Som un bon escoltador dels consells de l'amic? Cal ser conscient quan t'aixeques, quan fas feina, quan menges, quan estimes, quan jugues, quan et colgues. La mestria de si mateix es troba aquí. ... Closcadelletra, Biel Mesquida

31.12.17

Closcadelletra (CV): Una visió instantània que no s’acaba

Els límits dels meus llenguatges són els límits del meu món propi. Allà on creix el perill, també hi creix el que ens salva. De cada lletra escrita aquí aprenc amb quina aviditat la meva ... Closcadelletra, Biel Mesquida

25.12.17

Closcadelletra (CIV): Endurir-nos sense perdre ni gota de tendresa

El paisatge de fons de les meves lletres és la lluita d'anys i anys, quasi puc dir segles, per les evidències. Ni els meus pre-socràtics, ni els meus moralistes del XVII i XVII francès, ni els ... Closcadelletra, Biel Mesquida

17.12.17

Closcadelletra (CIII): El començament és el verb

La neu a les muntanyes de la Serra, la fredor als cossos, el pensament que surfeja informacions de massacres i problemes per trobar un fil de serenitat. Veig el real en diferents cares, en perspect... Closcadelletra, Biel Mesquida

10.12.17

Closcadelletra (CII): Confessió davant una sala plena de gent

Ahir vaig fer una confessió personal davant una sala plena de gent. Hi havia això que ara es diu un públic transversal, però especialment una mala fi de joves amb la frescor oberta d’aquells que... Closcadelletra, Biel Mesquida

3.12.17

Closcadelletra (CI): Volem saber què és la nostra vida

I ens dirigim a l’art perquè ens mostri alguna cosa del que sentim. Aquella pintura d’un frare italià que retrata una Anunciació em diu fort i clar: benaventurat qui sent aquesta imatge perq... Closcadelletra, Biel Mesquida

26.11.17

Closcadelletra (C): Esser viu és esser feliç

Fa un sol net de novembre que convida a la contemplació dels nervis de les fulles dels caquiers, vermellterroses i benèfiques, just abans que caiguin. Voldria escriure amb el tret precís, l’en... Closcadelletra, Biel Mesquida

19.11.17

Closcadelletra (XCIX): Replà de guerrer en els límits de l’extenuació

Ho vull dir de bon començament: no m’atur. No m’atur de fer encanteris, lletanies, proliferacions, grafits, experiències de l’alè. Delir i sofresc i faig de voyeur amb molts de tons clo... Closcadelletra, Biel Mesquida

12.11.17

Closcadelletra (XCVIII): Vull conciliar el foc i l’aigua, la lluita i la pau

Entremig del daltabaix de les notícies que m’arriben per totes bandes i que em fan mal (que cerc quan no les tenc, quan no les escolt, quan no les trob; que devor, que m’encenen, m’indignen i e... Closcadelletra, Biel Mesquida

5.11.17

Closcadelletra (XCVII): La veu és la música de l’esperit

T’he dit: no estic mai segur d’allò que vaig, o no, a escriure. M’has contestat: Han passat tantes de coses! Tantes de coses belles i difícils, plenes de lluita i de por, de coratge i de co... Closcadelletra, Biel Mesquida

29.10.17

Closcadelletra (XCVI): Per agafar coratge

Escriure no és viure. Escriure és caminar damunt la corda fluixa sobre els abismes de la impotència, la mort i el silenci. Escriure és travessar deserts i conquerir terres ignotes amb eines ... Closcadelletra, Biel Mesquida

22.10.17

Closcadelletra (XCV): A favor de la facultat de pensar

Ho puc dir amb veu baixa: aixuxinetes. No és fàcil estimar. No és fàcil parlar amb l’altre. No és fàcil discernir. No és fàcil lluitar sempre seguit per valors humans, nobles, i de cada d... Closcadelletra, Biel Mesquida

15.10.17

Closcadelletra (XCIV): Cal ser com l’aigua: no la pot ferir res

La literatura permet afirmar la voluntat d’independència de l’individu. Repetia aquest pensament de Gao Xingjian mentre la claror al safareig era groga com les darreres fulles de les vinyes. A... Closcadelletra, Biel Mesquida

8.10.17

Closcadelletra (XCIII): Allà on creix el perill, hi creix allò que ens salva

No sé com dir l’experiència d’aquest nou pensament i sensorialitat del temps i de l’espai. Sé que seria precís inventar una llengua nova. Sé que seria precís trobar una dicció que p... Closcadelletra, Biel Mesquida

1.10.17

Closcadelletra (XCII): Cerc com un poeta xinès, Zhuangzi, la tranquil·litat en el desordre

I sota la pluja veig brillar el sol. I en les flames bec a la font fresca. I sense sortir de ca nostra, conec el món. I sense mirar per la finestra, sé el moviment del cel. He après, mo... Closcadelletra, Biel Mesquida

24.09.17

Closcadelletra (XCI): Cos i esperit en un camp magnètic de benestar

Record la idea d’un aforisme antic en què es deia que la pitjor ofensa per a un enemic és veure’t feliç. Això seria, en primer lloc, una metàfora bona que em reflecteix el clima de revoluc... Closcadelletra, Biel Mesquida

17.09.17

Closcadelletra (XC): Suscitar l’esperit de resistència

Conservar la calma entre els cervelltrèmols combatius per un cantó i les estultícies estatalitzades per l’altre, l’atmosfera de la lluita actual (la lluita de sempre), és la condició primera ... Closcadelletra, Biel Mesquida

10.09.17

Closcadelletra (LXXXIX): No és el temps que ens manca, sinó concentració

Em sent i em sé dins un territori movedís, passeig un camp de mines invisible sota els peus, la inclemència dels temps no em deixa arrecerar-me enlloc, hi ha esquerdes arreu arreu, no em pot rescab... Closcadelletra, Biel Mesquida

3.09.17

Closcadelletra (LXXXV): Tot és dedins

Arrossegar-me per la claror capvespral és un dels meus entreteniments més senzills. I cucavelejant per la muntanya russa de la festa de llums que s’esvaeixen m’arriben camades i dreceres que em ... Closcadelletra, Biel Mesquida

30.07.17

< Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent >