I encara una altra explosió, enmig del funeral…

  • Els periodistes del Washington Post relaten l'ambient de la capital del Líban arran de la nova onada d'atacs contra aparells mòbils en possessió de l'Hesbol·là. Ahir, al funeral de quatre dels morts de dimarts, encara en va esclatar un altre

VilaWeb
Militants de l'Hesbol·là porten el taüt d'un dels morts en els atacs de dimarts. Al funeral encara va esclatar un altre aparell (fotografia: Wael Hamzeh).
The Washington Post
18.09.2024 - 21:40

The Washington Post · Susannah George, Mohamad El Chamaa, Kareem Fahim i Annabelle Timsit

 

Beirut. Noves explosions relacionades amb dispositius electrònics van matar almenys una persona i en van ferir més de cent al Líban ahir, dimecres, l’endemà del dia que milers de persones van ser ferides per la detonació de cercapersones utilitzats per membres de l’Hesbol·là, segons informacions de l’agència estatal de notícies libanesa.

La font de les explosions d’ahir encara no és prou clara. L’agència estatal va informar que algunes havien estat causades per cercapersones que encara es conservaven dins de cases, al sud del Líban i als suburbis de Beirut. Una va passar al sud de Beirut, mentre se celebrava el funeral de quatre persones que havien mort a les explosions d’abans-d’ahir.

En el funeral, s’havia començat a congregar una multitud, quan hi hagué una explosió que va fer que la gent fugís i s’escampés el caos.

“Si teniu un dispositiu, traieu-ne la bateria ara mateix!” cridaven els membres de la seguretat de l’Hesbol·là als assistents. “Apagueu els telèfons, poseu-los en mode avió”, cridaven constantment joves amb samarretes negres i pantalons caqui.

Els assistents al funeral van explicar que un radiotransmissor manual havia explotat a la mà d’una persona al costat de la multitud. Les ambulàncies es van haver d’obrir pas entre carrers plens d’homes i dones vestits de negre que agitaven banderes del partit.

L’Hesbol·là va respondre que continuaria les seves operacions militars contra Israel per “donar suport a Gaza” després de l’atac sense precedents contra la xarxa de comunicacions del grup.

Dimarts van morir no pas menys de dotze persones i 2.800 van ser ferides quan els cercapersones van detonar simultàniament al voltant de les 15.30, segons que va explicar el ministre de Salut libanès, Firas Abiad, en una conferència de premsa. L’atac, que l’Hesbol·là va atribuir a Israel, va saturar completament el precari sistema mèdic del país i va augmentar la tensió que feia mesos que s’acumulava a la frontera entre Israel i el Líban. Tots els hospitals del Líban van rebre dotzenes de ferits, i en alguns casos centenars. Els centres sanitaris no tenien capacitat per a reaccionar.

Israel, que normalment no s’atribueix les operacions que comet a l’estranger, va declinar de comentar si n’era el responsable. Els experts consultats creuen que l’atac va ser una operació sofisticada i planificada, basada en la col·locació d’explosius als dispositius abans que l’Hesbol·là els distribuís.

El fabricant de cercapersones taiwanès Gold Apollo, del qual es va veure el logotip en alguns cercapersones destruïts, va aclarir ahir que no els havia pas fabricats, sinó que havien estat “totalment gestionats” per una altra empresa anomenada BAC Consulting Kft, una companyia hongaresa autoritzada a utilitzar la marca de Gold Apollo en algunes regions. BAC no va respondre tampoc a les sol·licituds de comentaris.

Un grup de dones al funeral de quatre membres de l’Hesbol·là a Beirut (fotografia: Wael Hamzeh).

Al Líban, l’atac fou vist com un assalt gran i aterridor i va ser àmpliament condemnat, fins i tot pels crítics de l’Hesbol·là. Hi va haver víctimes a Beirut, la capital; a ciutats del sud, prop de la frontera amb Israel; a la ciutat costanera de Tir; i a la part nord del país.

L’impacte de la detonació dels cercapersones –pocs minuts després de la sortida de les escoles– s’ha comparat amb l’explosió mortal al port del 2020, que va matar més de 200 persones i en va ferir milers. Ha tingut un impacte enorme.

Entre els morts de dimarts hi ha una nena de vuit anys i un nen d’onze. El personal mèdic va fer 460 intervencions –també a persones amb ferides a la cara, als ulls i als dits– i 300 ferits es troben en estat crític, segons les dades del govern libanès. L’ambaixador de l’Iran al Líban i el govern de l’Irac han enviat metges i més professionals sanitaris al Líban, juntament amb més de quinze tones de subministraments i ajuda mèdica.

Escoles i universitats van romandre tancades ahir i els sindicats van convocar vagues en solidaritat amb les víctimes. “Reiterem les nostres crides a la màxima solidaritat nacional en aquestes difícils circumstàncies”, va publicar Ibrahim Mneimneh, un dels membres independents del parlament libanès.

Nombrosos governs estrangers van advertir que l’atac podria ser el preludi d’una escalada bèl·lica entre Israel i l’Hesbol·là.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor