Mir com la nit esborra les cases de la vila d’una en una, com la música retorna al silenci.

Sutge vellutat umpl el paisatge.

Apareixen dins les imatges del meu pensament un tassó d’aigua de Zurbarán, una xicra d’argent de Chardin, les arestes lluminoses de tres peres de Cézanne i una botella i un setrill de Morandi.

Són natures dites mortes però que alenen.

Quina diferència hi ha entre una imatge viva i una imatge morta?

El misteri de la transmissió de la vida, el misteri de l’encarnació, en pintura i en literatura és una llum.

Només crec en allò que em ve a l’esperit (no allò que sé, no allò que veig), només allò que dubt.

I creure-hi fins al punt de viure tenallat pel desig d’escriure-ho.

Clos dins la fosca no vull afegir res a la desesperació cap a la qual quasi tot, avui, ens arrossega.

Voldria preservar el no aparent sota l’aparent, l’amagat a l’interior del manifest, la negació en allò que s’ha afirmat, l’incomprensible envoltant la comprensió, l’inefable a través del discurs, el cos en l’incorpori, l’informe darrere la forma, el veïnatge dels contraris.

Escriure és sobretot difícil abans d’escriure.

Fotografia: Jean-Marie del Moral

Has de saber, hipòcrita lectora, amiga meva, que el meu temps no és el teu temps: no perdis la paciència si no trobes el rovell de l’ou, la polpa de la fruita, el dibuix de la contarella.

Hi ha dies que només et vull dir i repetir que el temps és present.

I que no ens en temem, no ens n’adonam, d’aquesta essencial presència.

Voldria que l’escrit fos com un reliquiari fang o un fetitxe songye o una deessa tàntrica del buit; objectes tots que contenen una gran càrrega d’energia, objectes de somni

Fer coses amb un no-res.

Retxes dins l’aigua.

Manuals d’aproximacions.

Complicitats morals.

L’arabesc d’una idea que no troba signe.

Insistir.

Perdre’t.

Donar cos al verb i inscriure l’esperit en la lletra.

Saber esperar.

Cal anar a cercar en un mateix.

La llum que hi ha en tu, és per aquí que cal cercar.

Percepció! Sentiment! (Sense excessos.) Misteri! Simplicitat! (Molta.) Audàcia! Fervor! (Sempre.)

Reencarnació de cada dia.

Inspirar.

Inspirar l’aire de bon de veres.

Expirar per treure les malures fondes!

Cada matí és un nou món!

Posar tota l’atenció en cercar el desconegut dins l’obscur i veure’l aparèixer fugitivament en el buit.

Recordar que només la vida és valuosa.  

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb