L’huracà feixista, frenat a Alacant
Contra l'agressió a la llengua de tots, només hi pot haver la resposta de tots. Entendre això és clau per a la nostra supervivència com a poble
"El misteri d’escriure. I la màgia. Això no s’ha de perdre mai. Hi ha una part que no controles"
"Penso en com una mateixa imatge, tan petita, tan aparentment insignificant, pot voler dir dues coses tan diferents segons qui se la miri"
"M’aturo en 'On un instant pot ser com tot un any' i començo a entreveure els fils que van de la poesia de Miłosz al quadern de Skibinski"
Val la pena tenir alguna mena de radar per detectar quan les teves paraules amables no són ben rebudes, perquè no saps mai què passa, què viuen els de la taula del costat
"Escrivint pots ficar-te dins del pare, reviure amb ell els últims dies, mirar de recollir-los, d’entendre’ls, de donar-los un bastiment literari"
"Escric com si hagués de salvar la vida d’algú": ho llegia i se m’escapava el riure
"Passada la revetlla s’obre del tot la veda per fer que el silenci sigui tan sols un vague record d’una època pretèrita que enyorarem obsessivament dia rere dia"
"Fan falta llibres que facin aquest pas cap endavant i exposin com són (o com poden ser) les coses si s’és tolerant i respectuós, si l’amor està per damunt de tot"
“El món només es pot mirar així, a bocins, per peces, fragmentat, i després provar de compondre'n un puzle"
"Des de la taula on escric, veig un tros del balcó de davant, el que tinc més atapeït. De fet, és al revés: el tinc més atapeït perquè és el que veig des de la taula on escric"
"M’interessa això, precisament: que no m’ho donin tot tan cuinat, que els lligams entre els diferents ingredients d’un text no siguin tan evidents, tan visibles"
"És com quan demanen a un escriptor què pretenia escrivint aquell llibre; quina pregunta més impertinent. Has escrit més de dues-centes pàgines i te'n demanen un resum com qui pidola la resolució d'un enigma"
Cinc anys després, torno a repassar el meu tram de carrer, cercant-hi canvis i rastres de la pandèmia
"Per escriure, les narradores sovint necessitem tornar a sentir que tot és narrable"
"De vegades ser esquemàtic és el més respectuós"
"Els marges cada cop són més amples i el camí del mig, el centre que tothom defuig, es va fent estret"
"Enguany que les circumstàncies pandèmiques obliguen a fer uns quants canvis, val la pena prendre nota de quins podrien ser beneficiosos a llarg termini"
"Vés amb compte, hi ha gent que si et veu signar un pròleg ja et penja l’etiqueta d’expert"
"El punt de llibre va néixer fa sis segles com a crossa de la memòria"
"I sents enveja també per la capacitat que té d’escapar ella com a autora mentre dibuixa i escriu, de fer-te escapar a tu també mentre la llegeixes i la mires"
"Com s’escriu sobre una pel·lícula sobre la qual no s’hauria de dir res de res, però que voldries que veiés tothom?"
"Ho diu la Miralles: 'L’art, com més senzill, més lectures hi pots arribar a trobar', i el camí cap a aquesta senzillesa és llarg"
"Per què hem vingut? El text, totes les que escrivim, el coneixem per força. No hi pot haver cap dona que escrigui i que no conegui aquest text de la Woolf"
"He tingut tantes vegades la sensació que havia de demanar perdó per ser dona i jove i pretendre escriure o traduir o tan sols corregir literatura"
"Només tenen això, els ho han pres tot, als que avui són joves, i només els queda posar-hi el cos, la veu, els crits i la ràbia"