Voldria ser com un albelló de maig a punt de rompre.

Voldria que els mots que escriuré et fessin espirejar els ulls i tremolar el llavi inferior.

Voldria, esvolategant unes grans ales blanques de frases airoses, fer fugir totes les idees negres que t’ataquen arreu arreu.

Voldria comptar-te el pas de la vida com un ancià rústic que et parla del temps de cireres, el temps de figues flor, el temps d’ametles, el temps de murtrons.

Fotografia: Jean-Marie del Moral.

Voldria tenyir les hores amb pintures rococó, on un bosc emboirat de calitja sorgeix en un camp ple de lliris blancs i perfumadíssims amb una llum crepuscular amarada de sutzures.

Voldria arrossegar-te dins les aromes del camp de blat verd que tremola per mor d’un ventijol que arriba dels turons llunyans on s’aixeca lentament una fumerola adormida.

Voldria que no et recordassis del camp de batalla que és el món ara mateix i que sabessis a les clares que llegir (o escriure, tant se val!) és dibuixar una porta damunt un mur infranquejable, i després obrir-la.

Voldria despertar-te les orelles amb el silenci del mar on entr a poc a poc per netejar-me de tanta d’immundícia, i allà dins la cala fonda ned entre els jardins de posidònies i les passejades dels peixos roquers que em miren amb la boca rodona i el gest poruc.

Voldria que pensassis amb mots plens de pau lluminosa, orejada i benèfica que pot ser joiós no ser més que pols com podria assegurar un filòsof amic amador de les rialles.

Voldria repetir-te aquella cançó de bressol, aquell vou-verivou, que sempre m’acompanya com l’alè saludable de mu mare, quan em cantava, amb la gargamella ocellenca, que alguns segons basten per viure eternament.

Aquest aire maternal em dóna la dolçor d’un nin adormit a la part de darrere d’un cotxe, la dolçor d’un sospir.  

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb