"Sense interès. Sense sorpresa. Els colors es destenyiran. Les formes s’erosionaran, s’enfadiran, es frenaran, s’enfonsaran."
És ver que els llibres vénen de la solitud, del silenci, de l’inconfessable, d’una ombra mòbil i gelosament protegida?
Don l’esquena per accedir a la regió nua de l’experiència interior en què les llàgrimes em demostren la veritat d’un mot
Voldria suscitar al lector aquest estat en què l’ull s’esvaeix en allò que l’orella recorda
L’opalescència de la xafogor no atura les veus ni les emboira, sinó que les clarifica com si amb aquell aire fumós les netejàs
Escric per robar alguna cosa a l’oblit, al temps
No t’havien dit mai que els que semblen imbècils ho són, més la meitat dels que no ho semblen?
"Hi ha dies en què sent el món completament inacabat i on cada cosa que existeix, perfecta i real, es revela en via de metamorfosi"
He estudiat el mal que m’ha ensenyat el bé, i la mentida que m’ha ensenyat la veritat./ Com puc viure el coratge de tots els instants?
Cal despullar la intimitat. / Cal trobar la fórmula íntima. / Per aquí va la genètica textual
Vull pescar algunes espurnes del temps d’una vida que facin llum, que desprenguin llum, que infectin de llum, encara que sigui llum negra
El ‘patchwork’ numèric, el món digital, duu promeses i opressions, es dibuixen més interrogants que respostes, més perplexitats que solucions
“De vegades, com ara que la llum ha canviat i el cel s’ha convertit en un planter de núvols entintats de carabassa, em ve un títol al cap que podria resumir una vida: el cementeri de les esplendors”
"Et podria contar que els meus llavis, que no tenen res a dir, conserven el dibuix del darrer mot que vaig pronunciar"
"Repetir-nos que el nostre temps no està tancat amb pany, que podem agafar temps, o deixar-lo, segons els atzars de les circumstàncies i les prioritats dels nostres desigs"
"Ador el buit. / Per això li vull fer una casa."
"Només els meus llavis guarden de tu aquest gust de sal i de llàgrimes"
"Com és que l'alteritat és al centre del que ens és més propi?"
"Una música tàctil m'embolica i podria caure dins un diàleg de sensualitats o dins un fester de flames"
"Em sent com si caminàs entre els annals d'una solitud, com si fos un home òrfic"
"O escriure també: fer la guerra és senzill, és tornar immòbils els essers animats, separar els peus dels braços i tornar els humans a la matèria"
"Que les paraules es facin carn és la meva recerca"
"L’infant es perdrà en el laberint de les cartografies del món. Cercarà en va, però de passada haurà nascut una veritat: el del coratjós homenet cercant desesperadament"
"El castell de flames s'ha esbucat, l'origen i la meta s'han fus, el misteri s'ha extingit, l'enigma s'ha perdut, he passat de la llum a la fosca"
"Si no feim viure aquesta potència del dedins les nostres bones intencions no arrelaran en l’acció"
