Aquesta nova “era de les fronteres difuses”
El món d'ahir es va acabant i el d'avui ja no respon a les regles que crèiem comunes. Hem entrat en un món patrimonialista, de presidents-reis i insensible a la democràcia i a la voluntat dels pobles
«El mercat que obre avui és un altre, de l'antic, en tots els sentits, només en té la carcassa»
«Deixar de demonitzar l'alumne-client per posar-se a la seva pell seria un primer pas interessant que no sé si tothom fa o està disposat a fer»
«El cap d’un escriptor és una cambra de mals endreços que conté totes les peces per ‘muntar’ una novel·la»
«Anar afegint pedaços a un cobrellit de 'patchwork' que si tot va bé acabarà sent el mapa amb què ens taparem de vells, quan el fred ficat ja dins dels ossos ens obligui a no bellugar-nos més»
«Aquesta manera de ser que l’únic que demana és un joc diferent de distàncies i permisos»
«La imitació és el motor de l’originalitat»
«Escriure no és una tasca diplomàtica. No hi hauria d'haver lloc per a l'amabilitat a la novel·la, qui es perdi que s'emprenyi, que per això estem farcits de sang i no de cacauets»
«Rellegir ‘Anna K.’ ara que la novel·la fa divuit anys em feia por»
«Il·luminats només per les llumetes de dins del cotxe i pels fanals ataronjats que ens fan una reverència eterna a banda i banda de l'autopista»
«Atorgàvem a la calma uns poders que no té quan hi ha ràbies diferents en joc, quan no tothom entén el mateix per cada paraula que surt al diccionari»
«Li va semblar que deu dies abans del dia més clau per al país era la data perfecta per revisar-se l'òrgan on concentra es podria dir que més del cinquanta per cent de la seva catalanitat»
«Nosaltres els emboirats somiem dies clars, i mentre no arribin no farem veure que la boira no hi és»
Una veïna que el dia 1 d’octubre va descobrir que hi ha veritats que arriben força després de dir-les: les pors són «menys pesades si es comparteixen».
«És molt difícil escriure sobre aquests dies. És massa aviat per a tot»
«Què passa quan tornem de Bolonya i els dies de la fira ⎯o sigui: l’èxit de la LIJ catalana a Europa⎯ queden cada cop més enrere? Què passa aquí després d’allò d’allà?»
«Quants segles vam poder viure sense butxaques?»
«On viuries, en un món on només es pogués llegir, o en un món on només es pogués escriure?»
«He arribat a un punt que ja em pregunto seriosament si el fet de ser clarament alt ⎯o clarament baix, o ni l'una cosa ni l'altra⎯ afecta de cap manera l'escriure»
«És un mirar sense observar atentament, un mirar que es gira cap endins de seguida que, com diria Laia Montserrat, abandono 'l’estat d’alerta per entrar en la confiança'»
«Qualsevol dia ens poden sorprendre amb un especial Pujol a l'altura del que van dedicar a Castro l'any passat, amb els pros i contres ben endreçats a cada banda de la pantalla i una visió de conjunt del que va ser el pujolisme en uns altres sis minuts gloriosos que a casa veurem en família»
«Aquells infants maltractats que són els de Dickens, però traslladats a l’Escala i escrits per una dona que necessita explicar-se i gairebé disculpar-se per escriure sobre el costat fosc de la vida»
«No hi ha més intenció que la d’explicar-se, els uns, i escoltar, els altres, i crear entre els uns i els altres un vincle oral, un lloc comú on puguem tornar quan ho necessitem»
«Hi ha gent que busca llibres que facin que els nens mengin verdures, que no tinguin malsons, que acabin els deures... I sabeu què? Els troben. Aquests llibres existeixen. En podríem dir autoajuda infantil, i és l’escalafó més baix del sector editorial.»
«De debò que ho trobeu normal? El vigilant, les tres parades, aquesta gent que sembla que no ens vegi...?»
«Tot i que el Parlament va reclamar-lo i va resoldre que s'havia de cedir al Museu d'Història de Catalunya, actualment sembla que ningú sap on para el garrot vil que va matar a Salvador Puig Antich»
«Però no és tanta la gent que sap que els llibres es corregeixen, i encara en són menys els que saben que els llibres es corregeixen... més d’un cop (salutacions cordials als que ho descobriu ara mateix, per a vosaltres és aquest article)»
«Són moltes les coses que fem amb música, fins i tot escriure. Però on queda la música si el cap està ocupat escrivint?»
«Si volem lectors amb criteri, urgeix una campanya per actualitzar, reformar, polir i fer lluir les biblioteques de les escoles i els instituts»
«Per això tenim els clàssics, per fer-los servir d’ulleres per mirar el present i provar d’entendre’l»
«Tots ens aturem de viure als dotze anys», va dir la Rodoreda
«Per al que sí que estic preparada és per llegir-te, fins i tot quan em refregues la teva ambició en negreta»
«Que quedés algú a la família que no sabés que el final del viatge ens trepitjava els talons era la nostra salvació»
«S’ho imagina? Parir a la biblioteca!»
«Hi ha un nosaltres que en la majoria dels casos actua amb la millor intenció del món, però el que fa és fer-te sentir peça d’un engranatge»
«Els lectors no els fa ningú, es fan sols si tots fem el que hem de fer menys empaitar-los amb eslògans-de-menja-sa-i-fes-esport»
«No crec que els éssers humans, com a tals, tinguin cap motiu per sentir-se orgullosos. No crec que sigui un motiu encertat d’orgull ni ser una dona, ni ser un home, ni ser homosexual. No crec que ens hàgim d’enorgullir de ser mares, ni de ser pares, ni tampoc de no ser-ho. I encara menys crec que cap d’aquestes condicions donin peu a sentir vergonya»
«Encadenem perquès i anem entrenant el cervell per preguntar-nos el món»
«I unes imatges esborraran les anteriors, sense que això vulgui dir que les últimes que hagis vist et quedin gaire presents a la memòria»
«Però n’hi ha d’altres que no s’arronsen per molts llums del passadís que encenguis, per moltes portes ajustades que deixis; són les pors que ens fan com som»
«Llavors van voler fer una reunió. A una banda de la taula, els homes importants amb corbata. A l'altra, els homes importants sense corbata»