biel mesquida

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

He de començar per dir una veritat petita: el lledoner, que era el meu amic quan llegia i escrivia a aquesta taula de fusta, ja no hi és.

L’ha tallat aquest matí el jardiner.

Ha estat com un inici brutal de tardor cruenta: no han caigut les fulles una darrera l’altra, ha tombat l’arbre de cop.

Una catàstrofe que no formarà part de la Història i que vull documentar amb paraules adolorides.

Una metàfora ben viva d’aquests temps incerts: la desaparició d’un lledoner estimat.

El lledoner m’havia ensenyat la música de les fulles, el cant dels ocells, el pas de les estacions, un sentit de la llum.

Em va ensenyar aquella manera de deixar el temps refilar entre dos mots per donar-los cos, una ressonància.

Ara em sé el riu d’Heràclit. L’home d’aquest matí que sentia el xorrac del jardiner quan tallava el tronc no és l’home d’avui vespre que mira aquell buit d’absència del lledoner i escriu paraules nafrades i espirejants.

Ni serà l’home de demà que se’n recordarà de la feta.

Però sé que ara duc dedins el meu lledoner i no el podrà tallar ningú.

Repetesc fluixet el mot ‘lledoner’ tres cops i puc dir ben fort que cada paraula és una obra poètica que en fa molt de bé i molta de companyia.

Vaig obscur dins la nit solitària i pens en les aranyes.

N’hi ha unes que esperen al costat de la tela que han bastit. Queden molt dissimulades encara que de vegades són lluny de la seva presa.

Altres espècies d’aranyes reposen al centre mateix de la tela. Queden més exposades a la predació però es troben més a prop de les eventuals preses.

He vist que el gènere Tetragnatha es col·loca al centre de la tela i es dissimula amb molta d’habilitat sota una fulla o un branquilló que lliga a la tela per algun fil perquè el primer cop de vent no s’endugui el seu astut camuflatge.

En llatí els mots ‘inventar’ i ‘descobrir’ són sinònims.

I Plató deia que inventar, que descobrir era recordar. I Bacon afegia que si aprendre és recordar, ignorar és saber oblidar.

Ignoraré l’arbre venerable, el lledoner, perquè aquell buit en carn viva entre el garballó, el cactus i el drago no em faci més mal.

I recordaré un vers del poeta persa Hafiz: ‘M’enlair, la meva pols serà el que som.’

Un impacte de la bellesa, un xoc.

Renaixaré una altra vegada, una altra vegada i en un altre segle seré el poeta Hafiz.

La bellesa és una sensació física, alguna cosa que sentim amb el nostre cos; no hi ha regla per atènyer-la: la sentim o no la sentim.

Mentre escric sobre la poesia, l’absència del meu lledoner, la bellesa i les formes en què es disposen algunes aranyes sobre la tela, el jardí a les fosques ha començat a plorar.

És una polifonia alada, misteriosa, calma.

Les gotes d’aigua han despertat les bioquímiques d’uns bacteris dins els terrossos del jardí i a poc a poc m’ha envestit un perfum de terra banyada com si fos un núvol de música olorosa que em duu el sabor de la salut.

No passis pena si et prenen per boig. El personal no comprèn mai res de les intencions pures. Et diuen tanoca.

I fer intercanvi d’intencions pures és l’ofici més bell del món. No ho sabies?

Estar separat de qui estimes és el mal més dolent. No ho sabies?

Quan s’apaga una flama no desapareix. Subsisteix sota un altre estat. No ho sabies?

Per mor d’això el lledoner no s’ha extingit i segueix viu sota un altre estat. No ho sabies?

Aquests pensaments són vies de salut i força vital.

I, avui, les vies de salut i de força vital són més necessàries que mai.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.