08.05.2016 - 22:00
|
Actualització: 08.05.2016 - 22:16
On és la meva capacitat de concentració?
On és la teva capacitat de concentració?
On és la seva capacitat de concentració?
On és la nostra capacitat de concentració?
On és la vostra capacitat de concentració?
No veus com creix a les totes la docilitat als missatges que colonitzen els nostres espais interiors?
No te’n tems, com de cada cop més ens robotitzen i no ens deixen pensar amb el cos, sinó seguir les ginyes dels ‘gadgets’ tecnològics més senzills o més sofisticats?
No te n’adones, com ens arrabassen les competències inscrites en la memòria muscular i neuronal, tot un conjunt d’automatismes contraintuïtius necessaris per a habitar de veres el món?
No ets conscient que no ens deixen carburar intel·lectualment i ens distreuen amb experiències prefabricades?
No sents aquesta profunda lassitud per haver d’escollir alguna cosa que et provoca el creixement exponencial de possibilitats que t’obre la pantalla de l’ordinador?
Per què no et rebel·les contra la pressió d’aquestes invitacions que et susciten un efecte d’esmicolament íntim i et fan sentir una passivitat perillosa?
No has pensat mai que l’atenció és benefactora, un bé comú singular i preciós que el capitalisme vol acaparar?
Si no pots gaudir d’aquests instants fugaços en què atenys el luxe de la capacitat de concentració, no arribaràs a desplegar aquesta cosa fràgil que és la independència d’idees i de sentiments.
Si no pots sortir de tu mateix i ser absorbit per un treball gustós (adobar motos o orgues o rentadores, tocar jazz, fer costura o escriure un llibre, tant se val!) –la presa de consciència que pot fer cos amb el món en sentit propi–, no comprendràs que aquesta facultat, l’atenció, que ens relaciona amb el real, produeix un plaer que evapora l’esforç d’haver de fer sempre una tria, i et revela aquesta mescla aleatòria d’exaltació i de frustració que emana del cos a cos amb les coses.
L’atenció és una bona forma de resistir.
No m’atur de lluitar contra tot allò que destrueix la concentració i l’atenció. Cerc tactes i contactes!
[Tot seguit podeu sentir l’article de Biel Mesquida recitat per ell mateix.]
