Una França que ja no existeix es regira contra el català
La batalla dels batlles per la llengua exemplifica que hi ha conflicte, un conflicte obert, irreductiblement nacional, entre França i Catalunya. Que continua
Enguany el premi fa tretze anys i alhora se celebra el centenari del PEN Català
Hi ha tanta intel·ligència en la producció d’aquesta sèrie, que tot i que cou i remou i hi ha vegades que acabes encongidíssima al sofà, necessites veure-la
Woolf va veure les pomes de Cézanne i va proposar-se fer el mateix en literatura
Hem quedat que Canosa ja escrivia per a adults abans, el que passava és que no us n’havíeu sabut adonar, alguns
Llegir en veu alta, o més ben dit, escriure en veu alta, o sigui, reproduir la llengua parlada en la literatura. No hi ha res que m’entusiasmi més que trobar bons diàlegs en una novel·la
Temps per pensar: això demana la prosa de Cristina Garcia Molina, tant de temps com puguis, que no el perdràs
Els llibreters de vell hi han sigut sempre i s’ocupen dels llibres quan la resta ja ens en despreocupem, quan ja ningú no els vol: no es mereixerien una secció en algun raconet dels mitjans?
A escriure se n’aprèn llegint, per això, si em volgués posar estupenda, diria que totes les escoles d’escriptura haurien de ser, en realitat, escoles de lectura
Aquell cap és de Lenin!, per poc que un parell de pomes en deixin entreveure la punta del nas, la cua d’ull, un tros de cella, qualsevol veurà que en aquella bicicleta hi viatja el cap de Lenin
Recordar per construir, recordar per enfocar amb la llum cap endavant sabent què tenim darrere, recordar així, com ho fan aquestes dues autores que goso dir que gràcies a mi ara són amigues, col·legues de llum
Per això rellegim: hi ha el gust de tornar a un lloc conegut, i hi ha el repte de veure-hi coses noves
Ho preguntes amb la sensació d’acabar-te de calçar un passamuntanyes al cap per entrar en un banc a buidar-ne la caixa forta: “que pagueu alguna cosa?”
Comparant les obres de Barnes i Rooney he pogut fixar-me en una peça clau d’aquest com: el temps, el moment des d’on decideixes narrar la història, i com això n’afecta la lectura
Sé que tots els que teniu gat (o gos o...) fareu que sí amb el cap quan digui que tenir un animal a casa és com aplicar-se pols d’or a les esquerdes, fins i tot a les que no sabíem que teníem...
Quan dic que és per a tots els públics no hi llegiu ni mig mil·ligram de condescendència, aquest llibre és per a tothom, cadascú hi trobarà les seves coses
Els mondamnats som gent que hem estat ferida pel món, el món que ens envolta ens ha ferit, i no parlo de traus, talls o rascades, ens belluguem, ja ho deus intuir, dins l’ànima, avui, aquí
No entenc que el Departament d’Educació i el de Cultura no s’hi hagin posat seriosament, encara; seria una activitat de foment de la lectura senzilla i econòmica, perquè la infrastructura ja està feta i qui se n’ha d’ocupar ja el tenim contractat
Entre anar a passar un examen i venir contestat de casa, just al mig, hi ha l’actitud adient per anar a ser entrevistat
No ets rica. Ho acceptes i no hi dónes més voltes. Sort que t’ho han dit, ara ja ho saps. Llavors comences a repassar com té col·locat el sofà la gent que coneixes...
I arriba la meravella, perquè si t’agrada llegir Ginzburg i t’agrada llegir Gornick, llegir Gornick llegint Ginzburg és el súmmum, no t’ho puc explicar
És el que tenen de vegades les frases, que les comences llegint al paper i de cop i volta ets lluny i la novel·la continua oberta de bat a bat a la teva falda, confiant que hi tornaràs
I respires, respires i agraeixes que tot comenci quan ja s’ha sortit de l’armari i se centri en el que tots els adolescents del món tenen al cap tot el sant dia, els atregui qui els atregui: l’amor
Estic a punt de saber que la dinyaré per un puto càncer i encara he de llegir originals de joves entusiastes que podrien ser fills meus
L’adolescència sencera és una lluita i un joc de seducció amb la incomoditat, una incomoditat que creus que se n’anirà quan travessis aquest desert de dubtes i provatures, però que a mesura que t’acostes al final t’adones que no se’n pensa anar
“S’ha de partir sempre de la idea que ens llegeix algú intel·ligent, se’n diu respecte.”