Opinió

Arxiu

19.11.2017

Closcadelletra (C): Esser viu és esser feliç

Avui Biel Mesquida publica el 'Closcadelletra' número cent


13.11.2017

Closcadelletra (XCIX): Replà de guerrer en els límits de l’extenuació

«Tot està tot dit i res no hi està. El fet de dir obri el lloc de l’instant. Trec de la meva irregularitat i el meu deliri els fruits d’un saber que ni jo conec.»


05.11.2017

Closcadelletra (XCVIII): Vull conciliar el foc i l'aigua, la lluita i la pau

«La llengua esdevé caliu, carbó ardent i amolla mots plens d’acció per obrir escletxes de lluita»


29.10.2017

Closcadelletra (XCVII): La veu és la música de l'esperit

«Parla’m de les veus, em demanes com si necessitassis un socors sobtat. Vull sortir del temps present una estona»


23.10.2017

Closcadelletra (XCVI): Per agafar coratge

«Escriure és vida mòbil, llosa que neix, aquest objecte errant entre el mot perdut, el cadàver sagnant, el fetitxe i els fems»


15.10.2017

Closcadelletra (XCV): A favor de la facultat de pensar

«El col·lega Hemingway deia una veritat: Quan les coses van mal dades, la literatura està en primera línia.»


08.10.2017

Closcadelletra (XCIV): Cal ser com l'aigua: no la pot ferir res

«Cerc el mateix però cada vegada diferent quan hi ha un cos que no és com els altres, estrany, gran, petit, malalt, sa, molt sexual o gens»


01.10.2017

Closcadelletra (XCIII): Allà on creix el perill, hi creix allò que ens salva

Com puc fer una topografia de les proves que hem de travessar?


24.09.2017

Closcadelletra (XCII): Cerc com un poeta xinès, Zhuangzi, la tranquil·litat en el desordre

«És perquè sé que l’ocasió és fugaç que estic totalment ocupat a veure el moment favorable»


17.09.2017

Closcadelletra (XCI): Cos i esperit en un camp magnètic de benestar

Que ens sàpiguen feliços, que ens hi vegin, que ens hi sentin, aquests filisteus anorreadors és la millor arma per desarmar-los, el ressort secret que pot anihilar-los.


10.09.2017

Closcadelletra (XC): Suscitar l’esperit de resistència

«I no podem subestimar mai la força i el coratge que injecta una revolta legítima!»


03.09.2017

Closcadelletra (LXXXIX): No és el temps que ens manca, sinó concentració

«Mir la mort de front i parl amb els morts perquè m’ajudin amb la saviesa dels que diuen allò que no vol sentir ningú»


30.07.2017

Closcadelletra (LXXXV): Tot és dedins

«Cap endins amb la saviesa del neurocientífic que m’ha contat que cap àrea del cervell no assumeix un rol central»


23.07.2017

Closcadelletra (LXXXIV): L’expressió del cos: lloc de coneixença

«Com puc escriure unes frases que jazzegin malenconioses, però d’una malenconia que duu en si mateixa el seu propi antídot, la seva pròpia serenitat?»


16.07.2017

Closcadelletra (LXXXIII): Ara no hi ha renaixença sinó desnaixença: vius i ungles!

«Esdevenim esclaus de cap i d’esperit com si no res!»


09.07.2017

Closcadelletra (LXXXII): El meteor de l’instant

«Els instants són els estels que formen el panotrama d’una vida»


02.07.2017

Closcadelletra (LXXXI): Escriure, escandir el temps

«La poesia odisseica ha estat un bon contraverí, un antídot, per a tanta pandèmia sense ritme, sense sentit, sense vivor humanera»


25.06.2017

Closcadelletra (LXXX): Jardí d’aurora

«Tot d’una cerc un antídot, un pensament actiu: L’amor és extremadament contagiós»


18.06.2017

Closcadelletra (LXXIX): Concentra't en el que compta!

«Podem practicar el discerniment d’una forma sàvia per sedassar la nostra existència?»


12.06.2017

Closcadelletra (LXXVIII): Com una mar d'espigues

«Mir aquestes quatre paraules de tant en tant per donar-me coratge»


04.06.2017

Closcadelletra (LXXVII): Imatges de cal·ligrafia

«Hi ha tants d’angles d’atac i tants de punts de vista sota els quals es pot considerar o descriure el món!»


28.05.2017

Closcadelletra (LXXV): Petjar fonaments profunds

«Amb el silenci de l’escrit vull fer sorgir en el món allò que no hi ha»


21.05.2017

Closcadelletra (LXXIV): Filosofia musiquera de finitud

«Imaginar és comunicar amb l’invisible, fer-lo venir, advenir»


15.05.2017

Closcadelletra (LXXIII): La terra i els temps pinten a totes

«Aquesta afuada remor de les capçades dels arbres que arrelen pel cel com un desfici sord»


07.05.2017

Closcadelletra (LXXII): Viure capes de mots damunt mots

«Escriure amb drippings de tinta i sang fluïda que faran néixer sensacions, mirades, angles, cares, sentiments»


Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €