Tina Vallès
Arxiu
27.03.2020
Kiwis
Monòleg al supermercat amb guants de plàstic
19.03.2020
Confinament sense sucre
«—Vés al balcó. / —És que hi ha els veïns. / —Millor: els saludes i fas vida social. T’animarà. / —Vull veure algú més. / —Skype. / —Com és que no estàs nerviós, tu?»
12.03.2020
Ens passa a tots alhora
«És impossible escriure sobre una altra cosa aquests dies, quan tens el cap ocupat amb aquesta trama d’intriga, terror i histrionisme que resulta que és cent per cent real i passa de debò aquí mateix i a tot arreu»
06.03.2020
La setmana lila de Newton
«Es podria intentar reescriure la vida de Newton donant a aquestes tres dones totes les possibilitats que tenien els homes de la seva època i veient com hauria canviat la història»
27.02.2020
Els escriptors s’escriuen
«No sé si en un futur es publicarà la correspondència dels escriptors d’ara, que passa inevitablement pel correu electrònic i potser per la missatgeria instantània i hi pot haver qui cregui, erròniament, que perd consistència...»
14.02.2020
Només es pot tornar amb la ficció
«Alguna vegada m’he preguntat què passaria si truqués al timbre i els demanés de passar un moment a veure la casa per dins un últim cop»
06.02.2020
Cova i guaret
«Que la pàgina respiri, que el cap se’t ventili, que les paraules descansin i s’airegin a sol i serena. L’eina més valuosa de qui escriu és la paciència»
30.01.2020
S'hi arriba llegint
«Ray Bradbury deia que no cal una educació universitària per ser escriptor, que ell 'vivia' a la biblioteca i que s’hi va 'graduar' a vint-i-vuit anys»
23.01.2020
Quant et paguen per un llibre?
«Serà la pregunta que et voldràs tornar a respondre per a tu mateixa i que aniràs polint fins que la resposta quedi suau i rodona»
16.01.2020
Les cassets com a refugi
«Connectàvem així, la música ens unia en grups, creava uns lligams més forts que les paraules, que els gestos, les notes com parets d’un refugi indestructible»
09.01.2020
Si m’ho permeteu
«Em preocupa més el to que fem servir quan fem correccions que no se’ns han demanat, com ens immiscim en la vida dels altres per dir-los com han de parlar o escriure»
02.01.2020
Nadal segons Greene, l’any segons Nin
«Viuríem una mica més consolats si assumíssim les imperfeccions i les asseguéssim a taula amb nosaltres, en lloc d’amagar-les sota les estovalles»
26.12.2019
Conte de Nadal
«Ella mira al buit, a la foscor del públic, buscant un no-res que la concentri i li faci oblidar que és el centre d’atenció»
19.12.2019
Nadal ple de forats
«Penso en el Nadal ple de forats que tenim tots, perquè tots hem perdut gent. Em demano com es tapen aquests forats, si és que s’han de tapar, si no necessitarem veure’ls sempre, o com ens ho farem»
12.12.2019
El poder dels menors
«La ema que per als mena es difumina fins a desaparèixer i cedir tot el lloc a la e d’estranger, en el cas de Thunberg pren una força descomunal que és utilitzada en dos sentits del tot antagònics»
05.12.2019
Tres butaques, dotze butaques
«I m’adono que hi estem castigats, que els del Grup Balañà reserven el pitjor espai del seu local per als que volem que els nostres fills vegin cinema en català»
28.11.2019
El sentit de ser artista
«El primer emprenedor segur que va ser un artista»
21.11.2019
Els marges de Paolo Pellegrin
«Pellegrin camina pels marges i ens els ofereix perquè els vegem i ens els expliquem amb la mirada»
14.11.2019
L'endemà de les eleccions sempre és dilluns
«Els meus pares seguien l’escrutini, però no els hi anava gaire la vida; no en parlaven gaire, de política»
08.11.2019
Tots els mecanismes
«Podria provar d’explicar no tant com es fa una correcció sinó què es pensa i què se sent quan es corregeix»
01.11.2019
Avís de color fang
«Aquest color de fang desolador és un avís que convé que no oblidem: vivim en un estat d'emergència climàtica, el Francolí ha crescut per venir-nos-ho a dir»
24.10.2019
Crònica d'un pollastre a la delegació del govern
«Llavors caus que els altres també miren i que potser veuen en tu algú que va a bloquejar la delegació i fins i tot et troben perillosa, i t’espolses aquesta idea del cap perquè fa riure..., fa riure, d’entrada, però després fa por»
18.10.2019
Som i són persones
«Cal fer l'esforç de continuar considerant-los persones a tots, de no treure'ls de sobre el pes d'aquesta responsabilitat»
10.10.2019
La llibertat damunt les celles
«El front. L’espai damunt les celles. Allà seran sempre lliures. Això és l’únic a què aspiro de debò»
03.10.2019
No faig ressenyes (però sí que en faig)
«Dins del sobre hi ha una novetat editorial que no conec i que em mirarà amb pupil·les dilatades i boqueta de pinyó perquè li faci un lloc al meu espai setmanal, aquest on sou ara»
