Gormand de temps

Closcalletra (XXII). Cada dilluns, Biel Mesquida a VilaWeb

Biel Mesquida
04.04.2016 - 09:25
Actualització: 04.04.2016 - 11:25
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

DSC_2391
Fotografia: Jean Marie del Moral.

Per a Esperança Camps, una valenta i noble dona que m’ha donat un exemple de dignitat en temps convulsos i miserables.

Quan em fer un esdeveniment brutal que no esperava, quan em sorprèn el cop terrible que no havia previst, em trob en un estat de xoc, de sideració, aficat dins l’estranyesa del present, en el fons de la intimitat de l’insòlit: profundament entotsolat.

El passeig per foravila és un dels bàlsams que faig servir per calmar el dolor, endolcir la ferida o fer sortir el blau. Entre la terra i el cel, entre els arbres i els ocells, entre les pedres i els clapers la memòria autèntica m’ataca com una recerca inacabable. Aquesta memòria autèntica em restitueix tota la potència d’un bell instant passat, l’olor d’una pell, el color d’una alba, la particularitat d’un encontre, el dringuejar d’una campana o la sonoritat d’un vers estimat. Aprenc l’art de sentir el món sense filtres ni interpretacions preservant el present d’una manera integral.

El dolor es converteix en el receptacle per caçar el temps que em llenega entre els dits com l’aigua. La ferida esdevé la matriu on puc acumular unes gotes de temps en estat pur com si fossin gotes d’un licor d’eternitat. L’atenció es dirigeix sobre tot el que sembla inútil: la forma d’una flor d’albó, una murada de xiprers, el color fosc dels núvols, l’olor d’uns fenolls, el refilar d’un sebel·lí, etc. Despull els objectes del filtre d’utilitat que hi posa l’homo faber, que se serveix de les coses per anar amb seguretat per la vida.

En aquesta acumulació de temps en el reservori de l’eternitat el que es dóna: la singularitat. Aquesta extrema singularitat es reconeix en la qualitat dels detalls: el gra d’una veu, el color d’una claror, el vellutat d’una pell, la vibració d’un so, tot un present eternitzat per la màgia d’un art de viure.

Donar carn als esdeveniments en l’eternitat del present és la meva tasca, ressuscitar la memòria del present: el record del present. Treball d’escriptura!

Que hi ha de més engrescador i enlairador que l’arribada de l’eternitat en el cor mateix del temps?

Escolteu Biel Mesquida com recita el text:

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €