Era  un dia pesat.

Tota la nit havia estat opressora d’una forma intermitent. Vaig sortir espesses vegades a la barana del jardí.

Vaig beure aigua.

Respirava a batzegades mentre l’amenaça de tempesta m’estabornia.

Ones electròniques negroses devien fer matx.

Tot estava fet per agafar un bon constipat.

El matí feia voltes per la casa com una bèstia ferotge dins gàbia.

El temps feixuc.

Llegia un llibre que havia de contar la història d’’una dependència.

Un qualcú que s’esllanguia per mor d’un altre.

Petites fetes de cada dia, lligams imperceptibles formaven un encadenament ineluctable.

No sé si això és ver, si ho he somniat o potser ho he llegit.

Fotografia: Jean-Marie del Moral

En certs moments les escenes tenien la precisió d’allò més versemblant que no es troba ni en els somnis ni en els llibres.

Vull minar el terreny d’aquest escrit per poder moure’m lliurement, sense por.

Ho he dit i ho he repetit a voler: som un expert en il·lusions, apropiacions, trompe-l’oeils, falses citacions i d’altres efectes menors que m’han obert un herbei virginal a la provisionalitat de les afirmacions gaire estrictes.

La lectora ja sap que el silenci és una forma que m’ajuda a col·leccionar impossibilitats.

Les tresques més segures, les sap qualsevulla que hagi fet aquarel·la, són les que manquen.

Allò que subsisteix a través dels  segles no és la tonalitat d’una frase o el color novell d’una metàfora, sinó la passió que l’escriptor tenia en el moment d’escriure’ls.

La necessitat que en tenia.

En el Metropolitan Museum de Nova York hi ha un dibuix petit de Rembrandt que representa una dona que llegeix: el llibre no és més que la forma de les seves mans i del seus braços que l’aguanten; la seva inclinació, la comanda l’ull que es posa sobre el llibre.

Entens, a l’entrada de la tardor, la substància diàfana?

Podeu llegir el text recitat per Biel Mesquida mateix:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb