closcadelletra

Cal girar-se, sense fatiga i sense atur, per tots els costats.

Cal cercar l’or del temps que cap tràfic financer pot fer servir.

Cal no limitar mai el nostre desig de llibertat.

Cal lluitar contra l’autolatria paralitzadora.

Cal acostar-se sovint a veure la font de la poesia i a beure-hi.

Cal mirar de front les flors del mal i la voluptuositat.

Cal viure imantat d’energia amistosa.

Cal seguir els llamps de l’amor que fan possibles totes les màgies quotidianes.

Cal estar atent als acostaments sobtats, a les clarors magnètiques del contacte, a la mirada dels altres.

Cal dirigir la nostra atenció per conèixer que estam connectats amb totes les parts de l’univers. I amb el futur i el passat.

Cal ser capaços, amb l’esperit sempre inspirat, de poetitzar-ho tot, d’ennoblir-ho tot, de vivificar-ho tot.

Cal recordar tothora que les coses més senzilles són les que estan més amenaçades.

Cal desenvolupar la capacitat d’afirmar i d’estimar, de lligar-se a les persones, als llocs, als objectes, a les formes de viure.

Cal practicar un riure major com el del Dant quan ens mostra la visió paradisíaca: ‘un riso dell’universo‘, una rialla de gust i d’il·luminació amb la humanal geologia, botànica i zoologia de l’univers sencer.

Ens pensam que estam desperts i dormim.

Ens pensam que sentim i estam fossilitzats.

Ens pensam que entenem i no sabem desxifrar el criptograma bategant de la vida.

Fotografia: Jean-Marie del Moral.

Ens pensam que la indecència ataca per tots els costats sense remei, quan podem donar fil a les qualitats senzilles i nostrades que van a la baixa, com la festa de viure, l’amistat, l’amor, la rialla, la curiositat, el coratge, la solidaritat, la compassió, la integritat, la tendresa.

Fa un dia de primavera en què la llum canvia cada estona, en què el vent s’aixeca i s’atura cada no-res, en què les muntanyes no es veuen entre el polsim del desert que arriba a tongades, en què els ocells no fan ombra quan passen per damunt el meu cap.

Voldria agafar totes les tonalitats de la música dels mots que m’envolten per dibuixar alguna cosa que s’assemblàs a una constel·lació reveladora dels temps difícils en què vivim i ens ajudàs a veure-hi més clar.

Un raig de sol.

La joia és la respiració de la terra.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb