits treballen en clau espanyola i mirant cap a ponent: amb els acords de govern entre el PP i Vox a les autonomies d’Extremadura i l’Aragó, i amb la campanya de les eleccions d’Andalusia encara no començada, veuen que tenen unes quantes setmanes més o menys lliures d’interferències per a tancar i anunciar un possible pacte.
El conseller portaveu, Miguel Barrachina, tampoc no respon quan, cada setmana, li pregunten com van les converses amb Vox. Diu que no és una qüestió que s’haja tractat en la reunió del consell i, per si al final no s’arriba a cap a acord amb els ultres, sol mirar cap a una altra banda: diu que el pressupost valencià encara és vigent i que qui fa tres anys que governa sense pressupost –i incompleix la constitució– és el president espanyol, Pedro Sánchez. A continuació, afegeix que encara hi ha temps per a aprovar-lo.
L’anomenada ‘prioritat nacional’ es desunfla a les Corts
Per damunt de tots aquests càlculs hi ha la situació de força de Vox, que ha tornat a entrar en governs amb vice-presidències i carteres que tenen a veure amb els serveis socials. S’apunten l’èxit d’haver inclòs en els acords bona cosa de la seua agenda ultra. Vox també celebra que en l’àmbit estatal, en el context de la regulació extraordinària d’immigrants, ha introduït en el debat polític i en el programa de tots els partits el concepte de “prioritat nacional”.
Vox al País Valencià ja utilitza també el concepte i, fins i tot, la setmana passada va presentar una moció que demanava d’expulsar [repatriar, deia concretament el text] tots els immigrants que no tinguessen regularitzada la situació. En teoria, s’havia de votar al ple de la setmana vinent, però els ultres la van presentar fora de termini i no hi entrarà. Això ha donat una mica de coll i d’aire al PP de Pérez Llorca, que s’havia mostrat molt incòmode amb la pretensió dels seus socis indispensables.
Joan Baldoví, síndic de Compromís, va atribuir no haver dut la moció al ple de la setmana vinent al fet que tots dos partits entraven a la recta final de la negociació del pressupost. “Pérez Llorca pegarà la cabotada i veurem com acabarà”, va dir després de la junta de síndics de dimarts. La coalició sospita que amb l’empoderament dels ultres, les demandes al PP per a aprovar-los el pressupost seran molt abundoses.
L’anomenada “prioritat nacional” també preocupa el president de la Confederació Empresarial Valenciana, Vicente Lafuente, que ha demanat públicament al president que elabore el pressupost, però sense doblegar-se a la demanda de Vox.
Malgrat que tots els indicis fan pensar que el PP i Vox arribaran a un acord per a dur el pressupost a les Corts, hi ha una possibilitat que no ho facen. Fa mesos, el PP va suggerir que potser es podria corregir l’anomalia d’aquests comptes aprovats a mitjan 2025 prorrogant-los fins a final del 2026 i aprovar el mes de desembre vinent els comptes del 2027. Així tornarien a ser per a un any natural sencer i a Pérez Llorca li permetria de no haver de negociar més amb Vox la resta de la legislatura.
El precedent del 2025
Pérez Llorca va ser l’artífex de la negociació que va permetre de pactar l’any passat el pressupost vigent. El ple en què es van aprovar els comptes es va acabar passades les onze del vespre perquè el PP i Vox van acordar de concentrar-lo tot en un sol dia. Va ser molt tens, amb intercanvis duríssims entre el PP i l’oposició. La presència de Carlos Mazón enraria l’ambient. A més, Mazón havia pactat els termes dels comptes durant la setmana fallera, quan l’ex-president es trobava ja en una situació d’extrema debilitat política que li impedia, fins i tot, d’eixir al carrer durant la festa grossa de València. Vox li garantia la permanència en el càrrec en canvi de tot de concessions en l’anomenada guerra cultural: reducció d’ajudes a les ONG de suport a immigrants en situació irregular, retallada del pressupost de l’AVL, supressió de partides per a la memòria històrica, entre més, van demostrar que Mazón estava disposat a fer qualsevol cosa en canvi de romandre en el poder. El gran negociador d’aquell acord va ser el síndic d’aleshores, Juanfran Pérez Llorca.
Ara Mazón ja no és el president, però continua a les Corts. Pérez Llorca, que també va cedir a més peticions de Vox per poder accedir a la presidència de la Generalitat, sap que si vol aprovar un pressupost haurà de pagar un altre peatge.
