Tres lliçons d’una nit per a la història de València
La vella tàctica de dividir-nos, als valencians, aquesta vegada ja no els ha servit. I això, potser, és la notícia principal d’aquesta nit per a la història del País Valencià
"Aquesta setmana he comès l’error de dir-li a una col·lega que d’això-se’n-podria-fer-una-novel·la"
"I llavors penso en la meva mirada privilegiada que es fixa en aquests detalls perquè tinc porta i claus i llit i sostre i demà"
"És ben bé un moment d’aquells que expliquen el cuc de l’escriure, i un cop més Poe ho fa magníficament i amb ben poques paraules, que per això és un mestre del conte –el mestre"
"Els llibres mòbils són, posem-nos pomposos, grans incitadors de la relectura. Perquè llegir va més enllà de la lletra, això ja ho sabem, oi?"
"No vull fer un escrit etern ni tampoc vull excusar ningú, així que deixo aquesta pinzellada aquí i que cadascú en faci el que pugui o vulgui"
"Dickinson va prescindir de l’exterior, de la gent, de l’amor, de tot, i això vist des d’ara és per començar sorprenent i tot seguit fa rumiar"
"El que escriguis, si tot va bé, s'explicarà tot sol en mans del lector, que també té, si tot torna a anar bé, imaginació"
"—No han passat ni cinc minuts i ja surten les dues ratlletes. —Dues ratlletes què és? Positiu!? —...S...í... —Què!?"
"L’editor et proposa que rebaixis el to del text perquè 'els nens no ho entendran', sense adonar-se que rebaixant-lo sí que acabarà passant que els nens no entenguin un text com aquest, però passarà per culpa nostra"
"No us imagineu Espinàs davant d’un portal de Barcelona i Perec davant d’un de París fent exactament el mateix ‘exercici singular de disciplina’ simultàniament?"
"Si ho trasllades a qualsevol altra feina o disciplina artística potser s’entén millor, però és cansat haver de fer sempre aquests símils per fer entendre que la feina d’escriure s’ha de prendre seriosament"
"Miri amunt, jo li diria, miri amunt, senyora, aimia!, que és l’home estàtic qui té davant dels ulls."
"Si cada dia que passa la llengua recula un pas i els únics que li fan costat som una colla de catalanoparlants perpètuament emprenyats i en guàrdia, on anirem a parar?"
"La intenció és el que compta (i conta)? Què fa que un conte sigui un conte de Nadal?"
"Entenc (és un dir) que li volguessin vetar el discurs: proposava canviar el món a partir dels nens!"
"A la vida tot no encaixa com un puzle, i de vegades la ficció vol reflectir precisament aquest desencaixament o bé crear-ne un de nou, per què no"
"Què hauria pensat el mestre Poe –i Briggs!– si hagués assistit a la xerrada de Cadenes i Todó?"
"Els traductors també llegeixen i de vegades hi ha editors que se’ls escolten"
"Si passes el primer moment de reacció i continues fent-te preguntes, arribes a un laberint, fins i tot un camp de mines, el de com informar sobre això sense fer més mal a la víctima"
"Prepareu-vos. / Perquè el fred que ens ve / ve de dins", diu la poeta Alba Camarasa
"Calen llibres que abastin tots els colors i els tons, que obrin i obrin i tornin a obrir les ments dels més joves perquè de debò creguin que és cent per cent possible ser lliure sexualment i que per ser-ho és del tot indispensable que ho siguin també tots els que t’envolten"
"Ni tan sols al supermercat, comprant pa, formatge, vi i productes de neteja, som tots iguals, ens tracten igual"
"... si és que realment la creació i la recerca es poden separar, si no és que s'entortolliguen sempre, tant si escrius poemes com si investigues fenòmens de la natura..."
Gorga bada, camina, observa, es distreu, remena llibres i tot plegat la manté en un estat de lucidesa ociosa gairebé encomanadís
Hi ha tantes maneres d’escriure contes (i de llegir-los) que intentar atrapar-ho encara que només sigui a grans trets sempre serà, afortunadament per al gènere, una empresa impossible