El PSOE i els moviments orbitals de l’independentisme
ERC primer i Junts de fa un any es troben atrapats en l'òrbita del PSOE. Que hi haja símptomes de voler-se'n escapar és una bona notícia per a tots
«Vull saber quina olor fa aquesta incertesa, a quina olor associarem el record d’aquests dies quan ens mirem aquesta gota d’ambre d’ara des del futur»
Monòleg al supermercat amb guants de plàstic
«—Vés al balcó. / —És que hi ha els veïns. / —Millor: els saludes i fas vida social. T’animarà. / —Vull veure algú més. / —Skype. / —Com és que no estàs nerviós, tu?»
«És impossible escriure sobre una altra cosa aquests dies, quan tens el cap ocupat amb aquesta trama d’intriga, terror i histrionisme que resulta que és cent per cent real i passa de debò aquí mateix i a tot arreu»
«Es podria intentar reescriure la vida de Newton donant a aquestes tres dones totes les possibilitats que tenien els homes de la seva època i veient com hauria canviat la història»
«No sé si en un futur es publicarà la correspondència dels escriptors d’ara, que passa inevitablement pel correu electrònic i potser per la missatgeria instantània i hi pot haver qui cregui, erròniament, que perd consistència...»
«Alguna vegada m’he preguntat què passaria si truqués al timbre i els demanés de passar un moment a veure la casa per dins un últim cop»
«Que la pàgina respiri, que el cap se’t ventili, que les paraules descansin i s’airegin a sol i serena. L’eina més valuosa de qui escriu és la paciència»
«Ray Bradbury deia que no cal una educació universitària per ser escriptor, que ell 'vivia' a la biblioteca i que s’hi va 'graduar' a vint-i-vuit anys»
«Serà la pregunta que et voldràs tornar a respondre per a tu mateixa i que aniràs polint fins que la resposta quedi suau i rodona»
«Connectàvem així, la música ens unia en grups, creava uns lligams més forts que les paraules, que els gestos, les notes com parets d’un refugi indestructible»
«Em preocupa més el to que fem servir quan fem correccions que no se’ns han demanat, com ens immiscim en la vida dels altres per dir-los com han de parlar o escriure»
«Viuríem una mica més consolats si assumíssim les imperfeccions i les asseguéssim a taula amb nosaltres, en lloc d’amagar-les sota les estovalles»
«Ella mira al buit, a la foscor del públic, buscant un no-res que la concentri i li faci oblidar que és el centre d’atenció»
«Penso en el Nadal ple de forats que tenim tots, perquè tots hem perdut gent. Em demano com es tapen aquests forats, si és que s’han de tapar, si no necessitarem veure’ls sempre, o com ens ho farem»
«La ema que per als mena es difumina fins a desaparèixer i cedir tot el lloc a la e d’estranger, en el cas de Thunberg pren una força descomunal que és utilitzada en dos sentits del tot antagònics»
«I m’adono que hi estem castigats, que els del Grup Balañà reserven el pitjor espai del seu local per als que volem que els nostres fills vegin cinema en català»
«El primer emprenedor segur que va ser un artista»
«Pellegrin camina pels marges i ens els ofereix perquè els vegem i ens els expliquem amb la mirada»
«Els meus pares seguien l’escrutini, però no els hi anava gaire la vida; no en parlaven gaire, de política»
«Podria provar d’explicar no tant com es fa una correcció sinó què es pensa i què se sent quan es corregeix»
«Aquest color de fang desolador és un avís que convé que no oblidem: vivim en un estat d'emergència climàtica, el Francolí ha crescut per venir-nos-ho a dir»
«Llavors caus que els altres també miren i que potser veuen en tu algú que va a bloquejar la delegació i fins i tot et troben perillosa, i t’espolses aquesta idea del cap perquè fa riure..., fa riure, d’entrada, però després fa por»
«Cal fer l'esforç de continuar considerant-los persones a tots, de no treure'ls de sobre el pes d'aquesta responsabilitat»
«El front. L’espai damunt les celles. Allà seran sempre lliures. Això és l’únic a què aspiro de debò»