El 155 de Luxemburg a la comunitat autònoma que es diu Espanya
Espanya continua convençuda que és un estat, com ho era abans, i ara es troba que ja no ho és
Tina Vallès
Arxiu
11.06.2020
Els verbs del morir
«El verb morir té una infinitat de calaixets a dins, hi caben totes les morts, és el verb més adient sempre»
04.06.2020
Memòria de polígon
«Als polígons, i als seus marges, també hi ha una història que es pot contar, que es pot escriure, que mereix tantes lletres com el més bucòlic dels mons»
28.05.2020
L'escola a casa dels privilegiats
«Ens hi juguem molt més que avançar o no avançar matèria: aquesta divisió entre uns nens i uns altres va en contra dels drets humans»
21.05.2020
Això s’ha d’escriure
«Li brillaven els ulls quan em deia que no era cap història del passat, allò, que aquella noia era gairebé de la meva edat i que el que explicava era present, acabava d’ocórrer, encara fumejava, i s’havia d’explicar»
14.05.2020
El nostre quilòmetre de cada dia
«Se’m va glaçar l’espinada el dissabte abans de la primera sortida, quan vaig mirar quina distància hi havia entre casa i l’escola: quatre-cents metres. Llavors un quilòmetre fins on ens duria? No gaire lluny»
07.05.2020
Ens falten gestos
«Em torno una exageració de mi mateixa quan m’emmascaro. Em sento parlar i em faria callar, però veig que ningú més se’n sorprèn, que anem cap aquí»
30.04.2020
La quantitat de te depèn de la tassa
«Tothom sap la tassa que té i el te que vol i amb una cosa i l’altra ha de saber trobar l’equilibri per no quedar-se amb set ni que la tassa vessi»
23.04.2020
La meva amiga llibretera
«La meva amiga llibretera té una bona colla de gent al darrere que se l’estima i li dóna suport sempre que cal, que celebra els seus èxits i la consola quan vénen mal dades»
16.04.2020
El senyor Gargamel i els nens en bombolles de sabó
«Al senyor Gargamel els nens li fan nosa: fan soroll, jo no he escollit tenir-ne, no sé per què he d’aguantar els nens dels altres, criden massa, ara per què salten, ara per què canten...»
09.04.2020
Un edifici confinat amb Judy Garland
«La primera veïna que hi topa, la del tercer segona, s'espanta tant que tot de tomàquets, mongetes i pastanagues acaben escampats als peus de l'artista»
02.04.2020
Aquesta gota d’ambre d’ara
«Vull saber quina olor fa aquesta incertesa, a quina olor associarem el record d’aquests dies quan ens mirem aquesta gota d’ambre d’ara des del futur»
26.03.2020
Kiwis
Monòleg al supermercat amb guants de plàstic
19.03.2020
Confinament sense sucre
«—Vés al balcó. / —És que hi ha els veïns. / —Millor: els saludes i fas vida social. T’animarà. / —Vull veure algú més. / —Skype. / —Com és que no estàs nerviós, tu?»
12.03.2020
Ens passa a tots alhora
«És impossible escriure sobre una altra cosa aquests dies, quan tens el cap ocupat amb aquesta trama d’intriga, terror i histrionisme que resulta que és cent per cent real i passa de debò aquí mateix i a tot arreu»
05.03.2020
La setmana lila de Newton
«Es podria intentar reescriure la vida de Newton donant a aquestes tres dones totes les possibilitats que tenien els homes de la seva època i veient com hauria canviat la història»
27.02.2020
Els escriptors s’escriuen
«No sé si en un futur es publicarà la correspondència dels escriptors d’ara, que passa inevitablement pel correu electrònic i potser per la missatgeria instantània i hi pot haver qui cregui, erròniament, que perd consistència...»
13.02.2020
Només es pot tornar amb la ficció
«Alguna vegada m’he preguntat què passaria si truqués al timbre i els demanés de passar un moment a veure la casa per dins un últim cop»
06.02.2020
Cova i guaret
«Que la pàgina respiri, que el cap se’t ventili, que les paraules descansin i s’airegin a sol i serena. L’eina més valuosa de qui escriu és la paciència»
30.01.2020
S'hi arriba llegint
«Ray Bradbury deia que no cal una educació universitària per ser escriptor, que ell 'vivia' a la biblioteca i que s’hi va 'graduar' a vint-i-vuit anys»
23.01.2020
Quant et paguen per un llibre?
«Serà la pregunta que et voldràs tornar a respondre per a tu mateixa i que aniràs polint fins que la resposta quedi suau i rodona»
16.01.2020
Les cassets com a refugi
«Connectàvem així, la música ens unia en grups, creava uns lligams més forts que les paraules, que els gestos, les notes com parets d’un refugi indestructible»
09.01.2020
Si m’ho permeteu
«Em preocupa més el to que fem servir quan fem correccions que no se’ns han demanat, com ens immiscim en la vida dels altres per dir-los com han de parlar o escriure»
02.01.2020
Nadal segons Greene, l’any segons Nin
«Viuríem una mica més consolats si assumíssim les imperfeccions i les asseguéssim a taula amb nosaltres, en lloc d’amagar-les sota les estovalles»
26.12.2019
Conte de Nadal
«Ella mira al buit, a la foscor del públic, buscant un no-res que la concentri i li faci oblidar que és el centre d’atenció»
19.12.2019
Nadal ple de forats
«Penso en el Nadal ple de forats que tenim tots, perquè tots hem perdut gent. Em demano com es tapen aquests forats, si és que s’han de tapar, si no necessitarem veure’ls sempre, o com ens ho farem»
