Fotografia de Jean Marie del Moral d'un quadre del pintor Pedro Oliver.
Fotografia de Jean Marie del Moral d’un quadre del pintor Pedro Oliver.

Oh, la cal·ligrafia de la dansa de dona i d’ocell!

Circulació de dues figures que es nuen en un ordre perfecte: ocell i dona, dona i ocell creuen tendrums i ungles, plomissol i pell, bastó i forat en una coreografia febrosa, apassionada, satànica i contra natura que els fa alleugerir-se en un vol còsmic, terral i ple de les belleses dels orgasmes més entremesclats d’enlairaments i sospirs amb la bavor dels alens espessos que no s’acaben mai entre crits i refilars eixordadors.

Oh, el pol·len de la divinitat en flor!

Transfiguració del cos en ales, i viceversa, quan frenèticament la dansa es fa combat d’amor i sàdica representació de les forces més desfermades de la bèstia i de la dona adorant-se en la cruesa de la batalla que no s’acaba en cap interrupció d’embats i manxades, de convulsions i carícies. I a la mala hora de la negranit el somni amorós dura entre les acrobàcies d’un cos a cos embolicat amb les despulles del plaer.

Oh, les ales voladores dels núvols!

Com si les ales de l’ocell s’encenguessin amb flamarades lliures de tots els lligams del món i deixassin ginyes incandescents en el territori del cos de la dona en un aliatge passional on les plomes fonguessin sol i somni? Com si l’ocell-flama retornàs dins l’opacitat de la nit i amb la resplendor d’un llamp plomós que fuig ens deixàs entendre que la mort no és la mort?

Oh, morir d’amor és viure’n!

Suma tota de dos cossos confegits; la llengua color de rosella viva de l’ocell entra dins la boca sense dents de la dona amb moviments d’un diàleg mut; ella està oberta de pinte en ample pel desig, oberta als plaers que l’aleteig fa créixer, oberta a l’aventura dels plomatges, oberta al bec carner que arribarà al centre de la circumferència per donar la vibració exacta de la fusió completa.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb