biel mesquida

Veig un mal que recorr els humans: la pèrdua de la percepció.

Veig molta memòria abstracta que barata l’única que val l’alegria: aquella que està encarnada en el cos.

La gent consumeix cos, un cos econòmic que no té cap relació directa amb els sentits.

L’individu no creu en allò que experimenta, sinó en allò que veu en les imatges, en el xum-xum dels mitjans implacables, en els papers socials que li imposen sense témer-se’n.

Desapareix la substància del record: la sensació, la mirada, el perfum, la carícia, aquests muscles de l’esperit amb els quals hi veim, hi escoltam, hi sentim.

El clixé, la insensibilitat, la llei, el rendiment, la pressa del treball, la respectabilitat, l’infern quotidià.

Com puc esmolar la sensibilitat?

Són quasi les sis del matí. És el final d’una festa d’aniversari. Aquí, a Foravila-sur-Mer, amb la serra de Tramuntana com a ciclorama, a l’ombra d’una casa maternal, dins l’espai civilitzat d’un jardí amb arbres antics, amb les clarors d’una lluna plena en eclipsi vermell, d’una garlanda de bombetes blanques, d’unes esferes de cera que encenen grocs daurats, un grup d’amics han celebrat el temps, han celebrat els anys d’un Amic, el temps ver d’un Amic estimat. Ho han celebrat amb aferrades pel coll i regals, amb brindis de sucs ardents i amb paraules plenes de records i tendreses, amb menjues delicioses, amb músiques i mirades, amb creuaments i entrecreuaments d’històries personals i úniques, amb l’alegria flamejant de les rialles que humor encén.

Són les sis en punt, quan es mostra en el matí, amb dits de rosa, l’aurora. Les muntanyes són blaves. Sent la respiració de la terra, l’alè del fang ple de danses i llavors, d’estremiments i algunes llàgrimes, de la llet viva de la tendresa humana.

Tota l’atmosfera té una tonalitat tranquil·la, és una foguera pacífica dels calius darrers d’un ritual de sentits, de sentiments, de sensacions i de savieses en carn viva.

Ador l’instant que em revela el calfred darrer abans de tancar la finestra i entrar dins la ressonància dels somnis.

Viure com sent el món.

Sentir el món en el fons de mi mateix.

Aprendre a sentir des de tots els cantons alhora.

Aquest temps que he descrit passa per l’instant, i es troba en posició de comprendre grans quantitats de temps.

Cal ser instant, sensació.

Carpe momentum, voldria viure.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.