biel mesquida

Acab de mirar la lluna en forma de cella de princesa mora de les mili una nits i he pensat que la separació entre el dir i el veure es fa de cada vegada més gran.

Vivim dins un món de cada vegada més afàsic i més lloccomuner en què molta de gent té la impressió que ha vist moltes de coses.

I quan parl amb algunes d’aquestes persones que bravegen de tanta d’òptica, em tem que no han vist res. Són cecs i es creuen visioners.

M’han mirat com un estrany quan els assegur que el dir és la maquinària essencial que posa en marxa una visió més gran.

Se’m fa present l’experiència del Dant quan es trobava ple de terror davant el fet de poder perdre la vista.

L’experiència dantiana que amb el vers travessa els temps em diu que l’infern és de cada vegada més mut i petrificat, mentre que el paradís és  de cada vegada més treboliner i musical.

I en aquest assumpte cal implicar allò que darrerament defens com la medecina que cura tots els mals: la rialla de l’univers.

Fotografia: Jean-Marie del Moral.

La joia i la rialla i viceversa.

Hi ha una comicitat que tampoc no vull deixar de cantó.

Per mor d’això el Dant li va posar Comèdia i no és una tragèdia.

Escolt l’Argerich que fa una música que parteix davant d’allò que toca. Ella ja ha tocat el que toca quan ella ho toca.

Quan comença, recomença.

Per les llivanyes d’aquesta mestria avanç en un art de viure a cada instant amb només una mica de coratge.

No creguis que no sé la dificultat d’aquest aire de mots tan lleuger.

El temps feixuc que arrossegam.

Els aguts que eixorden i el volum esclafa la sensibilitat.

Els fossers dels matisos, els paralitzadors de l’erotisme, els baratillers de la màgia verbal, els apagadors de la ironia, els marxandos de l’estupidesa…

Cal adorar la veu: múltiple, profunda, àmplia, plena d’accents i de carícies, amb lentituds meravelloses i rapideses fulgurants.

La veu fràgil i antiga.

La veu estimada: l’eina carnal més a prop de l’ànima.

Torn de mirar la lluna i veig sense ulleres tres celles de princesa mora de les mil i una nits.

Tres princeses mores de les mil i una nits fan un ménage à trois.

Així de clar.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.