Visc dins la contradicció.

M’agradaria trobar-me en aquell punt de l’esperit de què parlava mestre Breton en què la vida i la mort, el real i l’imaginari, el passat i el futur, el comunicable i l’incomunicable, l’alt i el baix deixassin de ser percebuts contradictòriament.

Entremig d’una vida social delirant en què els innocents són anihilats sempre seguit cal galvanitzar les nostres forces i partir a l’assalt del món dels malvats amb les armes més contradictòries: la saviesa, la poesia, la pau, la veritat, la joia, l’humor, la serenitat i el pensament en punt.

Els ametlers anit han tret flor. Els respir, els sent, els desenvolup en mi, els llegesc, els cant, els visc, els bec, els acaron, els faig meus.

Convoc tots els sentits en un sobrevol auster i una precisió que impulsa llibertats.

Meditació lenta i constant en una societat podrida, menjada, soscavada en els seus fonaments propis en què senyoregen la tirania legalitzada, l’ensenyament trepitjat, la gent desorientada, el liberalisme ferotge, la irresponsabilitat il·limitada, tot allò que hi pot haver al món de dissolvent i infecciós.

Fotgrafia: Jean-Marie del Moral.

Faig set poemes clandestins de seguit amb la immobilitat i la rapidesa com a claus. Per fer sentir el flux universal, la universal abraçada.

Mir les ones de pedra de la serra de Tramuntana molta d’estona.

Som la roca i som el torrent.

Som el detall i som la immensitat.

Som el núvol i som la terra.

Som l’instant i som l’eternitat.

Som el no-res i som l’infinit.

Si saps viure en el cos de les coses no tens necessitat de res pus que d’esser allà.

El paisatge és esperit.

L’esperit, a traves de l’alè, és paisatge.

La ressonància va més enllà de la paraula, no ho oblidis mai.

Si saps reconèixer en el trets més senzills la infinitat de les metamorfosis, la visió s’alliberarà i apareixerà l’essencial i la seva alegria interior.

Només l’ocell coneix el cor de l’hivern.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb