Quan no penses en gran, el món se’t fa petit
Es vol convertir la política en un debat absurd sobre les intencions íntimes de cadascú –com si no comptassen els fets, ni les trajectòries, ni els escrits ni els discursos
"Dic: si tan sols algú fos capaç de pensar d’una manera tan immediata com Cézanne pintava!"
"Un dia em vaig quedar cec, un horabaixa em vaig quedar sord, un vespre tornarem muts. L’alba resplendeix un instant i, tot d’una, la nit"
"Hi ha alguna cosa de molt íntima en aquest gest quasi banal que fa la dama quan es torca una llàgrima que no li acaba de caure mai"
"Vivim la major part del temps com si l’aire no existís"
"Quina tebior de l’aire damunt els llavis brunencs d’una terra solcada pel tractor que mostra les secretes ofrenes d’un ventre obert a les llavors benignes!"
"Torn a les vides minúscules, als avantpassats que feien feina dura, eren humils, vivien en condicions precàries, eren abnegats i molt humans"
"La societat global wallstreeteja pels descosits i, perquè hi hauria massa riscs, ja no conta ningú la història d’un humà escorxat per la catàstrofe moral que el travessa"
Avui he obert la finestra i he vist que l’arbre de l’amor estava estibat de floretineues liles
"Cal donar l’esquena als qui ens rebutgen, als qui ens mormolen, als qui ens traeixen, als hipòcrites i als falsaris!"
"I la pluja als camps esdevé invenció benèfica de verdors novelles que les ovelles devoren amb fruïció"
"Err molt de temps entre la devastació dels albons d’aquest hivern tardà que deixen l’era feta malbé de caramuixes florides"
"Transfigurar la realitat sense modificar-la com fan els vells mestres de la lletra fent servir mitjans d’una sobrietat extrema, un lirisme discret i una incansable preocupació per la fondària local"
"Escriure és avançar a les palpentes entre formes que no conec"
"Les ombres amb la seva fragilitat, amb la seva lleugeresa, amb la seva mobilitat ens revelen que tot irradia i rep ones rítmiques, que tot tremola"
"Entre aquest cel de sensacions apareix com una estrella fugaç un sinònim de delicadesa que m’obre les portes de la percepció de pinte en ample: Tacte."
"Pens: no et creguessis que em trobaràs com em deixares fa uns anys. El meu cap i el meu cos ja no són els mateixos."
"No sabies que aquesta pandèmia ha canviat les perspectives dels nostres coneixements i de les nostres accions i ha instal·lat en primer pla la incertesa dels sabers, dels poders i de les existències?"
"Som conscient que proposar una defensa apassionada dels matisos en aquesta era actual és anar contra corrent?"
"Qui pensa que l’art del temps no és una ajuda essencial per sofrir menys i repartir més?"
"He viscut, he respirat, he tocat, he passat gust, he menjat, he begut la rosa"
"Hi havia flames en l’aigua, un cel encès, tot en el meu entorn era una pira: hi veig pels ulls de les flames"
"El temps sortia dels rellotges i de les estacions, dels batecs i dels pensaments, s’allunyava i tornava, em bressolava i em cantava, era instantani i infinit"
"És com si em trobàs en el temps sense temps, instant etern, intemporal, consciència i testimoni del que és esser viu en el món"
"Hi ha mil i una formes de resistència per fer i per inventar. Potser una de les més difícils, de les més actives i contraverinoses és la rialla: cruiadora, explosiva, saludable, quirúrgica, sàvia..."
"I cal matar la mort a les totes. I cal dir ben fort que totes les morts (com els naixements) són unes fites essencials d’aquest cicle on la vida és el procés"